9 MAIG. VAGA GENERAL A L'EDUCACIÓ

diari ARA.CAT del dimecres 8 de maig de 2013

Cinc moments clau que han portat la comunitat educativa a la #vaga9M

De les primeres retallades del departament d'Ensenyament a l'última polèmica per l'elecció dels professors, passant per les declaracions incendiàries del ministre Wert

AURI GARCIA MORERA

Barcelona | Actualitzada el 08/05/2013 19:50

Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig del 2012. / ACN

La comunitat educativa esta convocada a una vaga general aquest dijous, 9 de maig. Una crida que inclou professors, estudiants i famílies amb fills petits, des de l'ensenyament superior fins a les escoles bressol. Aquests són cinc moments clau que han portat el sector a fer aquesta vaga, que pot ser massiva:
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".

la gallina dels ous d'or

Comencen a tenir por de perdre la gallina dels ous d'or. Veuen que anem de debó amb voler la independència i que n'estem fins els nassos de pagar i rebre patades a canvi. Això va bé.


Diari ara.cat FINANCES PÚBLIQUES

Montoro canvia d'estratègia amb Catalunya

El ministre d'Hisenda creu ara que un gran ajust de la Generalitat aprofundiria la recessió a tot Espanya

JOAN FAUS

Madrid | Actualitzada el 24/03/2013 00:00

DISCURS MÉS CONCILIADOR. El ministre Montoro ha arribat a la conclusió que castigar econòmicament Catalunya és castigar Espanya. JUANJO MARTIN /EFE

"Catalunya és el 20% de l'economia espanyola; si fa un ajust molt gran això repercuteix en el conjunt d'Espanya". La frase pronunciada aquesta setmana per un alt funcionari del ministeri d'Hisenda sintetitza perfectament el canvi de discurs del departament que dirigeix Cristóbal Montoro a favor d'una relaxació de l'aposta per l'austeritat a ultrança.
Després que fa tres setmanes anunciés la xifra de dèficit públic del 2012, Montoro ha anat advocant per no adoptar noves mesures que "aguditzin" la recessió econòmica. El ministre considera que després de la reducció significativa del dèficit l'any passat -va disminuir en 2,2 punts del PIB (1,6 de les comunitats autònomes)- fins al 6,7% del PIB (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca), Espanya ja ha recuperat credibilitat exterior i, per tant, es pot permetre aixecar una mica el peu de l'accelerador. "Els mercats volen veure també que pots créixer", comenten a Hisenda.
Dèficits asimètrics
Un viratge de discurs i d'estratègia que en clau espanyola es tradueix a descartar nous ajustos i pujades d'impostos -més enllà dels aprovats l'any passat i que continuen en vigor-, i que en el vessant autonòmic suposarà establir objectius de dèficits asimètrics segons les comunitats. Els detalls d'aquest repartiment no es coneixeran fins al maig, un cop la Comissió Europea hagi donat més temps a Espanya per abaixar els seus números vermells per sota del 3% del PIB. Una flexibilització que, com va avançar l'ARA el 31 de gener, Hisenda compartirà amb les autonomies.
Però no amb totes. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous, Montoro va apostar perquè les onze comunitats que van rebaixar el 2012 el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% no tinguin un objectiu superior al seu dèficit de l'any passat, mentre que alguns dels sis territoris que no van fer prou els deures tinguin límits més alts que la resta. Segons els compromisos actuals, Espanya ha de rebaixar el 2013 el seu saldo negatiu fins al 4,5% del PIB (un 0,7% per a les autonomies). Per exemple, amb un nou objectiu del 5,7% -que és el que espera la Moncloa- s'establiria un nou límit per a les comunitats, que fos, posem per cas, de l'1,2%. La mitjana del dèficit autonòmic s'hauria de situar a finals d'any en aquell límit, però per primer cop els territoris tindrien metes individuals. És a dir, per exemple, Extremadura difícilment tindria un objectiu superior al 0,69% de dèficit que va registrar el 2012, el més baix de totes les comunitats. Mentre que a l'altre extrem, el País Valencià -amb el més alt del 2012 (3,45%)- tindria una meta per sobre de la hipotètica mitjana autonòmica de l'1,2%. El mateix passaria amb Catalunya, que va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,96% i que en el CPFF va demanar que l'objectiu suposi un terç del límit de tot Espanya, tenint en compte el pes de la despesa regional.
¿I què justifica aquest tracte diferenciat que ha enfurismat les comunitats complidores? Montoro al·lega que s'ha de traslladar a Espanya la filosofia europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012.
"Si les comunitats més grans pateixen, òbviament afecta la globalitat. És coherent buscar un equilibri entre ajust i creixement per no enfonsar l'economia", afirma Núria Álvarez, analista de Renta 4. Precisament, Castella-la Manxa, la comunitat que més va abaixar el seu dèficit el 2012, és la que va patir una caiguda més gran del seu PIB (-3%).
En canvi, Daniel Pingarrón, d'IG Markets, hi veu una raó "més política que tècnica", per acostar posicions entre la Moncloa i la Generalitat en ple debat sobiranista, cosa que Hisenda no nega: "Cal tenir mà esquerra, hi ha temes polítics de fons", comentava el mateix alt funcionari del ministeri.

