A l'aiguaaa!

Amb l'arribada de l'estiu ,ve de gust anar a buscar aigua per remullar-se.
Uns quants enllaços a gorgs, gorgues , rius i embassaments on passar la calorada...

https://barcelonalivingtrack.wordpress.com/2017/06/13/114-lugares-cerca-de-barcelona-donde-darse-un-chapuzon/


http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/23566/mapa/gorgs/catalunya/piscines/naturals/no/et/pots/perdre

Alguns estan repetits i al meu parer falten els de Canet d'Adri i els del Figaró...

Homes, homenets i cagamandúrries

Fins els ovaris ...
D'homenets que es pensen que són quelcom, quan a l'hora de la veritat són un sac de paranoies.
D'homenets que es pensen que encara la femella de la seva propietat -la seva dona- quan fa cinc anys, tres mesos i un dia que estan separats.
D'homenets que amenacen de mort la nova parella de la seva ex.
D'homenets que volen deixar de passar la part proporcional dels estudis de les filles perquè es volen comprar un cotxe.
D'homenets incapaços de netejar i endreçar els seus propis calçotets.
D'homenets drogoaddictes que diuen que no tenen cap culpa si els seus fills fumen porros.
D'homenets que insulten i amenacen quan la ex-dona intenta refer la seva vida sentimental.
D'homenets que fan la guitza d'alguna manera i que s'ofenen i es fan la víctima quan se'ls respon que hi haurà conseqüències.
D'homenets funcionaris que no donen prou importància a la violència de gènere.
De cagamandúrries que abandonen la seva parella quan el nadó plora massa.
De cagamandúrries fugitius que segresten criatures d'un mes.
D'homenets que s'agobien quan se'ls comenta "posts" del facebook. (I què cony esperen, si pengen un fet de vida en una xarxa social?)
D'homenets que permeten que les paranoies de la seva ex amb la seva nova parella, altrament conegut com el cagamandúrries, li afectin en la pròpia relació.
D'homenets cagamandúrries que prometen la lluna en un cove i a la mínima ho deixen estar, sense cap motiu coherent. 

Ja està bé!!!

M'agradaria...

L’olor de casa teva encara era ahir a una samarreta meva. Flairant-la tornava a ser al teu costat. Avui he volgut tornar a tenir la teva presència amb mi... ans el perfum s’havia esvaït...

Em queden els records bonics, de veure’t cuinant bombons ,  mes no deixar-nos acostar durant el procés de  les teves creacions. Em queden els records de tu i jo, passejant agafats de la mà pel passeig de Blanes, del sopar al Mot,  de les Rambles, del camí de Santa Bàrbara d’Ordino escoltant i aprenent les tècniques de pesca al riu, d’anar plegats a veure màgia, teatre... enyorança de fer quelcom interessant amb una persona interessant. El record de que la teva foto de perfil és la que jo et vaig fer. Em queda el record dels primers dies: “on t’havies amagat tot aquest temps?” em vas preguntar... i la sorpresa en dir-me que jo sabia de tot, i de que t’agradava que observés la natura del nostre voltant.

“Queda’t amb els bons moments”, m’ha dit una amiga –no comuna- “Queda’t amb el sentiment de quan estàs enamorada, amb aquella força vital, aquella alegria que només es té quan s’està enamorat”

Enyoro fer plans de futur més o menys immediat, planificar caps de setmana, escapades...anar a Palamós, a Menorca,  tant en les teves paraules com en la meva imaginació:

M’agradaria volar al teu costat. Recordes? Pel meu aniversari volia volar. I em vas dir que no era la millor època meteorològicament parlant. M’agradaria anar amb tu a Girona , quan està tota engalanada amb flors... m’agradaria anar amb tu a pescar, encara que jo no llenci ni un ham. Tu pescaries i jo dibuixaria o faria fotos... M’agradaria fer una calçotada a l’aire lliure. Amb els teus petits. M’agradaria convidar-te a dinar o a sopar a casa meva,   M’agradaria haver anat de viatge a qualsevol ciutat europea amb tu, escapada ràpida! M’agradaria fer-te una bona festa d’aniversari.

No eres ni el més ben plantat, ni el més jove,  ni el més ric. Ni jo tampoc. Però ets intel·ligent, sensible. I  tens converses. I m’agradava i encara  m’agrada estar al teu costat, estar amb tu. M’agrada quan m’abraces, amb sentiment. Sento una escalfor dins del meu cor, pau, benestar. Em queden tantes converses i diàlegs al meu cap per fer!! Tantes paraules que no podran arribar a les teves oïdes! Tants temes que han quedat a mitges...

