Benvingudes, benvinguts...

Gràcies per arribar fins aquest bloc.
Són les meves dèries, diari personal... necessito buidar el pap!
També algunes cerques que faig i enllaços que trobo interessants. De tant en tant, fins i tot opino!

N'hi ha blocs molt originals i creatius. Aquest darrerament tendeix a ser un diari personal, abans es basava en el famós "retalla i enganxa", base de més del 50% dels blocs d'internet.
Google m'avisa de que hi haurà galetes i tot això... bé, les sucarem en llet!

Thanks for reading my blog.
This blog is about my thinkings, my diary, searchings that I do and some interesting links.
Google says something about cookies. I'm sorry! I prefer cookies with milk and coffee

divendres, 5 de juliol del 2013

NI-NI's CATALANS... CADA VEGADA N'HI HA MÉS!

DIARI ARA.CAT


Malauradament cada vegada hi ha més persones sense feina. i en el món del jovent, es junten els que no treballen i els que no estudien... una combinació letal!


EDUCACIÓ

La taxa de 'ni-ni' catalans ha crescut un 75% en 5 anys

Els analistes alerten que el fenomen s'està cronificant, amb la pèrdua de potencial humà que això suposa
AL CAPDAVANT D'EUROPA Catalunya és el tercer país d'Europa amb més ni-ni, només per darrere de Bulgària i Itàlia i per davant de Grècia i de la mitjana de l'estat espanyol. Fins a 132.917 joves d'entre 18 i 24 anys ni estudien ni treballen a Catalunya. GETTY
Catalunya és el tercer país de la Unió Europea amb una taxa més alta de joves que ni estudien ni treballen (un 21% de la població d'entre 15 i 24 anys), només per darrere de Bulgària i Itàlia, i per davant fins i tot de Grècia i de la mitjana de l'estat espanyol, que està al 18,8%. La mitjana europea és del 13,2%.
L'analista Miquel Àngel Alegre, autor d'un estudi sobre el fenomen ni-niper a l'Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques (Ivàlua), admet que les elevades taxes a Catalunya i a l'estat espanyol "s'expliquen en bona mesura" per la bombolla immobiliària -que en esclatar va deixar al carrer tots els joves que havien abandonat els estudis prematurament per treballar en la construcció-, "però també hi intervenen problemes atribuïbles al sistema educatiu, que no aconsegueix retenir aquests joves". Això i la crisi, que ha disparat l'atur juvenil més enllà del 50%, han incrementat enormement la taxa de ni-nia casa nostra, que ha crescut un 75% des del 2007. Del 14,5% de jovesni-ni que hi havia aquell any s'ha passat al 25,4%, si es calcula la taxa entre la població de 18 a 24 anys: 132.917 catalans d'aquesta edat són ni-ni . "Abans dels 18 anys les situacions són més volàtils, però a partir dels 18 qui està en aquesta situació és que realment és ni-ni ", argumenta Alegre, que remarca que, tot i així, les dades -extretes de l'Enquesta de Població Activa (EPA)- sempre són "aproximades" perquè el fenomen és complex.
La majoria no té estudis
Tot i que la crisi ha introduït els joves amb estudis universitaris al fenomen ni-ni , la majoria d'aquests joves -68% dels ni-ni - no tenen estudis postobligatoris i, fins i tot, alguns no tenen el graduat d'ESO. Es tracta del que els analistes d'Ivàlua defineixen com a ni-ni vulnerable, ja que a més de no estudiar ni treballar han deixat els estudis massa aviat. 90.011 catalans, un 17,2% dels joves de 18 a 24 anys, estan en aquesta situació, quan fa cinc anys eren el 9,3%.