Millorar l'educació per millorar la societat

EDUCACIÓ A FINLÀNDIA

S'ha parlat i es parla molt de com a Finlàndia s'assoleixen uns nivells excel.lents en Educació. Que són capdavanters en competències lectores, matemàtiques i científiques...

La clau: "Els infants són el tresor d'una nació. Són els bons a 20 anys" "Ser mestre és un honor" Cal cuidar-los, ajudar-los a créixer.

Una societat implicada en el creixement dels seus infants, un Estat conscienciat amb educació, cultura, família, mitjans per poder conciliar vida laboral i familiar, xarxa de bibilioteques, un 6% del PIB ( en front del nostre 3,9%) destinat a educació, un control desde Benestar social i salut per comprovar el benestar dels infants i les famílies, valorar les llengües com un tresor , com un bé que cal cuidar i aprendre, promoure la lectura, fins i tot subtitulant els programes de TV, unaescola amb servei d'orientació pedagògica, logopedes, psicòlegs, metges i dentistes!,  una exigència fortíssima al cos de mestres, la la seva formació inicial, contínua, un equip directiu excel.lent...

En aquest programa de TV3 ho deixen molt clar. Com, per què?

SINGULARS: millorar l'educació per millorar la societat

CIBER-ASSETJAMENT i MORT A CANADÀ

AMB 15 ANYS

El vídeo d'una noia que es va suïcidar després de ser assetjada commociona internet

Amanda Todd relata la seva història després de ser víctima d'un pederasta i dels seus companys d'institut

Dijous, 18 d'octubre del 2012 - 11:40h.

AGÈNCIES / Vancouver

El suïcidi d'una noia canadenca que durant anys va ser assetjada a l'escola i a través d'internet ha commocionat la xarxa mentre el Parlament del seu país debat prendre mesures legislatives que protegeixin els menors.

Amanda Todd relata la seva història després de ser víctima d'un pederasta i dels seus companys d'institut. YOUTUBE

La tràgica mort d'Amanda Todd, de 15 anys d'edat, es va produir dimecres passat, un mes després que la jove estudiant pengés a Youtube un vídeo en què, sense pronunciar cap paraula, simplement amb targetes escrites, explica l'assetjament que vivia des de feia tres anys.

En el vídeo, de nou minuts i titulat 'La meva història: lluita, assetjament, suïcidi, mal', Amanda Todd explica que quan tenia 12 anys un desconegut que va conèixer a través de la xarxa la va convèncer perquè li ensenyés els pits.

