1x1 segons vilaweb

L'Educat 1x1, radiografia d'un projecte

 web vilaweb i el projecte 1x1

Expliquem l'abast del programa d'introducció d'ordinadors a les aules, quin cost té, com es paga i què diuen les queixes

El programa Educat 1x1, impulsat per l'últim govern tripartit, s'aturarà. El departament vol revisar el programa de digitalització de les aules, durament críticat, sobretot per dificultats de connexió, i per més coses. Tot amb tot, la consellera Irene Rigau ha precisat que la introducció d'ordinadors portàtils a les aules continuaria als centres de secundària que ja l'hagin començada.

L'Educat 1x1 ja havia estat molt polèmic, especialment perquè no hi havia assegurada la connectivitat, però també per la compra de llicències, pel fet que només es podia usar un model d'ordinador o per la poca participació dels mestres en la definició del programa.

Heus ací els punts per a entendre què és l'Educat 1x1

A quants alumnes ha arribat l'ordinador?

Segons el programa Educat 1x1, impulsat pel govern Zapatero d'acord amb el govern català, a començament del curs 2010-2011, 98.813 alumnes d'ESO de 616 centres: públics (369) i concertats (244), del Principat tenien un ordinador. Segons el programa, a més de l'ordinador personal, el centre ha de tenir la infrastructura adequada (pissarres digitals...), la formació dels docents, bona connectivitat, un mercat de continguts digitals.

El programa continuarà però només als centres que ja l'han començat

L'Educat 1x1 ha arribat aproximadament a la meitat de centres de secundària de Catalunya. El desenvolupament del programa 1x1 implicava la incorporació, al setembre, d'uns quaranta mil alumnes més, que finalment no tindran ordinador perquè el projecte s'ha aturat, com va anunciar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El programa 1x1 continuarà als centres on ja s'havia introduït, per evitar que no tinguin ordinador els alumnes de primer d'ESO d'un institut on els alumnes de segon sí que en tindrien. Però el departament encara ha de decidir qui pagarà la continuïtat del projecte d'aquests centres i com.

L'ordinador: obligatòriament un Toshiba; el programari: Windows o Linux

L'ordinador personal és un Toshiba notebook de la sèrie 200, que, per cert, la companyia ha deixat de fabricar. Es lliura amb dos sistemes operatius, Windows i Linkat, una distribució pedagògica de Linux, i el centre pot triar l'un o l'altre. El Windows té data de caducitat i s'ha de pagar per renovar-lo.

Aventia SL, en col·laboració amb Abacus, gestiona el mercat de llibre digital

Els ordinadors es lliuren sense continguts, que s'han d'adquirir en format de llibre digital al mercat de continguts digitals que el departament ha desenvolupat específicament per a aquest programa i que s'anomena Àtria, que ofereix llibres digitals de trenta-nou editorials i de set llibreries. El centre tria els llibres que vol comprar d'aquest catàleg.

Aventia Iberia, SL, amb la col·laboració de la cooperativa Abacus, és l'empresa que ha dissenyat la plataforma –la desenvolupa i la gestiona. Aventia, una companyia poc coneguda, va obtenir una puntuació de 91/100 en el concurs d'adjudicació, més que no la UTE Corte Inglés-Telefónica, que va obtenir una puntuació de 86/100.

El pagament s'ha de fer per la Caixa

Les famílies tenen un compte personal virtual. El compte és un codi vinculat a la plataforma Àtria i el pagament es fa obligatòriament per la Caixa, amb qui Aventia té un acord: el concurs d'adjudicació requeria que l'empresa guanyadora tingués un acord amb una entitat financera. El compte personal es pot recarregar per vies diferents: mòbil, internet, transferència bancària, en efectiu a les oficines de la Caixa, via caixers automàtics o via web de l'entitat.

Cada ordinador 300 euros

La despesa en ordinadors (comprats a Toshiba) ha estat de 14.821.000 euros; i la despesa en llicències digitals, de 2.964.390 euros. El finançament ha estat de 300 euros per ordinador (que inclou les despeses de connexió), repartits a mitges entre els pares i l'administració. Els diners de l'administració provenen tant del ministeri com de la Generalitat.