Poden fer junts totes aquestes coses els amics? O cal ser amants? O cal ser amics especials? Puc ser la teva amiga especial?

Temporada baixa

Diumenge de Pasqua.
Pels creients és una data important. A alguns indrets avui acaben les vacances. A Catalunya acaben demà. 
És el final de la temporada d'esquí a la majoria d'estacions del Pirineu Oriental. La neu està molt desfeta i fa dies que no neva. Això fa que les persones que depenen del turisme d'hivern vagin a l'atur: els que treballen a pistes, els que treballen en bars aprés-ski, els que treballen al sector hoteler... Espero que trobeu feina aviat Ivan, Borja i Alexandra. 
D'altres comencen ara la seva primera feina. També lligada al sector terciari i comerç. Peró no de l'esqui. Encara que ara comença la temporada baixa. Molta sort, Núria!! Ara depenen del teu sou...
Jovent que busquen maneres de viure, d'entrar al món adult amb responsabilitats econòmiques, laborals, lloguers... 
I també hi ha els adults. Grans. Que han tingut tot. I ara estan com aquest jovent, buscant feina.  Persones molt vàlides i professionals a nivell d'experiència i de formació que ho tenen molt magre per l'edat. Molta sort, Jaume! 
Tots us mereixeu el millor!

Enyorança

Poc a poc em vaig refent de les clatellades de fa dues setmanes.  En alguna he de fer planificació econòmica. En altres, he d'aprendre a ser dura, a no caure... Peró és fotut. 
Cançons aleatòries, paisatges, escrits, moments, converses amb tercers... fàcilment torno a pensar amb ell. 
Havia tornat a sentir les papallones a l'estòmac. Gairebé volava i tot! Enyoro prendre quelcom al seu costat, enyoro despertar-me  i poder acaronar-lo, enyoro els petons, enyoro parlar amb ell, enyoro les abraçades, enyoro les paraules boniques, ...

adolescents rebels

Del diari Ara.cat, un nou reportatge sobre l'estimada adolescència!

Adolescents rebels: una guia d’ús

Ni nens, ni adults: són un volcà en erupció que demana a crits tenir límits

SELENA SORO Barcelona | Actualitzada el 26/05/2014 00:00

• 

“Recordes la teva adolescència? ¿Tota aquella energia amb la qual no sabies què fer? ¿El convenciment que ja ho sabies tot i que els altres no entenien res? ¿L’ànsia per deixar la infància i incorporar-te a l’anhelat món adult? Doncs aquest és el teu fill o filla en aquests moments. Un volcà en erupció amb un cervell en construcció: còctel Molotov a la vista!” Per guiar i orientar els pares, la psicòloga barcelonina Sònia Cervantes, membre de l’Associación Hermano Mayor i coordinadora de l’Escuela de Padres con Talento, ha escrit el llibre Viure amb un adolescent.

Recuperar l’autoritat

Cal acostumar-los a la idea que, al l larg de la vida, rebran molts “No”

“Tot va començar el dia que vas decidir negar-li alguna cosa i la seva resposta va ser desmesurada. Si va veure por als teus ulls, vas perdre tota l’autoritat”, afirma Cervantes. “A mi hi ha termes que em produeixen una certa urticària, són autoritarisme, adoctrinament i tirania, però beneïda sigui l’autoritat, altament beneficiosa per a l’educació”. Segons la psicòloga, els petits demanen a crits que els eduquem, que els diguem què poden fer i què no poden fer, perquè això els reconforta i els dóna la seguretat necessària per decidir lliurement en el futur. Per Cervantes, només així poden aprendre a regular la seva frustració. “Hi haurà ocasions en què sí que aconseguiran el que desitgen, però a la vida real hi ha massa cartells en què llegiran «No», i si no estan preparats per acceptar-ho, tot els serà més difícil”. De tant en tant hauríem de repetir, com un disc ratllat, l’afirmació següent: “Tens tot el dret del món a enfadar-te i entenc que no t’agradi acceptar algunes normes, però no consentiré que em faltis al respecte d’aquesta manera. Per aquest camí, et posis com et posis, no ho aconseguiràs. És la meva última paraula”.

