Un mossèn d'Arenys de Mar, Mossèn Martí i Amagat, ha mort aquest cap de setmana. Li agradava escriure. M'ha arribat aquesta poesia-pregària que m'ha agradat:
dilluns, 23 de maig del 2011
Mort de Mossèn Martí
diumenge, 1 de maig del 2011
Adolescents i delinqüents
Cau una banda d'adolescents que atracaven escolars a Gràcia
Els Mossos han detingut set nois d'entre 14 i 17 anys acusats d'assaltar alumnes dels centres escolars i amenaçar-los verbalment o fins i tot utilitzant un ganivet. Els robaven el mòbil i el que duguessin al damunt
Són set, tenen entre 14 i 17 anys i es dedicaven a assaltar altres nois de la seva edat o més joves a la sortida de les escoles al districte de Gràcia. Els amenaçaven verbalment o amb violència física i en alguns casos havien arribat a utilitzar un ganivet per exigir el botí, que podia ser, simplement, el telèfon mòbil de la víctima.
Així és el grup de delinqüents juvenils que els Mossos d'Esquadra ha detingut aquesta setmana, segons les dades que n'ha facilitat la policia. Els detinguts, que són de nacionalitat espanyola -excepte una noia xilena de 16 anys- han passat a disposició de la fiscalia de menors i ja són a casa amb els seus pares o tutors, mentre s'instrueix el cas judicialment i esperen el judici.
La investigació va començar quan la policia va detectar una acumulació anormal de denúncies per aquest tipus d'atracaments juvenils, que van fer saltar l'alarma entre la comunitat escolar de la zona.
Quin deu ser el mòbil de l'actuació? Entenent mòbil com el fet que els mou, no com telèfon...
Poden ser "quillos" , com sempre hi ha hagut al llarg de la història, i que es dediquen a atracar com a modus-vivendi... i els pares potser també eren quillos; poden ser "pijos", amb uns pares malcriadors i consentidors, com els que van assassinar una indigent farà uns anys, en un caixer automàtic...
No parlaré d'aquest cas en concret , però si que m'ha ajudat a pensar sobre fets semblants als de la notícia, però del meu voltant.
Aquesta notícia ha sortit en diversos diaris: La Vanguardia, El Punt, l'Avui, l'Ara... i les reaccions del lectors que ho comentaven eren sobretot viscerals. I ho entenc. També eren racistes... tenint en compte que només una persona, la noia, era de fora! Només un comentari, de la Vanguardia, es posava en el lloc dels pares, dels pobres pares... i de les pobres mares.
Perquè pobres? Doncs, perquè , de vegades, la vida dóna moltes voltes, i els progenitors donen la millor educació en valors que poden a la seva descendència: no s'ha de pegar, robar és dolent, cal fer cas als grans, els infants han d'anar a escola, no calen tantes coses materials, cal ser responsable dels propis actes... i tot va bé fins que el fill o filla canvia, deixa de ser infant i esdevè un adolescent, i en alguns es creen aquelles crisi d'identitat, aquelles bretxes generacionals, aquelles rebeldies de dur la contrària per fotre i per autoafirmar-se, es creen aquelles necessitats de demostrar davant el grup que ells o elles també ho poden fer, es crea la necessitat de tenir diners, molts diners, per comprar el que vulguin, per gastar-los sense el control dels adults. Es tornen materialistes, egoistes, egocèntrics, amb sensació d'impunitat i d'immunitat, ... i poden entrar en el joc de la delinqüència: "robo un mòbil per vendre'l i tenir diners, ja que els meus vells no em donen pasta", " jo també puc ser un com vosaltres, mira li prenc la pasta a aquell niñato", "necessito peles per comprar herba".
Evidentment, no tots (per sort), però si alguns. Qui ens diu que aquests pares no van ser d'aquells que van estimar i educar els seus fills i filles i després aquests fills s'han transformat, com el Dr. Jeckill i Mr. Hyde? L'edat dels nois no permetrà que ingressin en cap Centre, almenys els de 14 anys. Els pares i mares hauran de pagar pels fets dels seus descendents, i els xavals podran seguir fent de les seves, ja que la potestat dels pares i mares és finita. No es tenen prou eines. A aquestes edats retenir-los a casa com a càstig encara pot ser pitjor si el nano vol sortir. Fins i tot pot arribar a agredir els pares! Hi ha molts pares i mares, demanant, suplicant ajut per evitar que els seus fillets i filletes, recent adolescents, no es tornin delinqüents. No hi ha prou recursos, ajuts, coneixements per aconseguir-ho.
Tan sols espero que en créixer, a tots aquests nois i noies , se'ls passi la tonteria i es tornin bones persones i recuperin els valors que se'ls va ensenyar en la infància
Subscriure's a:
Missatges (Atom)