La principal queixa: la connectivitat

Però hi ha hagut queixes sobre les dificultats de connexió de les aules, com les contingudes en l'informe del consell superior d'avaluació del sistema educatiu (pdf), del 2010. Les deficiències del programa van ser expressades pels directors dels centres i resumides així:

'Les infrastructures de xarxa i el funcionament dels serveis de telecomunicació concentren el gruix de les crítiques de directors dels centres públics. Setmanes senceres sense funcionament i moltes incidències han afectat l'activitat acadèmica, han perjudicat la tasca dels professors, han afeblit la imatge del projecte per als pares, han motivat les queixes dels alumnes, han originat despeses innecessàries i han implicat un desgast gratuït dels directors. De cara al futur, els directors  comparteixen la sensació d'incertesa, àdhuc d'escepticisme, sobre la possibilitat que les companyies involucrades siguin capaces de coordinar-se eficaçment, de superar la fragilitat de les solucions tècniques i de respondre als requeriments de més centres i de més alumnes participants en el projecte'.

Queixes sobre el tipus obligat d'ordinador i les llicències de Windows

També hi ha hagut crítiques sobre el fet que tots els ordinadors fossin de la mateixa marca i  que tots portessin incorporat el sistema Windows, que vol dir que els governs o les famílies pagaven a la multinacional americana una quantitat de llicències important.

Opinió Contundent de Ramon Barlam

'En el programa 1x1 ha pesat més l'aspecte de negoci'

El programa 1x1 ha estat molt mal pensat i s'ha precipitat, i no s'ha gestionat bé perquè, d'entrada, no han escoltat els experts, no han comptat amb els professors ni amb les experiències punteres. Ha pesat més l'aspecte de negoci que no el pedagògic, i han escoltat preferentment els sectors editorial i tecnològic implicats.

No pot ser que no s'hagi assegurat la connexió a internet; jo estic en un centre on s'aplica l'1x1 i hem tingut moltes dificultats. I no pot ser quan es ven un pla que no es pugui assegurar la connectivitat. Aquest programa es va fer malament perquè no van parlar amb els experts, sinó que van tirar pel dret, passant per sobre experiències professorals interessants. I es va generar l'àtria, que ha costat una fortuna; uns diners que s'haurien pogut destinar a moltes altres coses.

Aquí, el debat de com s'havia de fer la innovació i la digitalització a les aules, l'han fet les editorials i les empreses del sector. Quin paper hi han tingut els moviments de renovació pedagògica i les universitats? Les universitats ens han abandonat: no tenen res a dir sobre això, i són les germanes grans de les escoles. A mi, això em preocupa.

A més, no han incentivat els professors perquè hagin pogut preparar el material. De fet, afavorir el llibre digital tan descaradament no és innovació, sinó involució, perquè el concepte de llibre digital és obsolet des del moment que l'ànima del coneixement es basa a compartir aquest coneixement. I no dic que no hi hagi d'haver llibres, però han de ser de consulta i de lectura. No és incompatible l'ús dels ordinadors i el dels llibres.

Ara, la frenada del projecte no és gaire bona notícia per al sector educatiu, perquè és font de confusió, no tan solament dels professors, sinó també dels pares. Entenc que el nou govern fa poc que hi és, però hauria de parlar amb gent que fa molt que treballa en experiències d'aquesta mena. La gent de l'institut està decebuda, preocupada i desconcertada. Tenim la sensació d'abandonament i estem cansats de canvis constants. O hi ha un debat seriós sobre l'educació o no ens en sortirem.

Ramon Barlam

(Opinió recollida per la redacció de VilaWeb en una conversa telefònica.)

La consellera Rigau qüestiona els mètodes educatius "suaus" i anuncia canvis

Quina por!

Semblava que sortir de l'Ernest Maragall aniria bé per a l'ensenyament, però en plena època de retallades, realment retallem en Educació: pressupostos més baixos als IES, anul.lar el projecte 1x1, adéu a l'ortografia natural... I si es plantegen d'una vegada per totes els senyors polítics que cobren uns bons sous, que l'educació dels ciutadans és vital per un país, i que retallar-la és retallar el futur? Volen excel.lència? Doncs apuntin: més atenció dels EAPs als centres, no una hora setmanal! reducció de les ràtios o afavorir els desdoblaments a les aules, mantenir una estabilitat en legislació educativa... perquè em jugo algo que d'aquí poc ens canviaran la llei i les programacions, les graelles...

