Com estudiar? Retall d'un enllaç recomanat per l'Associació Catalana de la Dislèxia

¿Cómo ayudar a los hijos en la adquisición de hábitos de estudio?

La familia tiene un papel determinante en la adquisición de hábitos de trabajo y en la motivación de sus hijos. Para realizar esta función es importante que los padres tengan en cuenta que a los niños no se los motiva sólo con recompensas futuras que provengan del estudio sino que éstos necesitan conocer qué hacer y cómo hacerlo. Por otro lado, es evidente que para aprobar hay que estudiar pero para el éxito en la tarea de estudio es necesario que existan unas condiciones ambientales óptimas, hábitos de trabajo, empleo de un método de estudio adecuado y la obtención de recompensas que refuercen la utilidad del esfuerzo y los logros escolares. Ante esta realidad la familia ha de disponer y controlar las condiciones que hacen posible adquirir hábitos de estudio y recompensar adecuadamente el trabajo y el aprendizaje de sus hijos.

Recomendaciones generales para la actuación de los padres frente al estudio de sus hijos:

1. En la adquisición de los hábitos de estudio es decisiva la actuación de los padres en relación al control de las condiciones ambientales y a la creación de un ambiente de trabajo adecuado, con relación a esta idea los padres han de:
   
   
   1. Adecuar un lugar de estudio silencioso, sin demasiados objetos o ruidos que distraigan la atención, bien iluminado y con una mesa que disponga sólo el material necesario.
   2. Cuando hay varios niños o personas en la casa evitar que los ruidos o juegos interrumpan el estudio.
   3. Detectar hábitos distractores como, por ejemplo, estudiar a cualquier hora o en distintos lugares de la casa (tumbados en la cama o en un sofá, en una habitación repleta de juguetes, revistas, cómics, música, etc.) o interrumpir el estudio cada pocos minutos para beber, comer cualquier cosa o hablar por teléfono; se recomienda para controlar estas variables establecer, para el niño, una planificación del tiempo de estudio.
   4. Es también necesario establecer un horario regular dedicado a las tareas de estudio. El tiempo y el tipo de tareas deben adecuarse a los niveles educativos y a las condiciones de cada alumno. Los padres pueden ayudar a sus hijos a fijar y respetar un programa de estudio adecuado para avanzar en el aprendizaje.
   5. En la creación de un buen ambiente de trabajo es muy importante la presencia de buenos modelos familiares, en este sentido se destaca el papel que juega la observación como método de aprendizaje y teniendo presente que los primeros modelos son los padres, los niños imitarán las acciones que vean en sus mayores de modo que si consiguen aprobación se estarán fomentando esa respuesta y, también, la utilidad de imitar. Es bueno tener presente que es más probable que el niño haga lo que ve que lo que se le dice, de modo que cuando en el entorno familiar se realizan actividades como la lectura o el estudio y se enfatiza su importancia y utilidad, las condiciones son idóneas para crear hábitos favorecedores del estudio.
2. En lo referente a la motivación para el estudio es conveniente tener presente que no se pueden disponer condiciones adecuadas para crear hábitos de estudio sin tener en cuenta las propias consecuencias de las tareas, por ello se destacan dos cuestiones:
   
   
   1. Es necesario que el chico domine los instrumentos de estudio para facilitar el éxito en el mismo, para ello los padres deben conocer y mantenerse informados, tanto del ritmo como de las posibles dificultades de aprendizaje de los niños. Añadir que una de las principales gratificaciones del estudiante es realizar las tareas con éxito y, por supuesto, el reconocimiento de su trabajo en casa o en el aula.
   2. Otra condición de gran importancia, para el estudio, es provocar el interés y la curiosidad. De modo que, la atención que los padres dispensen regularmente a los progresos y las dificultades escolares es un incentivo valioso para los hijos y, al mismo tiempo, les pueden permitir ser objetivos a la hora de exigir resultados y prestarles la ayuda y comprensión que puedan necesitar.
   3. Se destaca como una de las recompensas más positivas del estudio los elogios y recompensas. En general para recompensar adecuadamente el trabajo diario hay que tener en cuenta que las recompensas pueden ser un regalo o la aprobación de las personas relevantes para el estudiante, que nunca debe ser gratuita o desproporcionada porque perdería su valor reforzante y será más efectiva cuanto más inmediata sea.
      

© 2010 Mª Arántzazu Bailón Sánchez - Logopeda y Pedagoga
info@logopediagranada.es

La meitat dels alumnes que deixen l'ESO ho fan per avorriment

L'educació a Espanya | L'ensenyament secundari

Els experts apunten que la rigidesa del sistema contribueix a l'elevada taxa de fracàs del 30%

Els estudiants que primen treballar enfront dels estudis consideren un èxit abandonar les classes

El Periodico de Catalunya. Divendres, 9 de juliol del 2010

ANTONIO M. YAGÜE / Madrid

L'abandonament dels estudis obligatoris, que afecta tres de cada deu alumnes de l'ESO a Espanya (el doble de la mitjana europea) no passa perquè sí, ni de la nit al dia. Es tracta d'un llarg procés que culmina amb el desinterès i la desvinculació de l'estudiant. Una investigació de l'Obra Social La Caixa basada en 856 expedients d'alumnes de tot Espanya ha constatat que la meitat dels que van desertar de les aules abans d'acabar l'ensenyament obligatori ho van fer perquè l'escola no els agrada, els avorreix o els genera rebuig. Un terç afirma que ho va fer per posar-se a treballar.