Millorar la comunicació

Les relacions es deterioren quan no se sap discutir adequadament

“Si escoltem, escoltem. El que no es pot fer és endevinar o interpretar segons les nostres creences el que ens expliquen”, afirma Cervantes. I de vegades, encara més greu, anticipar o donar per feta alguna cosa que ni tan sols ens han explicat. “Com et contestarà, ell? -es pregunta la psicòloga-. Dirà: «Doncs t’equivoques, llesta…» I aquí ja no esperis que t’expliqui res més, perquè no ho farà. Si se sent atacat, agredeix o calla”. A més de saber escoltar, assenyala la psicòloga, cal saber discutir. “Les relacions interpersonals no es deterioren perquè les persones discuteixin, es deterioren quan les persones no saben discutir”, diu. Per discutir bé, recomana evitar diverses coses: interrompre mentre ens parlen, acusar, criticar, insultar, retreure conflictes passats o deixar la discussió a mitges i abandonar l’interlocutor. Com a estratègies a seguir, enumera: abordar sempre un problema, el que ens ocupa, i no divagar, fer un resum del que hem escoltat del nostre interlocutor per assegurar-nos que la informació ens ha arribat correctament, utilitzar un llenguatge positiu, concret i específic, centrar-nos en la solució i no en el problema, comprometre’s a canviar i arribar a acords.

Les tasques de casa

Cal ajudar-los perquè assumeixin responsabilitats per ells mateixos

Aprendre a conviure i respectar les normes d’una casa és sovint l’origen de molts maldecaps. “L’«ara mateix» s’entona a totes hores i l’«ara ho faig» s’eternitza”, diu Cervantes. El que cansa fins a l’extrem, afegeix, és haver de repetir cada dia el mateix: endreça’t l’habitació, neteja el lavabo, para taula, despara taula... I haver de sentir que pesat i insistent que ets, segons el teu fill, quan en realitat penses que el que demanes són els mínims necessaris perquè la casa estigui decent.

La clau és la col·laboració. “Es tracta de convèncer-lo perquè participi en les tasques de casa, no d’obligar o d’exigir que les faci”. El primer que es pot fer, comenta la psicòloga, és establir quines són les obligacions del fill a casa. “De vegades dónes per fet que ha de fer una sèrie de coses, t’agafes al pensament que diu que «ha de sortir d’ell», però no sempre partim d’ordres clares i concises. Així doncs, comença per fer que tots els membres de la família seguin a la taula, agafin paper i llapis i elaborin una llista de les coses que cada un d’ells hauria de fer. No les imposis, simplement planteja un «Quines tasques creus que hauries de fer?». Així li dónes autonomia i el portes a assumir responsabilitats per ell mateix. Elabora tu també una llista, en la qual redacteu el que considereu que hauria de fer el vostre fill. Després les compareu”. La consigna és pactar, negociar, arribar a un acord i adquirir un compromís. “A canvi, no hauràs de repetir al teu fill dia sí i dia també què és el que ha de fer, perquè ja ho sabrà. En cas que no ho faci, aplicaràs les conseqüències que tu consideris”.

Les conseqüències

No cal recompensar les activitats obligatòries, però sí elogiar-les

“Qualsevol acte del teu fill ha de tenir sempre dues conseqüències: un reforç si es fa i es fa bé, i un càstig o retirada de recompensa si no es fa, i no tant si no es fa bé. Si resulta que el teu fill ha d’ordenar la roba de l’armari però no la plega del tot bé, no et fixis només en això”. L’important, diu la psicòloga, és que ho ha fet, per la qual cosa serà molt més efectiu reforçar la realització de l’acció que no recriminar-ne la mala execució. “Canvia el «Fill, l’has plegat fatal» per un «Mira que bé que tens l’armari endreçat, i a més et quedaria perfecte si pleguessis la roba així», i li ensenyes com es fa perquè ell ho faci immediatament després de veure com ho fas tu”.

Ara bé, no tot s’ha de premiar ni tot mereix una retirada de reforç. Les activitats obligatòries no necessiten recompensa, però sí reforç i elogi, l’activitat extra es pot recompensar, l’incompliment voluntari comporta retirada de recompensa i reforç, i l’incompliment forçós no se sanciona. “Marco una clara diferència entre recompensa i reforç. No és el mateix dir de tant en tant al teu fill que bé que fa les tasques i que content que estàs de veure que té l’habitació endreçada, encara que sigui la seva obligació (de la mateixa manera que t’agrada que els teus superiors o companys de feina et diguin de tant en tant que bé que ho fas), que oferir-li cinc euros perquè s’ha fet el llit. En el primer cas reforces el seu comportament i promous que ho vulgui continuar fent, perquè se sent valorat. En el segon, li recompenses una obligació. De manera que, a la llarga, només ho farà si li pagues. Pagar-li diners perquè s’ha endreçat l’habitació o comprar-li una moto a final de curs per haver anat cada dia a classe… Error!”

