A l'aiguaaa!

Amb l'arribada de l'estiu ,ve de gust anar a buscar aigua per remullar-se.
Uns quants enllaços a gorgs, gorgues , rius i embassaments on passar la calorada...

https://barcelonalivingtrack.wordpress.com/2017/06/13/114-lugares-cerca-de-barcelona-donde-darse-un-chapuzon/


http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/23566/mapa/gorgs/catalunya/piscines/naturals/no/et/pots/perdre

Alguns estan repetits i al meu parer falten els de Canet d'Adri i els del Figaró...

Homes, homenets i cagamandúrries

Fins els ovaris ...
D'homenets que es pensen que són quelcom, quan a l'hora de la veritat són un sac de paranoies.
D'homenets que es pensen que encara la femella de la seva propietat -la seva dona- quan fa cinc anys, tres mesos i un dia que estan separats.
D'homenets que amenacen de mort la nova parella de la seva ex.
D'homenets que volen deixar de passar la part proporcional dels estudis de les filles perquè es volen comprar un cotxe.
D'homenets incapaços de netejar i endreçar els seus propis calçotets.
D'homenets drogoaddictes que diuen que no tenen cap culpa si els seus fills fumen porros.
D'homenets que insulten i amenacen quan la ex-dona intenta refer la seva vida sentimental.
D'homenets que fan la guitza d'alguna manera i que s'ofenen i es fan la víctima quan se'ls respon que hi haurà conseqüències.
D'homenets funcionaris que no donen prou importància a la violència de gènere.
De cagamandúrries que abandonen la seva parella quan el nadó plora massa.
De cagamandúrries fugitius que segresten criatures d'un mes.
D'homenets que s'agobien quan se'ls comenta "posts" del facebook. (I què cony esperen, si pengen un fet de vida en una xarxa social?)
D'homenets que permeten que les paranoies de la seva ex amb la seva nova parella, altrament conegut com el cagamandúrries, li afectin en la pròpia relació.
D'homenets cagamandúrries que prometen la lluna en un cove i a la mínima ho deixen estar, sense cap motiu coherent. 

Ja està bé!!!

M'agradaria...

L’olor de casa teva encara era ahir a una samarreta meva. Flairant-la tornava a ser al teu costat. Avui he volgut tornar a tenir la teva presència amb mi... ans el perfum s’havia esvaït...

Em queden els records bonics, de veure’t cuinant bombons ,  mes no deixar-nos acostar durant el procés de  les teves creacions. Em queden els records de tu i jo, passejant agafats de la mà pel passeig de Blanes, del sopar al Mot,  de les Rambles, del camí de Santa Bàrbara d’Ordino escoltant i aprenent les tècniques de pesca al riu, d’anar plegats a veure màgia, teatre... enyorança de fer quelcom interessant amb una persona interessant. El record de que la teva foto de perfil és la que jo et vaig fer. Em queda el record dels primers dies: “on t’havies amagat tot aquest temps?” em vas preguntar... i la sorpresa en dir-me que jo sabia de tot, i de que t’agradava que observés la natura del nostre voltant.

“Queda’t amb els bons moments”, m’ha dit una amiga –no comuna- “Queda’t amb el sentiment de quan estàs enamorada, amb aquella força vital, aquella alegria que només es té quan s’està enamorat”

Enyoro fer plans de futur més o menys immediat, planificar caps de setmana, escapades...anar a Palamós, a Menorca,  tant en les teves paraules com en la meva imaginació:

M’agradaria volar al teu costat. Recordes? Pel meu aniversari volia volar. I em vas dir que no era la millor època meteorològicament parlant. M’agradaria anar amb tu a Girona , quan està tota engalanada amb flors... m’agradaria anar amb tu a pescar, encara que jo no llenci ni un ham. Tu pescaries i jo dibuixaria o faria fotos... M’agradaria fer una calçotada a l’aire lliure. Amb els teus petits. M’agradaria convidar-te a dinar o a sopar a casa meva,   M’agradaria haver anat de viatge a qualsevol ciutat europea amb tu, escapada ràpida! M’agradaria fer-te una bona festa d’aniversari.

No eres ni el més ben plantat, ni el més jove,  ni el més ric. Ni jo tampoc. Però ets intel·ligent, sensible. I  tens converses. I m’agradava i encara  m’agrada estar al teu costat, estar amb tu. M’agrada quan m’abraces, amb sentiment. Sento una escalfor dins del meu cor, pau, benestar. Em queden tantes converses i diàlegs al meu cap per fer!! Tantes paraules que no podran arribar a les teves oïdes! Tants temes que han quedat a mitges...

Poden fer junts totes aquestes coses els amics? O cal ser amants? O cal ser amics especials? Puc ser la teva amiga especial?

Temporada baixa

Diumenge de Pasqua.
Pels creients és una data important. A alguns indrets avui acaben les vacances. A Catalunya acaben demà. 
És el final de la temporada d'esquí a la majoria d'estacions del Pirineu Oriental. La neu està molt desfeta i fa dies que no neva. Això fa que les persones que depenen del turisme d'hivern vagin a l'atur: els que treballen a pistes, els que treballen en bars aprés-ski, els que treballen al sector hoteler... Espero que trobeu feina aviat Ivan, Borja i Alexandra. 
D'altres comencen ara la seva primera feina. També lligada al sector terciari i comerç. Peró no de l'esqui. Encara que ara comença la temporada baixa. Molta sort, Núria!! Ara depenen del teu sou...
Jovent que busquen maneres de viure, d'entrar al món adult amb responsabilitats econòmiques, laborals, lloguers... 
I també hi ha els adults. Grans. Que han tingut tot. I ara estan com aquest jovent, buscant feina.  Persones molt vàlides i professionals a nivell d'experiència i de formació que ho tenen molt magre per l'edat. Molta sort, Jaume! 
Tots us mereixeu el millor!

Enyorança

Poc a poc em vaig refent de les clatellades de fa dues setmanes.  En alguna he de fer planificació econòmica. En altres, he d'aprendre a ser dura, a no caure... Peró és fotut. 
Cançons aleatòries, paisatges, escrits, moments, converses amb tercers... fàcilment torno a pensar amb ell. 
Havia tornat a sentir les papallones a l'estòmac. Gairebé volava i tot! Enyoro prendre quelcom al seu costat, enyoro despertar-me  i poder acaronar-lo, enyoro els petons, enyoro parlar amb ell, enyoro les abraçades, enyoro les paraules boniques, ...