«Encara que des de fora es considera un fracàs, els alumnes que abandonen ho perceben com un èxit que els permet prendre decisions i entrar en la vida adulta, l'ocupació i la independència», va assegurar Mariano Fernández Enguita, catedràtic de sociologia de la Universitat de Salamanca i coordinador de l'informe. «Abandonar no va ser un problema, sinó un alliberament. L'escola és com una presó. Si hi era era perquè era obligatori. L'important en aquesta vida és treballar», va manifestar un jove de 17 anys, actualment cambrer a les Balears.

REPETIDORS I ABSÈNCIES L'anàlisi dels expedients ha detectat que la repetició de curs és freqüent en el 88% d'aquests alumnes. Als 10 anys, un de cada deu nens ja no assisteix al curs que li correspon per edat, i el 16% acumula algun retard en la formació. «Aquestes dades confirmen que la repetició, abolida a gairebé tota la UE, és una de les perversions del sistema, que pot fatigar, perjudicar i desanimar els alumnes», va destacar Fernández Enguita, Segons el seu parer, la «rigidesa» del sistema educatiu els desmotiva. Hi ha un problema «estructural»: un estudiant sense graduat de l'ESO està condemnat a l'abandonament i, si se'l fa repetir, arribarà al mateix destí.

No presentar-se a les classes es perfila com un comportament molt comú entre els estudiants que acaben abandonant els estudis. Per exemple, els alumnes de l'últim curs de l'ESO que deserten no van, com a mitjana, a un 46% de les classes a les quals estaven matriculats. A més, el 91% dels expedients analitzats recullen moltes faltes d'assistència no justificades. A tall d'exemple, els estudiants que abandonen en el primer cicle de l'ESO presenten una mitjana de 225 hores perdudes durant el seu últim any d'assistència. «¡Era avorrit!, ¡molt avorrit! Va ser desagradable haver-hi d'anar cada dia obligat», va comentar un exrepetidor de segon de l'ESO i alumne, després, de garantia social (la formació complementària per a tots aquells que no acaben la secundària obligatòria).

CONFLICTIVITAT Els autors de la investigació s'han trobat amb la sorpresa que, en contra del que es pensa habitualment, els alumnes que abandonen no són més indisciplinats que la resta. Només el 28% ha presentat problemes seriosos, un percentatge per sota de la mitjana general, sobretot en el primer cicle de l'ESO. «La majoria dels que fracassen no són problemàtics», va assegurar Luis Mena, un altre dels autors de la investigació.

Aquest expert va rebutjar el tòpic que els progenitors no es preocupen pels alumnes que acaben abandonant prematurament els estudis. Els expedients demostren que assisteixen més que la mitjana a les reunions de pares i a entrevistes amb professors i responsables del centre.

INFLUÈNCIA DELS PARES El nivell educatiu dels pares, més que no pas el socioeconòmic, és l'atribut amb més pes en tot el procés de sortida del sistema educatiu. El 20% dels alumnes amb progenitors universitaris pateixen risc de fracàs, percentatge que s'eleva al 62,9% en el cas de pares sense estudis i al 46,2% si només han cursat els estudis primaris. Els nois presenten un 12% més de risc de fracàs que les noies.

Espanya és el país d'Europa on s'incompleix més l'horari infantil

Espanya és el país d'Europa on

s'incompleix més l'horari infantil

L'horari de protecció infantil a la televisió (de 6.00 a 22.00 hores) s'incompleix a Espanya més que en cap altre país d'Europa, segons va denunciar ahir el portaveu de l'Observatori de Continguts Televisius i Audiovisuals (OCTA), Alejandro Perales, en unes jornades sobre menors i mitjans de comunicació celebrades a Sevilla amb el Consell Audiovisual d'Andalusia (CAA).

Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 08 de juliol de 2010

Per Perales, que Espanya sigui l'únic país de la UE que no té un Consell Audiovisual que vetlli, entre altres coses, per la protecció dels menors «significa que no hi ha cap òrgan verdaderament compromès amb el fet que es compleixi la legislació audiovisual». Per això, va instar el Govern a posar en marxa «de seguida», tal com està previst a la llei de l'audiovisual, el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals. Actualment només hi ha consells autonòmics a Andalusia, les Balears, Navarra i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), però cap d'aquests té competència per sancionar els operadors d'àmbit estatal per oferir continguts in-adequats en horari infantil.

Perales va dir que els menors espanyols veuen «una gran quantitat de continguts inadequats», perquè «la televisió, en horari diürn i vespertí, només emet continguts d'adults». «No pretenem que tota la graella diària sigui infantil, per a això ja hi ha cadenes específiques, però sí que, com a la resta d'Europa i a gairebé tot el món, hi hagi una programació generalista que qualsevol pare pugui veure amb els seus fills».