Amb tot, la crisi ha aconseguit retenir més joves a les aules. La taxa d'abandonament escolar prematur (joves que no continuen estudiant després de l'ESO o que ho deixen abans) ha passat del 32% l'any 2008 al 24% l'últim curs. Això ha fet, segons Alegre, que "la taxa de ni-nis'estabilitzi en els últims tres anys", però tot i així "es manté encara en xifres molt altes i això indica que hi ha algun problema estructural al mercat laboral" català i estatal.
La taxa que més ha crescut, fins a multiplicar-se per 9, és la dels ni-ni de vulnerabilitat severa, que són els que, a més d'haver abandonat aviat els estudis, estan a l'atur o inactius des de fa molt temps (més del 25% del temps transcorregut des que van deixar d'estudiar). En concret, són 47.721 joves: el 9,1% dels catalans de 18 a 24 anys, quan el 2007 eren l'1,2%.
L'analista d'Ivàlua adverteix que els ni-ni s'exposen a "efectes scarringde llarga durada". Això vol dir que el perjudici d'haver estat ni-ni "els marcarà tota la joventut i serà una motxilla que els costarà de treure's" al llarg de la vida, apunta. De fet, l'estudi coordinat per Alegre conclou que en molts d'ells la situació com a ni-ni "tendeix a cronificar-se i a generar efectes nocius, tant individuals com col·lectius, a mitjà i llarg termini". I és que "el fenomen ni-ni representa una pèrdua de potencial humà i capacitat productiva que compromet el creixement econòmic i la sostenibilitat de l'estat del benestar", diu l'estudi.
Una cronificació que afecta especialment els ni-ni vulnerables, perquè la falta d'estudis, que sovint va acompanyada d'una situació socioeconòmica desfavorable en l'entorn familiar i un nivell baix d'estudis dels pares, "fa que els sigui molt més difícil sortir d'aquesta situació". De fet, els fills de pares sense estudis postobligatoris tenen més risc de caure en el fenomen, com demostren les dades estatals. Entre els fills de pares sense estudis postobligatoris hi ha un 13,8% de ni-ni , mentre que entre els fills amb almenys un progenitor amb estudis postobligatoris la taxa baixa al 3,6%.
En contra de la imatge estesa dels ni-ni com a joves sense cap interès per sortir d'aquesta situació, les dades indiquen que, del total de ni-nicatalans, el 68% són aturats, és a dir, que consten com a sol·licitants de feina, davant d'un 31,7% d'inactius. Tot i així, Alegre remarca que "inactiu tampoc no vol dir desmotivat ni estar tot el dia al sofà".
Programes que no funcionen
Per a tots aquests joves, les administracions públiques, també la catalana, porten a terme programes anomenats de segona oportunitat . Ivàlua ha avaluat específicament dos dels impulsats pel Govern: Suma't i Noves Cases per a Nous Oficis (NCNO). La conclusió que n'extreuen és que "per als joves d'entre 16 i 19 anys els programes d'inserció laboral no són efectius i cal centrar-se en la tornada als estudis", diu Alegre. Només per als majors de 22 anys s'aconsegueix alguna reinserció. El pla NCNO, diu l'estudi, "té impactes laborals negatius o nuls sobre tots els que l'inicien, que són encara més desfavorables entre els que l'acaben". El programa aquest any ja no s'ha renovat, abans i tot de conèixer els resultats d'aquest estudi.