Un any després, l'home va contactar amb ella a través de Facebook i li va demanar que es despullés davant de la càmera a canvi de no distribuir imatges de la seva primera trobada. Poc després, la policia es va presentar a la casa de la noia perquè les imatges havien estat distribuïdes als seus professors, amics i familiars.

ANSIETAT I DROGUES

Todd descriu en el vídeo l'ansietat, la depressió i el pànic que li va causar la distribució de la seva imatge despullada i com va caure en un cercle viciós de drogues i alcohol que van agreujar el seu patiment. Un any després, el desconegut va crear una pàgina de Facebook en què va utilitzar la imatge despullada d'Amanda com la seva foto del perfil. "Vaig perdre tots els amics i el respecte que la gent em tenia. M'insultaven i em jutjaven. No podré recuperar mai aquesta foto. Hi serà per sempre", va declarar.

El malson de Todd va continuar un altre any més malgrat que va canviar d'escola. La noia va conèixer un noi, que la va enganyar amb paraules d'amor i la va delatar davant les seves amistats. Com a càstig, mig centenar de joves la van esperar davant de la nova escola i la nòvia del seu suposat nòvio li va pegar mentre altres gravaven amb el mòbil l'agressió.

"Volia morir-me. Quan (el meu pare) em va portar a casa, vaig beure lleixiu. Em va matar per dins i creia que em moriria. L'ambulància va venir i em va portar a l'hospital i em van purgar", continua la jove canadenca en el vídeo. Al sortir de l'hospital, Todd va descobrir a Facebook múltiples missatges dient que es mereixia el que li passava i que s'hauria de morir.

ASSETJAMENT PER INTERNET

Amanda es va mudar a una altra ciutat i va canviar una altra vegada d'escola. Però l'assetjament va seguir a través d'internet per part d'aquests suposats 'amics' que van arribar a fer pàgines a Facebook en contra seu. "Estic contínuament plorant. Cada dia penso per què encara sóc aquí. Tinc una ansietat horrible. No he sortit en tot l'estiu. Tot pel meu passat. La vida no millora. No puc anar a l'escola ni reunir-me amb gent. M'estic tallant constantment. Estic molt deprimida", relatava.

El vídeo acaba amb dues targetes en què es llegeix "No tinc ningú. Necessito algú. El meu nom és Amanda Todd" i una foto del seu braç sagnant amb múltiples talls.

UN DE CADA SET NENS

Amanda va ser trobada morta a casa seva, a Port Coquitlam, a la província de Colúmbia Britànica, el 10 d'octubre passat. La Policia Muntada canadenca no ha revelat com va morir la noia però va dir que la seva mort no és fruit d'un acte delictiu.

Segons l'organització Bullying Canada, que es dedica a combatre l'assetjament escolar al país, un de cada set nens canadencs d'entre 11 i 16 anys d'edat són víctimes de l'assetjament escolar o per internet. Només als instituts del país es produeixen 282.000 casos d'assetjament escolar cada mes, segons la mateixa organització, que assenyala que mentre que els homes principalment són insultats o reben amenaces, les dones són víctimes d'assetjament sexual

Aquesta és la notícia. Trista. Tristíssima. Terrible. Desoladora. 

On hem arribat les persones? Quin càstig, quines eines legals tenim els pares i les mares per poder aturar a aquests fills de la grandíssima mala bèstia que assetgen nenes de 12 anys?  Quina mena de societat malalta acusa i ataca a qui és assetjat en comptes de donar-li ajut? 

El pederasta , m'imagino que s'amagarà darrere d'IP ocultes, de personalitats falses... i una nena real, ha perdut la vida, ha patit tota la seva pubertat... Ho sento tan proper... 

El meu condol a la família. Amanda, sigues feliç allà al cel...
.

Pillats!

DEL DIARI ARA.CAT

Com han de reaccionar els pares que atrapen el seu fill/a adolescent amb la parella dins l'habitació?

