Poc a poc em vaig refent de les clatellades de fa dues setmanes. En alguna he de fer planificació econòmica. En altres, he d'aprendre a ser dura, a no caure... Peró és fotut.
Cançons aleatòries, paisatges, escrits, moments, converses amb tercers... fàcilment torno a pensar amb ell.
Havia tornat a sentir les papallones a l'estòmac. Gairebé volava i tot! Enyoro prendre quelcom al seu costat, enyoro despertar-me i poder acaronar-lo, enyoro els petons, enyoro parlar amb ell, enyoro les abraçades, enyoro les paraules boniques, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada