Comencen a tenir por de perdre la gallina dels ous d'or. Veuen que anem de debó amb voler la independència i que n'estem fins els nassos de pagar i rebre patades a canvi. Això va bé.
Diari ara.cat FINANCES PÚBLIQUES
Montoro canvia d'estratègia amb Catalunya
El ministre d'Hisenda creu ara que un gran ajust de la Generalitat aprofundiria la recessió a tot Espanya
"Catalunya és el 20% de l'economia espanyola; si fa un ajust molt
gran això repercuteix en el conjunt d'Espanya". La frase pronunciada
aquesta setmana per un alt funcionari del ministeri d'Hisenda sintetitza
perfectament el canvi de discurs del departament que dirigeix Cristóbal
Montoro a favor d'una relaxació de l'aposta per l'austeritat a
ultrança.
Després que fa tres setmanes anunciés la xifra de dèficit públic del 2012, Montoro ha anat advocant per no adoptar noves mesures que "aguditzin" la recessió econòmica. El ministre considera que després de la reducció significativa del dèficit l'any passat -va disminuir en 2,2 punts del PIB (1,6 de les comunitats autònomes)- fins al 6,7% del PIB (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca), Espanya ja ha recuperat credibilitat exterior i, per tant, es pot permetre aixecar una mica el peu de l'accelerador. "Els mercats volen veure també que pots créixer", comenten a Hisenda.
Dèficits asimètrics
Un viratge de discurs i d'estratègia que en clau espanyola es tradueix a descartar nous ajustos i pujades d'impostos -més enllà dels aprovats l'any passat i que continuen en vigor-, i que en el vessant autonòmic suposarà establir objectius de dèficits asimètrics segons les comunitats. Els detalls d'aquest repartiment no es coneixeran fins al maig, un cop la Comissió Europea hagi donat més temps a Espanya per abaixar els seus números vermells per sota del 3% del PIB. Una flexibilització que, com va avançar l'ARA el 31 de gener, Hisenda compartirà amb les autonomies.
Però no amb totes. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous, Montoro va apostar perquè les onze comunitats que van rebaixar el 2012 el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% no tinguin un objectiu superior al seu dèficit de l'any passat, mentre que alguns dels sis territoris que no van fer prou els deures tinguin límits més alts que la resta. Segons els compromisos actuals, Espanya ha de rebaixar el 2013 el seu saldo negatiu fins al 4,5% del PIB (un 0,7% per a les autonomies). Per exemple, amb un nou objectiu del 5,7% -que és el que espera la Moncloa- s'establiria un nou límit per a les comunitats, que fos, posem per cas, de l'1,2%. La mitjana del dèficit autonòmic s'hauria de situar a finals d'any en aquell límit, però per primer cop els territoris tindrien metes individuals. És a dir, per exemple, Extremadura difícilment tindria un objectiu superior al 0,69% de dèficit que va registrar el 2012, el més baix de totes les comunitats. Mentre que a l'altre extrem, el País Valencià -amb el més alt del 2012 (3,45%)- tindria una meta per sobre de la hipotètica mitjana autonòmica de l'1,2%. El mateix passaria amb Catalunya, que va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,96% i que en el CPFF va demanar que l'objectiu suposi un terç del límit de tot Espanya, tenint en compte el pes de la despesa regional.
¿I què justifica aquest tracte diferenciat que ha enfurismat les comunitats complidores? Montoro al·lega que s'ha de traslladar a Espanya la filosofia europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012.
"Si les comunitats més grans pateixen, òbviament afecta la globalitat. És coherent buscar un equilibri entre ajust i creixement per no enfonsar l'economia", afirma Núria Álvarez, analista de Renta 4. Precisament, Castella-la Manxa, la comunitat que més va abaixar el seu dèficit el 2012, és la que va patir una caiguda més gran del seu PIB (-3%).
En canvi, Daniel Pingarrón, d'IG Markets, hi veu una raó "més política que tècnica", per acostar posicions entre la Moncloa i la Generalitat en ple debat sobiranista, cosa que Hisenda no nega: "Cal tenir mà esquerra, hi ha temes polítics de fons", comentava el mateix alt funcionari del ministeri.
Després que fa tres setmanes anunciés la xifra de dèficit públic del 2012, Montoro ha anat advocant per no adoptar noves mesures que "aguditzin" la recessió econòmica. El ministre considera que després de la reducció significativa del dèficit l'any passat -va disminuir en 2,2 punts del PIB (1,6 de les comunitats autònomes)- fins al 6,7% del PIB (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca), Espanya ja ha recuperat credibilitat exterior i, per tant, es pot permetre aixecar una mica el peu de l'accelerador. "Els mercats volen veure també que pots créixer", comenten a Hisenda.
Dèficits asimètrics
Un viratge de discurs i d'estratègia que en clau espanyola es tradueix a descartar nous ajustos i pujades d'impostos -més enllà dels aprovats l'any passat i que continuen en vigor-, i que en el vessant autonòmic suposarà establir objectius de dèficits asimètrics segons les comunitats. Els detalls d'aquest repartiment no es coneixeran fins al maig, un cop la Comissió Europea hagi donat més temps a Espanya per abaixar els seus números vermells per sota del 3% del PIB. Una flexibilització que, com va avançar l'ARA el 31 de gener, Hisenda compartirà amb les autonomies.
Però no amb totes. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous, Montoro va apostar perquè les onze comunitats que van rebaixar el 2012 el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% no tinguin un objectiu superior al seu dèficit de l'any passat, mentre que alguns dels sis territoris que no van fer prou els deures tinguin límits més alts que la resta. Segons els compromisos actuals, Espanya ha de rebaixar el 2013 el seu saldo negatiu fins al 4,5% del PIB (un 0,7% per a les autonomies). Per exemple, amb un nou objectiu del 5,7% -que és el que espera la Moncloa- s'establiria un nou límit per a les comunitats, que fos, posem per cas, de l'1,2%. La mitjana del dèficit autonòmic s'hauria de situar a finals d'any en aquell límit, però per primer cop els territoris tindrien metes individuals. És a dir, per exemple, Extremadura difícilment tindria un objectiu superior al 0,69% de dèficit que va registrar el 2012, el més baix de totes les comunitats. Mentre que a l'altre extrem, el País Valencià -amb el més alt del 2012 (3,45%)- tindria una meta per sobre de la hipotètica mitjana autonòmica de l'1,2%. El mateix passaria amb Catalunya, que va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,96% i que en el CPFF va demanar que l'objectiu suposi un terç del límit de tot Espanya, tenint en compte el pes de la despesa regional.
¿I què justifica aquest tracte diferenciat que ha enfurismat les comunitats complidores? Montoro al·lega que s'ha de traslladar a Espanya la filosofia europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012.
"Si les comunitats més grans pateixen, òbviament afecta la globalitat. És coherent buscar un equilibri entre ajust i creixement per no enfonsar l'economia", afirma Núria Álvarez, analista de Renta 4. Precisament, Castella-la Manxa, la comunitat que més va abaixar el seu dèficit el 2012, és la que va patir una caiguda més gran del seu PIB (-3%).
En canvi, Daniel Pingarrón, d'IG Markets, hi veu una raó "més política que tècnica", per acostar posicions entre la Moncloa i la Generalitat en ple debat sobiranista, cosa que Hisenda no nega: "Cal tenir mà esquerra, hi ha temes polítics de fons", comentava el mateix alt funcionari del ministeri.