M'agradaria...

L’olor de casa teva encara era ahir a una samarreta meva. Flairant-la tornava a ser al teu costat. Avui he volgut tornar a tenir la teva presència amb mi... ans el perfum s’havia esvaït...

Em queden els records bonics, de veure’t cuinant bombons ,  mes no deixar-nos acostar durant el procés de  les teves creacions. Em queden els records de tu i jo, passejant agafats de la mà pel passeig de Blanes, del sopar al Mot,  de les Rambles, del camí de Santa Bàrbara d’Ordino escoltant i aprenent les tècniques de pesca al riu, d’anar plegats a veure màgia, teatre... enyorança de fer quelcom interessant amb una persona interessant. El record de que la teva foto de perfil és la que jo et vaig fer. Em queda el record dels primers dies: “on t’havies amagat tot aquest temps?” em vas preguntar... i la sorpresa en dir-me que jo sabia de tot, i de que t’agradava que observés la natura del nostre voltant.

“Queda’t amb els bons moments”, m’ha dit una amiga –no comuna- “Queda’t amb el sentiment de quan estàs enamorada, amb aquella força vital, aquella alegria que només es té quan s’està enamorat”

Enyoro fer plans de futur més o menys immediat, planificar caps de setmana, escapades...anar a Palamós, a Menorca,  tant en les teves paraules com en la meva imaginació:

M’agradaria volar al teu costat. Recordes? Pel meu aniversari volia volar. I em vas dir que no era la millor època meteorològicament parlant. M’agradaria anar amb tu a Girona , quan està tota engalanada amb flors... m’agradaria anar amb tu a pescar, encara que jo no llenci ni un ham. Tu pescaries i jo dibuixaria o faria fotos... M’agradaria fer una calçotada a l’aire lliure. Amb els teus petits. M’agradaria convidar-te a dinar o a sopar a casa meva,   M’agradaria haver anat de viatge a qualsevol ciutat europea amb tu, escapada ràpida! M’agradaria fer-te una bona festa d’aniversari.

No eres ni el més ben plantat, ni el més jove,  ni el més ric. Ni jo tampoc. Però ets intel·ligent, sensible. I  tens converses. I m’agradava i encara  m’agrada estar al teu costat, estar amb tu. M’agrada quan m’abraces, amb sentiment. Sento una escalfor dins del meu cor, pau, benestar. Em queden tantes converses i diàlegs al meu cap per fer!! Tantes paraules que no podran arribar a les teves oïdes! Tants temes que han quedat a mitges...

Poden fer junts totes aquestes coses els amics? O cal ser amants? O cal ser amics especials? Puc ser la teva amiga especial?