 

COMPAREIXENÇA PARLAMENTÀRIA

 web El Periódico

La consellera Rigau qüestiona els mètodes educatius "suaus" i anuncia canvis

La titular d'Ensenyament aposta per potenciar els valors de l'"esforç i el treball ben fet"

L'oposició l'acusa de "voler tornar a la llista dels reis gots"

Dijous, 17 de febrer del 2011  

RAFA JULVE / Barcelona

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha remarcat aquesta tarda a la Comissió d'Ensenyament i Universitats del Parlament que la millora de l'èxit escolar serà el principal objectiu del seu departament durant aquesta legislatura. Per a això, Rigau ha insistit que "s'ha de recuperar la confiança en l'escola", cosa que haurà d'anar acompanyada "del respecte a la funció educadora".
La consellera també ha advocat per recuperar amb força "els valors cabdals de l'esforç i del treball bé fet", i ha posat en dubte els "mètodes suaus" d'ensenyament, i per això no ha dubtat a manifestar la seva intenció de canviar certs postulats. Per exemple, ha apostat per desterrar "mites" com l'ortografia natural perquè aquesta "no ho és".  S'ha d'acabar amb això de no corregir-li les faltes a un alumne "perquè està en la fase d'ortografia natural", ha vingut a dir. "Hem de reflexionar sobre alguns mètodes", ha afegit.
La màxima responsable d'Ensenyament ha advocat per acostar el nivell educatiu de Catalunya a la mitjana de la UE a partir de tres mesures, que són les següents:
Mesures de prevenció:
"¿Com podem tenir carències en la detecció precoç dels problemes d'aprenentatge?", s'ha preguntat Rigau. "(En l'etapa) de 0 a 6 anys hem de posar tots els esforços per detectar i prevenir possibles problemes. Necessitem un diagnòstic gratuït dels trastorns d'aprenentatge per evitar que es facin crònics. No es pot confiar sempre que el nen maduri, Hi ha molta feina feta però molta per fer", ha afegit.
També ha situat la competència lectora com a punt central de la lluita contra el fracàs escolar, potenciant la lectura "sistemàtica" al llarg de primària i d'ESO, sense oblidar els mecanismes de prelectura i preescriptura en segon cicle d'educació infantil la prelectura i la prelectura. A més, la consellera, que ha anunciat un pla conjunt amb el Departament de Cultura per reforçar la comprensió lectora dels joves, ha apostat per promoure "una participació més gran de les famílies", no només als consells escolars o les ampas.
Mesures d'intervenció:
Una de les primeres actuacions en aquest sentit és la d'ampliar els programes de qualificació professional inicial. "Volem que el ni-ni (joves que ni estudien ni treballen) desaparegui del nostre paisatge futur".
Implantar mesures de reforç escolar serà una altra prioritat, amb la recuperació dels exàmens de setembre en secundària i les mesures de diversificació curricular en l'última etapa d'aquest cicle.
Mesures compensatòries:
"La família té una importància capital en la formació però no podem exigir-los res si no els hem facilitat la informació pertinent", ha argumentat Rigau. "Reprendrem el programa Temps de Família amb l'ajuda dels mestres i crearem un espai a la web del departament Espai Família perquè puguin conèixer tot el que té que a veure amb l'escolarització dels seus fills.
Reforçar l'ajuda a les escoles amb més dificultats i efectuar un seguiment específic dels alumnes amb més problemes són altres de les anomenades "mesures compensatòries". El replantejament de les tutories i la intensificació de la lluita contra la droga en els entorns dels col·legis seran dues accions previstes més.
Respostes de l'oposició
En el seu torn d'intervenció, el diputat del PSC Daniel Font ha acusat a la consellera de "voler tornar a les Cartilles Palau i a la llista dels reis gots" i de no explicar cap mesura "concreta ni tangible". Per la seva part, Dolors Camats (ICV) també ha lamentat l'"aire d'antigalla" de parts del discurs i li ha recriminat que, en ple inici de la preinscripció escolar, hagi anunciat que alguns centres educatius es quedaran en barracons, el fre a la digitalització de les aules i altres mesures de retallada pressupostària.

La representant de ERC, Anna Simó, també ha insistit a demanar-li "que no canviï cada dia de polítiques educatives". "El senyor Mas va dir que l'educació seria una prioritat, però sembla que és una prioritat en les retallades", ha afirmat.

