L’olor
de casa teva encara era ahir a una samarreta meva. Flairant-la tornava a ser al
teu costat. Avui he volgut tornar a tenir la teva presència amb mi... ans el
perfum s’havia esvaït...
Em
queden els records bonics, de veure’t cuinant bombons , mes no deixar-nos acostar durant el procés de les teves creacions. Em queden els records de
tu i jo, passejant agafats de la mà pel passeig de Blanes, del sopar al Mot, de les Rambles, del camí de Santa Bàrbara d’Ordino
escoltant i aprenent les tècniques de pesca al riu, d’anar plegats a veure
màgia, teatre... enyorança de fer quelcom interessant amb una persona
interessant. El record de que la teva foto de perfil és la que jo et vaig fer. Em
queda el record dels primers dies: “on t’havies amagat tot aquest temps?” em
vas preguntar... i la sorpresa en dir-me que jo sabia de tot, i de que t’agradava
que observés la natura del nostre voltant.
“Queda’t
amb els bons moments”, m’ha dit una amiga –no comuna- “Queda’t amb el sentiment
de quan estàs enamorada, amb aquella força vital, aquella alegria que només es
té quan s’està enamorat”
Enyoro
fer plans de futur més o menys immediat, planificar caps de setmana,
escapades...anar a Palamós, a Menorca, tant en les teves paraules com en la meva
imaginació:
M’agradaria
volar al teu costat. Recordes? Pel meu aniversari volia volar. I em vas dir que
no era la millor època meteorològicament parlant. M’agradaria anar amb tu a
Girona , quan està tota engalanada amb flors... m’agradaria anar amb tu a
pescar, encara que jo no llenci ni un ham. Tu pescaries i jo dibuixaria o faria
fotos... M’agradaria fer una calçotada a l’aire lliure. Amb els teus petits. M’agradaria
convidar-te a dinar o a sopar a casa meva, M’agradaria
haver anat de viatge a qualsevol ciutat europea amb tu, escapada ràpida! M’agradaria
fer-te una bona festa d’aniversari.
No
eres ni el més ben plantat, ni el més jove, ni el més ric. Ni jo tampoc. Però ets intel·ligent,
sensible. I tens converses. I m’agradava
i encara m’agrada estar al teu costat,
estar amb tu. M’agrada quan m’abraces, amb sentiment. Sento una escalfor dins
del meu cor, pau, benestar. Em queden tantes converses i diàlegs al meu cap per
fer!! Tantes paraules que no podran arribar a les teves oïdes! Tants temes que
han quedat a mitges...
Poden
fer junts totes aquestes coses els amics? O cal ser amants? O cal ser amics
especials? Puc ser la teva amiga especial?