Enxampats en plena feina!

GEMMA CASTANYER

| Actualitzada el 15/09/2012 00:02

Els pares arriben a casa per sorpresa perquè el cotxe se'ls ha avariat a la carretera. Havien de ser fora fins al vespre, però hauran de posposar l'excursió per a un altre dia. Obren la porta de casa, fan un "hola" genèric i en no rebre resposta es dirigeixen a l'habitació de la filla adolescent, que té 16 anys acabats de fer. Truquen tímidament a la porta i en entrar-hi la troben estirada al llit amb un noi a qui encara no havien vist mai. El pare queda mut i la mare demana que surtin tots dos immediatament. La parella es mira atònita: "Què hem de fer ara?"
Es tracta d'una escena imaginada, però no gaire allunyada de la realitat si tenim en compte l'opinió d'experts i professionals que mantenen contacte diari amb joves que comencen a descobrir i a experimentar amb la pròpia sexualitat. "Primer de tot, molta calma. Cal respirar fons i comptar fins a deu per no caure en l'error de fer qualsevol bestiesa", alerta el psicòleg i sexòleg Pere Font, que recomana uns instants de paciència i intentar evitar les clàssiques escenes de crits. "Una vegada tothom s'ha adonat del que ha passat, el més recomanable és donar cinc minuts als nois perquè surtin de l'habitació, acomiadar el quart membre -la parella en qüestió- i iniciar una conversa com més serena millor amb el fill o la filla", explica. Aquesta xerrada, segons Font, no ha de servir per sermonejar el jove, ni tampoc per adoptar una actitud de prohibicions -"No el veuràs més; s'ha acabat quedar-se sol/a a casa", etcètera-, sinó per expressar l'opinió dels pares i escoltar la versió del fill, en cas que la vulgui expressar: "Això no és un debat. És molt important que els pares diguin el que pensen perquè després el jove pugui navegar en aquests mateixos valors, malgrat que exteriorment no mostri acord amb l'opinió dels progenitors. Li hem deixat clar que el que ha passat és un fet important i que cal parlar-ne. I penso que, com sempre, cal convertir les situacions en oportunitats. Per tant, si aquest moment ens pot servir per parlar de sexe -d'una manera tranquil·la-, molt millor", apunta.
Edat i gènere
Presenciar una escena similar a la descrita anteriorment no és agradable per a ningú, però encara ho és menys quan s'acumulen alguns condicionants que poden arribar a trasbalsar -i molt- l'estat anímic dels pares. En aquest sentit, el sexòleg Pere Font n'assenyala uns quants. 1) L'edat: "És molt diferent que estiguem parlant d'un cas de 13-14 anys que d'un de 17-18. La xerrada posterior s'ha d'adaptar a cada edat, sense fer alarmisme en cap cas". 2) L'escena en particular: "Els nois es petonejaven vestits sobre el llit o bé s'havien tret la roba i eren a dins tots dos". 3) El gènere: "La reacció dels pares, malgrat que sembla que no hagi de ser així, probablement canviarà si el protagonista de la història és el fill o la filla. En aquest últim cas el sentiment de protecció -sobretot per part del pare- és molt més acusat". 4) La parella: "La nostra sorpresa serà més gran si mai no havíem vist el noi o noia que és a l'habitació amb el fill que no pas si ja ha vingut per casa unes quantes vegades i l'hem pogut conèixer. Durant la conversa posterior els pares intentaran esbrinar qui és aquell nouvingut".
Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista, afegeix un últim factor a la llista: afirma que és important que els pares sàpiguen captar si allò forma part del descobriment natural de l'amor que els joves fan durant l'adolescència o si, per contra, es tracta d'un procés accelerat en el qual un dels dos no n'acaba d'estar convençut. "És evident que com a pares patim i patirem, però en aquests casos l'objectiu hauria de ser que els joves tinguin relacions sanes i satisfactòries. I per tant, obrir de tant en tant les portes de casa no és cap mala idea", explica.