Gestionar el WhatsApp

L’ordinador ha d’estar a la vista dels adults i el mòbil regulat

Segons Cervantes, és important educar els nostres fills en la gestió de la intimitat i la privacitat. “Només hauria de publicar allò que pugui ensenyar-te també a tu sense cap inconvenient”. Un altre aspecte clau és estar al dia dels elements que utilitza. Si vols entendre el teu fill i posar-te al seu lloc, has de saber quins són els seus codis i el seu llenguatge: si encara no saps que hi ha un servei de WhatsApp amb el qual pots fer desaparèixer la teva última hora de connexió o si ignores el fet que encara que apaguis la teva connexió a internet és possible enganxar el wifi del teu veí, el teu fill corre un gran perill”.

Alguns dels consells que dóna Cervantes a l’hora de gestionar internet són: establir uns horaris de connexió (“de la mateixa manera que no es posaria a endreçar l’habitació o a fer deures a la una de la matinada, tampoc ha d’estar connectat a aquestes hores”), tenir l’ordinador en un lloc d’ús comú o en un punt visible de la seva habitació (“i si pot ser, que no tingui càmera web”), conèixer les seves contrasenyes si són menors de 16 anys i tenir coneixement de quines amistats té a la xarxa (“que coneguis la gent amb qui es connecta és el mateix que fas quan t’interesses pels amics que té al marge de la xarxa”). Pel que fa als mòbils, no han d’estar encesos les 24 hores del dia, ni a taula quan dineu o sopeu.

Fa uns mesos, recorda la psicòloga, va córrer per les xarxes la carta d’una mare de Massachusetts, la senyora Hoffman. Era una llista de normes per a l’ús del mòbil que havia fet firmar al seu fill de 13 anys, i que deia coses com ara: “1. El telèfon és meu. L’he comprat jo. L’he pagat jo. I te’l deixo. Oi que sóc meravellosa? 3. Si sona, contesta. És un telèfon. Digues hola, sigues educat. No ignoris mai una trucada si a la pantalla hi diu «mama» o «papa». Mai. 13. No facis milions de fotos i vídeos. No cal documentar-ho tot. Viu les teves experiències. 17. Tingues els ulls ben oberts. Observa el món que t’envolta. Treu el cap per la finestra. Escolta els ocells. Surt a passejar. Pregunta a les persones sense necessitat de buscar a Google”. I l’últim, que avançava: “L’espifiaràs. Et confiscaré el telèfon. Seurem a parlar-ne. Tornarem a començar. Tu i jo aprendrem sense parar. Estic de part teva. Estem junts en aquesta aventura”.

NI-NI's CATALANS... CADA VEGADA N'HI HA MÉS!

DIARI ARA.CAT

Malauradament cada vegada hi ha més persones sense feina. i en el món del jovent, es junten els que no treballen i els que no estudien... una combinació letal!

EDUCACIÓ

La taxa de 'ni-ni' catalans ha crescut un 75% en 5 anys

Els analistes alerten que el fenomen s'està cronificant, amb la pèrdua de potencial humà que això suposa

SÒNIA SÁNCHEZ 

Barcelona | Actualitzada el 05/07/2013 00:00

AL CAPDAVANT D'EUROPA Catalunya és el tercer país d'Europa amb més ni-ni, només per darrere de Bulgària i Itàlia i per davant de Grècia i de la mitjana de l'estat espanyol. Fins a 132.917 joves d'entre 18 i 24 anys ni estudien ni treballen a Catalunya. GETTY

Catalunya és el tercer país de la Unió Europea amb una taxa més alta de joves que ni estudien ni treballen (un 21% de la població d'entre 15 i 24 anys), només per darrere de Bulgària i Itàlia, i per davant fins i tot de Grècia i de la mitjana de l'estat espanyol, que està al 18,8%. La mitjana europea és del 13,2%.

L'analista Miquel Àngel Alegre, autor d'un estudi sobre el fenomen ni-niper a l'Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques (Ivàlua), admet que les elevades taxes a Catalunya i a l'estat espanyol "s'expliquen en bona mesura" per la bombolla immobiliària -que en esclatar va deixar al carrer tots els joves que havien abandonat els estudis prematurament per treballar en la construcció-, "però també hi intervenen problemes atribuïbles al sistema educatiu, que no aconsegueix retenir aquests joves". Això i la crisi, que ha disparat l'atur juvenil més enllà del 50%, han incrementat enormement la taxa de ni-nia casa nostra, que ha crescut un 75% des del 2007. Del 14,5% de jovesni-ni que hi havia aquell any s'ha passat al 25,4%, si es calcula la taxa entre la població de 18 a 24 anys: 132.917 catalans d'aquesta edat són ni-ni . "Abans dels 18 anys les situacions són més volàtils, però a partir dels 18 qui està en aquesta situació és que realment és ni-ni ", argumenta Alegre, que remarca que, tot i així, les dades -extretes de l'Enquesta de Població Activa (EPA)- sempre són "aproximades" perquè el fenomen és complex.

La majoria no té estudis

Tot i que la crisi ha introduït els joves amb estudis universitaris al fenomen ni-ni , la majoria d'aquests joves -68% dels ni-ni - no tenen estudis postobligatoris i, fins i tot, alguns no tenen el graduat d'ESO. Es tracta del que els analistes d'Ivàlua defineixen com a ni-ni vulnerable, ja que a més de no estudiar ni treballar han deixat els estudis massa aviat. 90.011 catalans, un 17,2% dels joves de 18 a 24 anys, estan en aquesta situació, quan fa cinc anys eren el 9,3%.

Amb tot, la crisi ha aconseguit retenir més joves a les aules. La taxa d'abandonament escolar prematur (joves que no continuen estudiant després de l'ESO o que ho deixen abans) ha passat del 32% l'any 2008 al 24% l'últim curs. Això ha fet, segons Alegre, que "la taxa de ni-nis'estabilitzi en els últims tres anys", però tot i així "es manté encara en xifres molt altes i això indica que hi ha algun problema estructural al mercat laboral" català i estatal.

La taxa que més ha crescut, fins a multiplicar-se per 9, és la dels ni-ni de vulnerabilitat severa, que són els que, a més d'haver abandonat aviat els estudis, estan a l'atur o inactius des de fa molt temps (més del 25% del temps transcorregut des que van deixar d'estudiar). En concret, són 47.721 joves: el 9,1% dels catalans de 18 a 24 anys, quan el 2007 eren l'1,2%.

L'analista d'Ivàlua adverteix que els ni-ni s'exposen a "efectes scarringde llarga durada". Això vol dir que el perjudici d'haver estat ni-ni "els marcarà tota la joventut i serà una motxilla que els costarà de treure's" al llarg de la vida, apunta. De fet, l'estudi coordinat per Alegre conclou que en molts d'ells la situació com a ni-ni "tendeix a cronificar-se i a generar efectes nocius, tant individuals com col·lectius, a mitjà i llarg termini". I és que "el fenomen ni-ni representa una pèrdua de potencial humà i capacitat productiva que compromet el creixement econòmic i la sostenibilitat de l'estat del benestar", diu l'estudi.

Una cronificació que afecta especialment els ni-ni vulnerables, perquè la falta d'estudis, que sovint va acompanyada d'una situació socioeconòmica desfavorable en l'entorn familiar i un nivell baix d'estudis dels pares, "fa que els sigui molt més difícil sortir d'aquesta situació". De fet, els fills de pares sense estudis postobligatoris tenen més risc de caure en el fenomen, com demostren les dades estatals. Entre els fills de pares sense estudis postobligatoris hi ha un 13,8% de ni-ni , mentre que entre els fills amb almenys un progenitor amb estudis postobligatoris la taxa baixa al 3,6%.

En contra de la imatge estesa dels ni-ni com a joves sense cap interès per sortir d'aquesta situació, les dades indiquen que, del total de ni-nicatalans, el 68% són aturats, és a dir, que consten com a sol·licitants de feina, davant d'un 31,7% d'inactius. Tot i així, Alegre remarca que "inactiu tampoc no vol dir desmotivat ni estar tot el dia al sofà".

Programes que no funcionen

Per a tots aquests joves, les administracions públiques, també la catalana, porten a terme programes anomenats de segona oportunitat . Ivàlua ha avaluat específicament dos dels impulsats pel Govern: Suma't i Noves Cases per a Nous Oficis (NCNO). La conclusió que n'extreuen és que "per als joves d'entre 16 i 19 anys els programes d'inserció laboral no són efectius i cal centrar-se en la tornada als estudis", diu Alegre. Només per als majors de 22 anys s'aconsegueix alguna reinserció. El pla NCNO, diu l'estudi, "té impactes laborals negatius o nuls sobre tots els que l'inicien, que són encara més desfavorables entre els que l'acaben". El programa aquest any ja no s'ha renovat, abans i tot de conèixer els resultats d'aquest estudi.