Article d'Opinió de "El Periódico" Educació i el nou Govern

Herència educativa i de classe

Una de les primeres mesures de CiU frenarà l'escolarització d'estrangers en determinats centres

 Xavier Bonal PROFESSOR DE SOCIOLOGIA DE LA UAB

  Poc ha trigat el nou Govern a donar senyals del tipus de política educativa que pretén desplegar els pròxims anys. Dues decisions criden especialment l'atenció: la creació d'una direcció general específica per a centres concertats i privats, i la introducció d'un nou criteri de desempat en el procés de preinscripció escolar que atorga cinc punts addicionals als alumnes amb pares, tutors o germans escolaritzats en el centre sol·licitat.

enllaç a la web de El Periodico

La primera evidencia l'enterrament definitiu del Pacte Nacional per l'Educació del 2006 i del consens aconseguit entre tots els sectors de la comunitat educativa al voltant de la creació d'un servei educatiu d'interès públic. L'interès públic, subratllat en el pacte, ja va desaparèixer sorprenentment del lèxic de la llei d'educació del 2009. La nova separació de finestretes confirma la voluntat d'aquest Govern de diferenciar entre xarxes escolars en funció de la seva titularitat, i expressa la intenció de dispensar un tracte diferenciat a cada sector.
La segona mesura suposa directament la introducció d'un criteri de discriminació en l'accés en condicions d'igualtat als centres sostinguts amb fons públics i un mecanisme gens subtil de reproducció de classe. Per justificar la introducció d'aquest criteri l'acord del Govern argüeix que pretén millorar la implicació familiar en les escoles, un fet que «es dóna» (sic) entre aquelles famílies en què els fills van a la mateixa escola a la qual els pares van anar al seu dia. El que s'oculta al darrere d'aquest criteri, però, és la pretensió d'assegurar que algunes famílies que es queden a les portes del centre desitjat per als seus fills no hagin de veure com aquella plaça és ocupada per un altre a qui l'ha afavorit el sorteig. Les escoles amb més demanda disposaran d'aquesta manera d'un mecanisme indirecte de selecció, formalment legítim, però molt discriminatori per a les famílies que no havien trepitjat mai abans una escola catalana o que, per diferents raons, han canviat de barri o ciutat de residència. Així, molts centres concertats (i alguns de públics) reduiran l'aleatorietat que ara suposa haver d'atorgar un elevat nombre de places (sovint més de la meitat) als beneficiats pel sorteig.
El nou criteri és, en definitiva, un mecanisme perquè determinats grups socials assegurin la seva escolarització en centres considerats d'excel·lència o, com a mínim, sense una presència excessiva d'alumnat en situació de risc educatiu, que, dit sigui de passada, és majoritàriament d'origen immigrant. La mesura suposa un abús de la normativa vigent respecte als criteris que regulen els processos d'admissió als centres públics i concertats.
El sociòleg francès Pierre Bourdieu va publicar el 1964, juntament amb Jean-Claude Passeron, un important llibre titulat Les héritiers (Els hereus), traduït al castellà amb el títol Los estudiantes y la cultura. Bourdieu i Passeron es van servir de diverses investigacions per demostrar com l'origen social condicionava àmpliament els usos, les eleccions i les expectatives educatives. Les estratègies d'elecció d'escola o d'estudis difereixen en funció del capital cultural i social de les famílies. I els resultats educatius reprodueixen àmpliament la capacitat dels diferents grups de desenvolupar aquestes estratègies. Això els atorga una posició d'avantatge en una carrera educativa que es pressuposa neutra i que és determinant de la posició social futura. La democratització de l'accés a l'educació ha facilitat, de manera progressiva, que més grups socials que anteriorment no aconseguien superar els obstacles de la carrera educativa arribin actualment a nivells educatius tradicionalment inaccessibles. Tant és així que aquells grups que sempre havien disfrutat d'una situació de privilegi en el seu procés d'escolarització es veuen obligats avui a activar noves estratègies de distinció educativa i social per aplanar el camí que els condueixi a la reproducció de la posició social dels seus pares.
Paradoxalment, és molt probable que aquesta reproducció tingués lloc sense la necessitat d'anar a les millors escoles, perquè, com ens demostra la investigació educativa, més del 75% del rendiment educatiu s'explica per l'origen social dels pares.
MALGRAT TOT, la reproducció d'aquests grups socials no admet cap mena de risc, i com més aviat s'aplani el camí, molt millor. És en aquesta lògica que s'ha d'interpretar el nou criteri, així com altres mesures del programa educatiu de CiU, com la de recollir les preferències educatives de les famílies en el moment del naixement del fill per planificar no en funció de les necessitats educatives, sinó de la demanda.
Consolidar vies de privilegi educatiu és socialment injust. És una política que debilita l'escola com a institució d'oportunitats per ascendir socialment. I sense mobilitat social, poca cohesió social es pot esperar.
Professor de Sociologia. UAB.