A casa o al cotxe?
¿És positiu que hàgim enxampat el nostre fill/a in fraganti a casa? Doncs sí!, recorden els experts. D'una banda, els pares saben que són en un espai segur, els fills disposen d'un lloc íntim i que cap de les dues parts no tancarà els ulls a una realitat que, agradi més o menys, existeix. "Avui dia moltes parelles avisen els fills que marxen i, fins i tot, truquen abans d'arribar a casa perquè tot estigui controlat. És una manera subliminar d'obrir les portes però d'alertar que quan ells arriben les coses han de tornar a la normalitat", explica Pere Font. Segons el director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella, l'actitud de molts pares en aquest sentit ha canviat respecte a fa uns anys. Ara, explica, són molt pocs els que deixen anar frases de l'estil "Això és casa meva i aquí hi ha coses que no les permeto" perquè, en el fons, tots saben que sexe i adolescència van de bracet i que "ningú, durant cap generació, ha demanat permís als pares per mantenir relacions sexuals", apunta.
Davant l'evidència dels fets, doncs, molts opten per oferir al fill un espai conegut, tranquil i protegit perquè si han de mantenir relacions ho facin amb bones condicions. "Si preguntéssim als adolescents on han tingut la seva primera relació sexual ens esgarrifaríem. La majoria ho han fet al cotxe o en un lavabo públic. Una habitació de casa és la millor opció davant aquestes alternatives", recorda Font.
Jaume Funes s'afegeix al mateix punt de vista i apunta que oferint "casa nostra es dóna entendre que els pares no vivim en un altre món i que, per tant, som conscients del que pot passar en un moment o altre". L'educador, expert en adolescència, afegeix que, fins i tot, avui dia és habitual que els pares reservin una habitació de casa per al fill i la seva parella, en cas que el convidin a passar uns dies, sobretot si parlem d'edats més madures, a partir dels 16-17 anys.
La por dels pares
L'actitud que adoptin uns pares que enxampen el seu fill per sorpresa a casa amb la parella dirà molt de l'educació rebuda, dels propis valors i les pròpies pors. La psicòloga Anna Salvia, educadora de tallers sobre salut sexual i reproductiva, ens convida a fer una reflexió personal: "En cas que ens hagi causat un daltabaix emocional, i intentant ser sincers, ens podríem preguntar què és exactament el que ens ha molestat, per què ens molesta tant i què té a veure amb el que ens van dir els nostres pares i educadors sobre aquesta qüestió", explica.
Per la seva banda, Pere Font incideix que la frustració més gran dels pares passa perquè s'adonen que "s'ha acabat la infància i que els fills s'han fet grans en un tres i no res". Després, continua, floreixen un conjunt de pors acumulades i de preguntes sense resposta: "I si li han fet mal? I si ha tingut relacions que no volia tenir? I si han començat massa d'hora i no són prou madurs? I si pren riscos imprudents amb perill de quedar-se embarassada o de contagiar-se d'alguna malaltia?", explica. Malgrat que el patiment és intrínsec al fet de tenir fills, Font conclou: "Cal estar preparats perquè algun dia els nostres fills, com nosaltres vam fer en el seu moment, mantindran relacions sexuals. I és bo aprofitar les situacions -que malgrat que siguin difícils de pair- ens permetin parlar i intimar una mica més sobre aquesta qüestió

