DEL DIARI ARA.CAT
Com han de reaccionar els pares que atrapen el seu fill/a adolescent amb la parella dins l'habitació?
Enxampats en plena feina!
Els pares arriben a casa per sorpresa perquè el cotxe se'ls ha
avariat a la carretera. Havien de ser fora fins al vespre, però hauran
de posposar l'excursió per a un altre dia. Obren la porta de casa, fan
un "hola" genèric i en no rebre resposta es dirigeixen a l'habitació de
la filla adolescent, que té 16 anys acabats de fer. Truquen tímidament a
la porta i en entrar-hi la troben estirada al llit amb un noi a qui
encara no havien vist mai. El pare queda mut i la mare demana que surtin
tots dos immediatament. La parella es mira atònita: "Què hem de fer
ara?"
Es tracta d'una escena imaginada, però no gaire allunyada
de la realitat si tenim en compte l'opinió d'experts i professionals que
mantenen contacte diari amb joves que comencen a descobrir i a
experimentar amb la pròpia sexualitat. "Primer de tot, molta calma. Cal
respirar fons i comptar fins a deu per no caure en l'error de fer
qualsevol bestiesa", alerta el psicòleg i sexòleg Pere Font, que
recomana uns instants de paciència i intentar evitar les clàssiques
escenes de crits. "Una vegada tothom s'ha adonat del que ha passat, el
més recomanable és donar cinc minuts als nois perquè surtin de
l'habitació, acomiadar el quart membre -la parella en qüestió- i iniciar
una conversa com més serena millor amb el fill o la filla", explica.
Aquesta xerrada, segons Font, no ha de servir per sermonejar el jove, ni
tampoc per adoptar una actitud de prohibicions -"No el veuràs més; s'ha
acabat quedar-se sol/a a casa", etcètera-, sinó per expressar l'opinió
dels pares i escoltar la versió del fill, en cas que la vulgui
expressar: "Això no és un debat. És molt important que els pares diguin
el que pensen perquè després el jove pugui navegar en aquests mateixos
valors, malgrat que exteriorment no mostri acord amb l'opinió dels
progenitors. Li hem deixat clar que el que ha passat és un fet important
i que cal parlar-ne. I penso que, com sempre, cal convertir les
situacions en oportunitats. Per tant, si aquest moment ens pot servir
per parlar de sexe -d'una manera tranquil·la-, molt millor", apunta.
Edat i gènere
Presenciar
una escena similar a la descrita anteriorment no és agradable per a
ningú, però encara ho és menys quan s'acumulen alguns condicionants que
poden arribar a trasbalsar -i molt- l'estat anímic dels pares. En aquest
sentit, el sexòleg Pere Font n'assenyala uns quants. 1) L'edat: "És
molt diferent que estiguem parlant d'un cas de 13-14 anys que d'un de
17-18. La xerrada posterior s'ha d'adaptar a cada edat, sense fer
alarmisme en cap cas". 2) L'escena en particular: "Els nois es
petonejaven vestits sobre el llit o bé s'havien tret la roba i eren a
dins tots dos". 3) El gènere: "La reacció dels pares, malgrat que sembla
que no hagi de ser així, probablement canviarà si el protagonista de la
història és el fill o la filla. En aquest últim cas el sentiment de
protecció -sobretot per part del pare- és molt més acusat". 4) La
parella: "La nostra sorpresa serà més gran si mai no havíem vist el noi o
noia que és a l'habitació amb el fill que no pas si ja ha vingut per
casa unes quantes vegades i l'hem pogut conèixer. Durant la conversa
posterior els pares intentaran esbrinar qui és aquell nouvingut".
Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista, afegeix un últim factor a
la llista: afirma que és important que els pares sàpiguen captar si
allò forma part del descobriment natural de l'amor que els joves fan
durant l'adolescència o si, per contra, es tracta d'un procés accelerat
en el qual un dels dos no n'acaba d'estar convençut. "És evident que com
a pares patim i patirem, però en aquests casos l'objectiu hauria de ser
que els joves tinguin relacions sanes i satisfactòries. I per tant,
obrir de tant en tant les portes de casa no és cap mala idea", explica.
A casa o al cotxe?
¿És positiu que hàgim enxampat el nostre fill/a in fraganti a casa?
Doncs sí!, recorden els experts. D'una banda, els pares saben que són en
un espai segur, els fills disposen d'un lloc íntim i que cap de les
dues parts no tancarà els ulls a una realitat que, agradi més o menys,
existeix. "Avui dia moltes parelles avisen els fills que marxen i, fins i
tot, truquen abans d'arribar a casa perquè tot estigui controlat. És
una manera subliminar d'obrir les portes però d'alertar que quan ells
arriben les coses han de tornar a la normalitat", explica Pere Font.
Segons el director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la
Parella, l'actitud de molts pares en aquest sentit ha canviat respecte a
fa uns anys. Ara, explica, són molt pocs els que deixen anar frases de
l'estil "Això és casa meva i aquí hi ha coses que no les permeto"
perquè, en el fons, tots saben que sexe i adolescència van de bracet i
que "ningú, durant cap generació, ha demanat permís als pares per
mantenir relacions sexuals", apunta.
Davant l'evidència dels
fets, doncs, molts opten per oferir al fill un espai conegut, tranquil i
protegit perquè si han de mantenir relacions ho facin amb bones
condicions. "Si preguntéssim als adolescents on han tingut la seva
primera relació sexual ens esgarrifaríem. La majoria ho han fet al cotxe
o en un lavabo públic. Una habitació de casa és la millor opció davant
aquestes alternatives", recorda Font.
Jaume Funes s'afegeix al
mateix punt de vista i apunta que oferint "casa nostra es dóna entendre
que els pares no vivim en un altre món i que, per tant, som conscients
del que pot passar en un moment o altre". L'educador, expert en
adolescència, afegeix que, fins i tot, avui dia és habitual que els
pares reservin una habitació de casa per al fill i la seva parella, en
cas que el convidin a passar uns dies, sobretot si parlem d'edats més
madures, a partir dels 16-17 anys.
La por dels pares
L'actitud
que adoptin uns pares que enxampen el seu fill per sorpresa a casa amb
la parella dirà molt de l'educació rebuda, dels propis valors i les
pròpies pors. La psicòloga Anna Salvia, educadora de tallers sobre salut
sexual i reproductiva, ens convida a fer una reflexió personal: "En cas
que ens hagi causat un daltabaix emocional, i intentant ser sincers,
ens podríem preguntar què és exactament el que ens ha molestat, per què
ens molesta tant i què té a veure amb el que ens van dir els nostres
pares i educadors sobre aquesta qüestió", explica.
Per la seva
banda, Pere Font incideix que la frustració més gran dels pares passa
perquè s'adonen que "s'ha acabat la infància i que els fills s'han fet
grans en un tres i no res". Després, continua, floreixen un conjunt de
pors acumulades i de preguntes sense resposta: "I si li han fet mal? I
si ha tingut relacions que no volia tenir? I si han començat massa
d'hora i no són prou madurs? I si pren riscos imprudents amb perill de
quedar-se embarassada o de contagiar-se d'alguna malaltia?", explica.
Malgrat que el patiment és intrínsec al fet de tenir fills, Font
conclou: "Cal estar preparats perquè algun dia els nostres fills, com
nosaltres vam fer en el seu moment, mantindran relacions sexuals. I és
bo aprofitar les situacions -que malgrat que siguin difícils de pair-
ens permetin parlar i intimar una mica més sobre aquesta qüestió