dimecres, 8 de maig del 2013

9 MAIG. VAGA GENERAL A L'EDUCACIÓ

diari ARA.CAT del dimecres 8 de maig de 2013

Cinc moments clau que han portat la comunitat educativa a la #vaga9M

De les primeres retallades del departament d'Ensenyament a l'última polèmica per l'elecció dels professors, passant per les declaracions incendiàries del ministre Wert
Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig de l'any passat. / ACN Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig del 2012. / ACN
La comunitat educativa esta convocada a una vaga general aquest dijous, 9 de maig. Una crida que inclou professors, estudiants i famílies amb fills petits, des de l'ensenyament superior fins a les escoles bressol. Aquests són cinc moments clau que han portat el sector a fer aquesta vaga, que pot ser massiva:
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".

diumenge, 24 de març del 2013

la gallina dels ous d'or


Comencen a tenir por de perdre la gallina dels ous d'or. Veuen que anem de debó amb voler la independència i que n'estem fins els nassos de pagar i rebre patades a canvi. Això va bé.


Diari ara.cat FINANCES PÚBLIQUES

Montoro canvia d'estratègia amb Catalunya

El ministre d'Hisenda creu ara que un gran ajust de la Generalitat aprofundiria la recessió a tot Espanya
DISCURS MÉS CONCILIADOR 
 El ministre Montoro ha arribat a la conclusió que castigar econòmicament Catalunya és castigar Espanya. DISCURS MÉS CONCILIADOR. El ministre Montoro ha arribat a la conclusió que castigar econòmicament Catalunya és castigar Espanya. JUANJO MARTIN /EFE
"Catalunya és el 20% de l'economia espanyola; si fa un ajust molt gran això repercuteix en el conjunt d'Espanya". La frase pronunciada aquesta setmana per un alt funcionari del ministeri d'Hisenda sintetitza perfectament el canvi de discurs del departament que dirigeix Cristóbal Montoro a favor d'una relaxació de l'aposta per l'austeritat a ultrança.
Després que fa tres setmanes anunciés la xifra de dèficit públic del 2012, Montoro ha anat advocant per no adoptar noves mesures que "aguditzin" la recessió econòmica. El ministre considera que després de la reducció significativa del dèficit l'any passat -va disminuir en 2,2 punts del PIB (1,6 de les comunitats autònomes)- fins al 6,7% del PIB (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca), Espanya ja ha recuperat credibilitat exterior i, per tant, es pot permetre aixecar una mica el peu de l'accelerador. "Els mercats volen veure també que pots créixer", comenten a Hisenda.
Dèficits asimètrics
Un viratge de discurs i d'estratègia que en clau espanyola es tradueix a descartar nous ajustos i pujades d'impostos -més enllà dels aprovats l'any passat i que continuen en vigor-, i que en el vessant autonòmic suposarà establir objectius de dèficits asimètrics segons les comunitats. Els detalls d'aquest repartiment no es coneixeran fins al maig, un cop la Comissió Europea hagi donat més temps a Espanya per abaixar els seus números vermells per sota del 3% del PIB. Una flexibilització que, com va avançar l'ARA el 31 de gener, Hisenda compartirà amb les autonomies.
Però no amb totes. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous, Montoro va apostar perquè les onze comunitats que van rebaixar el 2012 el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% no tinguin un objectiu superior al seu dèficit de l'any passat, mentre que alguns dels sis territoris que no van fer prou els deures tinguin límits més alts que la resta. Segons els compromisos actuals, Espanya ha de rebaixar el 2013 el seu saldo negatiu fins al 4,5% del PIB (un 0,7% per a les autonomies). Per exemple, amb un nou objectiu del 5,7% -que és el que espera la Moncloa- s'establiria un nou límit per a les comunitats, que fos, posem per cas, de l'1,2%. La mitjana del dèficit autonòmic s'hauria de situar a finals d'any en aquell límit, però per primer cop els territoris tindrien metes individuals. És a dir, per exemple, Extremadura difícilment tindria un objectiu superior al 0,69% de dèficit que va registrar el 2012, el més baix de totes les comunitats. Mentre que a l'altre extrem, el País Valencià -amb el més alt del 2012 (3,45%)- tindria una meta per sobre de la hipotètica mitjana autonòmica de l'1,2%. El mateix passaria amb Catalunya, que va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,96% i que en el CPFF va demanar que l'objectiu suposi un terç del límit de tot Espanya, tenint en compte el pes de la despesa regional.
¿I què justifica aquest tracte diferenciat que ha enfurismat les comunitats complidores? Montoro al·lega que s'ha de traslladar a Espanya la filosofia europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012.
"Si les comunitats més grans pateixen, òbviament afecta la globalitat. És coherent buscar un equilibri entre ajust i creixement per no enfonsar l'economia", afirma Núria Álvarez, analista de Renta 4. Precisament, Castella-la Manxa, la comunitat que més va abaixar el seu dèficit el 2012, és la que va patir una caiguda més gran del seu PIB (-3%).
En canvi, Daniel Pingarrón, d'IG Markets, hi veu una raó "més política que tècnica", per acostar posicions entre la Moncloa i la Generalitat en ple debat sobiranista, cosa que Hisenda no nega: "Cal tenir mà esquerra, hi ha temes polítics de fons", comentava el mateix alt funcionari del ministeri.