Avui la notícia és del diari ARA.cat

Sembla ser que el programa 1x1 perilla. El curs vinent la meva petita entra a 1r ESO i ja m'està demanant el portàtil! El director del seu IES no es va mullar sobre els netbooks... o sigui no ho tenen clar

Ensenyament frena la implantació dels portàtils a l'aula

La consellera Rigau anuncia que el curs que ve no s'incorporaran els 40.000 alumnes previstos. Des que es va crear, l'eduCat 1x1 arrossega molts problemes de connexió

ISAAC SALVATIERRA

Barcelona | Actualitzada el 14/02/2011 14:50

La crisi obliga a aturar la digitalització de les escoles. El departament d'Ensenyament ha anunciat que el proper curs no s'incorporaran al programa d'ús del portàtil a l'aula els 40.000 alumnes previstos. La consellera Irene Rigau no ha deixat clar fins a quin punt la retallada serà total o si hi haurà part d'aquests 40.000 alumnes que sí que podran arrencar el curs amb el portàtil.

Aquells instituts que ja estiguin implantant aquesta iniciativa ho continuaran fent, però els que s'hi hagin d'incorporar de nou potser no ho faran. Rigau també ha assegurat que estan estudiant, des del vessant pedagògic i econòmic, els resultats d'aquest programa. El sistema EduCat 1x1 està funcionant a uns 600 instituts catalans. El projecte, que va néixer el curs passat, arrossega molts problemes, especialment per la mala connexió d'internet dels centres educatius. El programa està finançat a parts iguals per la Generalitat i pel govern espanyol.

Rigau ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa de presentació del procés de preinscripció escolar, que arrenca aquest dilluns.

IDEES DE LA CONSELLERA

M'ha agradat especialment quan s'indica : 

reforçar l'ensenyament primari per "detectar precoçment elements que generin tensions d'aprenentatge"

Vol dir, Senyora Consellera, que si els mestres detectem infants amb necessitats emocionals, socials, intel.lectuals... que afecten al rendiment de tot un grup classe, rebrem les ajudes abans? O seguirem encara amb els viacrucis de demandes a EAP, mestres NEE, ... que es poden allargar durant tot un curs?

 

ÍNDEXS DEL 32% EN ABANDONAMENT EDUCATIU

La Generalitat potenciarà la lectura en el seu pla de reducció del fracàs escolar

Pretén reforçar l'ensenyament primari per detectar precoçment trastorns d'aprenentatge

EL PERIÓDICO: Dimarts, 8 de febrer del 2011 

EFE/ Barcelona

La Generalitat impulsarà la lectura i l'ensenyament primari com a mesures per reduir el fracàs escolar. La consellera d'Educació, Irene Rigau, ha anunciat aquest dimarts un paquet de mesures per reduir aquesta problemàtica del 32% actual al 10% l'any 2020.

L'escriptura, l'expressió oral, les matemàtiques i les llengües estrangeres són els altres aspectes en què la Generalitat vol centrar-se per combatre el fracàs escolar.
El pla "tindrà com a referència central els indicadors que la Unió Europea ha marcat per a l'Europa del 2020", ha informat Rigau.
La consellera ha descrit el procés que seguirà el seu departament per desenvolupar el pla: "Aprofitar i difondre les bones pràctiques, donar suport als centres que s'ha demostrat que necessiten millorar els resultats i obrir un debat amb les universitats" per estudiar com formen els futurs professors en matèries com la lectura i l'escriptura.
Pla Nacional de lectura
Entre les mesures que contempla Rigau, hi ha impulsar un Pla nacional de la lectura per a nens i joves i convertir així la competència lectora "en un dels punts principals en aquesta lluita", ha declarat.
Totes aquestes mesures, que es podrien aplicar el pròxim curs passen especialment per reforçar l'ensenyament primari per "detectar precoçment elements que generin tensions d'aprenentatge", ha explicat la consellera.
Una de les taxes d'abandonament escolar més altes d'Europa
El 2009, un 31,9% dels joves catalans va abandonar l'educació de forma prematura, una de les taxes més altes d'Europa. Amb aquest pla la Generalitat espera col·locar la taxa de fracàs escolar a Catalunya entre les més baixes dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

El meu bloc al món!

Tot tafanejant les opcions del blogger he fet una descoberta genial:

Tinc una seguidora!!! Gràcies.

Ha arribat gent de tot el món a aquesta pàgina (i suposo que no han entés ni un borrall, ja que està escrita en català...)
Guaita d'on ha sortit tota aquesta gent...

Per tots i totes les que aneu a petar aquí per error o voluntàriament:

Gràcies i benvinguts! Gracias y bienvenidos! Thanks and welcome! Danken und willkomen! Merci et bienvenues! Ez eskerrik asko! Obrigado!