Cinc moments clau que han portat la comunitat educativa a la #vaga9M
De les primeres retallades del departament d'Ensenyament a l'última
polèmica per l'elecció dels professors, passant per les declaracions
incendiàries del ministre Wert
Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig del 2012. / ACN
La comunitat educativa esta convocada a una vaga general aquest
dijous, 9 de maig. Una crida que inclou professors, estudiants i
famílies amb fills petits, des de l'ensenyament superior fins a les
escoles bressol. Aquests són cinc moments clau que han portat el sector a
fer aquesta vaga, que pot ser massiva:
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".