Diari ARA. Ikea vol fer cases i hotels

HABITATGE

L'empresa vol construir a Hamburg un barri com el de Londres

IKEA es llança als projectes immobiliaris i d'hostaleria

Ikea té en marxa la construcció de tot un barri a Londres i ara fa la mateixa pensada per a Hamburg. El gegant del moble vol edificar també residències per a estudiants i hotels de baix cost per Europa.

ISAAC LLUCH

BERLÍN | Actualitzada el 26/08/2012 00:00

IKEA es llança als projectes immobiliaris i d'hostaleria P. VIRGILI

Ingvar Kamprad no va poder anar a l'escola i va guanyar les seves primeres corones sueques amb la venda de mistos. Als 17 anys va fundar Ikea com una empresa de mobles que, a poc a poc, va consolidar-se com a multinacional. Ara, amb 87 anys i convertit en l'home més ric d'Europa, amb un patrimoni de 30.100 milions d'euros -segons la revista suïssa Bilan- , vol que la seva empresa continuï expandint-se. I la idea que projecta ara és que els conceptes mobiliaris i immobiliaris no són tan diferents. A més de distribuir mobles d'una manera ràpida i econòmica, Ikea aspira a construir barris sencers en les grans metròpolis europees.
¿Un barri anomenat, per exemple, Billy, en homenatge a les famoses prestatgeries? No. En el pla ideat pel hòlding LandProp, vinculat a Ikea, la qüestió és teòricament més profunda. "Volem integrar els edificis nous en la vida de les ciutats i no fer cap habitatge elitista. No volem produir res per als superrics", va avançar aquesta setmana el manager de LandProp, Harald Müller, al diari Hamburger Abendblatt .
A Hamburg, on es requereixen efectivament noves llars, Ikea projecta una mena d'Ikea City, per bé que "no hi ha cap planificació concreta", es va afanyar a matisar Kristian Sjöholm, el portaveu de finances de la filial d'Ikea, Inter Ikea.
El que té en ment, però, és construir un barri totalment nou amb apartaments, oficines, botigues i negocis diversos per a milers de persones. "Volem fer una nova barriada de la qual es pugui aprofitar Hamburg", va dir Müller al Hamburger Abendblatt . Segons aquest diari, la filial d'Ikea ja està buscant un terreny d'un mínim de cinc hectàrees.
Encara no s'ha produït cap conversa amb l'Ajuntament d'Hamburg, però el mànager de LandProp s'ha vantat que el consorci d'Ikea vol construir barris sencers en grans ciutats, a més d'un mínim de 100 residències per a estudiants i d'hotels de baix cost per tot Europa: "Volem sacsejar el mercat".
Ikea té "un munt de projectes immobiliaris", va admetre Sjöholm. Inter Ikea va adquirir fa uns mesos els drets sobre la marca registrada per Kamprad i ara es llança a idear projectes rendibles a llarg termini. El barri que suposadament es vol edificar a Hamburg seguiria la línia del ja dissenyat a Londres. Els pròxims anys el barri de Strand East, el prototip d'una Ikea City, comptarà amb 1.200 habitatges. A més, entre els carrers dissenyats per a vianants i ciclistes, s'erigiran cafès, restaurants, botigues, oficines i un hotel de 250 habitacions.
L'èxit de les cases prefabricades
La megalomania d'Ikea no és cap sorpresa. L'imperi del moble també ven cases prefabricades. Són les anomenades Boklok que, si bé han tingut èxit ja a Suècia, Dinamarca i el Regne Unit, han fracassat per exemple a Alemanya. És precisament a Alemanya on s'inauguraran els primers hotels del consorci Ikea el 2014. També n'hi ha de planejats a Bèlgica, Holanda, Escandinàvia, el Regne Unit i Polònia. A Espanya no hi ha cap projecte immobiliari d'Ikea previst.

FOTOS

Fotos

Ara m'ha entrat la dèria de les fotos. Bé, de les xarxes socials de fotos. N'hi ha l'Instagram però com no em va gaire bé al meu mòbil, faig servir una altra, l' STREAMZOO que cap  conegut, excepte la Mireieta , fa servir.

Les fotos que he  penjat fins ara:

http://streamzoo.com/ss/u/AnnabetAntnez

Se suposa que si es clica es veuen totes!!!