Benvingudes, benvinguts...

Gràcies per arribar fins aquest bloc.
Són les meves dèries, diari personal... necessito buidar el pap!
També algunes cerques que faig i enllaços que trobo interessants. De tant en tant, fins i tot opino!

N'hi ha blocs molt originals i creatius. Aquest darrerament tendeix a ser un diari personal, abans es basava en el famós "retalla i enganxa", base de més del 50% dels blocs d'internet.
Google m'avisa de que hi haurà galetes i tot això... bé, les sucarem en llet!

Thanks for reading my blog.
This blog is about my thinkings, my diary, searchings that I do and some interesting links.
Google says something about cookies. I'm sorry! I prefer cookies with milk and coffee

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mestres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de desembre del 2012

Millorar l'educació per millorar la societat

EDUCACIÓ A FINLÀNDIA


S'ha parlat i es parla molt de com a Finlàndia s'assoleixen uns nivells excel.lents en Educació. Que són capdavanters en competències lectores, matemàtiques i científiques...

La clau: "Els infants són el tresor d'una nació. Són els bons a 20 anys" "Ser mestre és un honor" Cal cuidar-los, ajudar-los a créixer.
Una societat implicada en el creixement dels seus infants, un Estat conscienciat amb educació, cultura, família, mitjans per poder conciliar vida laboral i familiar, xarxa de bibilioteques, un 6% del PIB ( en front del nostre 3,9%) destinat a educació, un control desde Benestar social i salut per comprovar el benestar dels infants i les famílies, valorar les llengües com un tresor , com un bé que cal cuidar i aprendre, promoure la lectura, fins i tot subtitulant els programes de TV, unaescola amb servei d'orientació pedagògica, logopedes, psicòlegs, metges i dentistes!,  una exigència fortíssima al cos de mestres, la la seva formació inicial, contínua, un equip directiu excel.lent...

En aquest programa de TV3 ho deixen molt clar. Com, per què?



SINGULARS: millorar l'educació per millorar la societat


dimecres, 9 de febrer del 2011

IDEES DE LA CONSELLERA

M'ha agradat especialment quan s'indica : 
reforçar l'ensenyament primari per "detectar precoçment elements que generin tensions d'aprenentatge"
Vol dir, Senyora Consellera, que si els mestres detectem infants amb necessitats emocionals, socials, intel.lectuals... que afecten al rendiment de tot un grup classe, rebrem les ajudes abans? O seguirem encara amb els viacrucis de demandes a EAP, mestres NEE, ... que es poden allargar durant tot un curs?
 
ÍNDEXS DEL 32% EN ABANDONAMENT EDUCATIU

La Generalitat potenciarà la lectura en el seu pla de reducció del fracàs escolar

Pretén reforçar l'ensenyament primari per detectar precoçment trastorns d'aprenentatge

EL PERIÓDICO: Dimarts, 8 de febrer del 2011 
EFE/ Barcelona
La Generalitat impulsarà la lectura i l'ensenyament primari com a mesures per reduir el fracàs escolar. La consellera d'Educació, Irene Rigau, ha anunciat aquest dimarts un paquet de mesures per reduir aquesta problemàtica del 32% actual al 10% l'any 2020.

L'escriptura, l'expressió oral, les matemàtiques i les llengües estrangeres són els altres aspectes en què la Generalitat vol centrar-se per combatre el fracàs escolar.
El pla "tindrà com a referència central els indicadors que la Unió Europea ha marcat per a l'Europa del 2020", ha informat Rigau.
La consellera ha descrit el procés que seguirà el seu departament per desenvolupar el pla: "Aprofitar i difondre les bones pràctiques, donar suport als centres que s'ha demostrat que necessiten millorar els resultats i obrir un debat amb les universitats" per estudiar com formen els futurs professors en matèries com la lectura i l'escriptura.
Pla Nacional de lectura
Entre les mesures que contempla Rigau, hi ha impulsar un Pla nacional de la lectura per a nens i joves i convertir així la competència lectora "en un dels punts principals en aquesta lluita", ha declarat.
Totes aquestes mesures, que es podrien aplicar el pròxim curs passen especialment per reforçar l'ensenyament primari per "detectar precoçment elements que generin tensions d'aprenentatge", ha explicat la consellera.
Una de les taxes d'abandonament escolar més altes d'Europa
El 2009, un 31,9% dels joves catalans va abandonar l'educació de forma prematura, una de les taxes més altes d'Europa. Amb aquest pla la Generalitat espera col·locar la taxa de fracàs escolar a Catalunya entre les més baixes dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

dilluns, 10 de gener del 2011

PROPOSTES DEL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT

http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/110110_Irene_Rigau.mp3 Descarrega-te'l

Ensenyament obre la porta a concertar escoles que separen nens i nenes 10/01/2011
21:53 / 34:24

110110_Irene_Rigau

Segons Irene Rigau, nova consellera d’Ensenyament, “Si garanteixen l’èxit escolar, són constitucionals i estatutàries, no veig perquè no s’han de concertar”. És una antiga font de conflicte entre PSC i ICV en la darrera legislatura. De fet, va ser el motiu pel qual els ecosocialistes van quedar-se al marge del govern i van votar no a la LEC. Sobre les causes que expliquen el fracàs escolar i, en concret, els mals resultats dels nois respecte les noies, Rigau ha citat el consum de drogues. “Hem de debatre l’impacte del porro en el rendiment escolar”, ha afegit.

La consellera d’Ensenyament, en l’entrevista a El món a RAC1 també ha parlat de la setmana blanca, la sisena hora, la immersió lingüística i l’ús de portàtils a les aules:

- “L’endemà de reis volem que mantingui el caràcter festiu.”

- “El començament de curs, [...] el dia 7 [de setembre] és una bona data.”

- “La setmana blanca, en certa manera, hauríem de veure si és convenient en funció del rendiment escolar. Tenim els alumnes tan cansats que necessiten una pausa o els hem de cansar una mica més?”

- “Hem quedat entrebancats en la qüestió organitzativa.”

- “Com que aquesta va ser una idea que va entrar com el clau per la cabota, [...] es va haver de compensar la imposició [...] en dir ‘ja la pagarem’. [...] Obligats a gestionar l’austeritat, té sentit que ho haguem de pagar?”

- “Ens hem de gastar un milió d’euros [...] per ajudar parcialment a pagar aquesta setmana blanca quan no s’han establert uns criteris previs?”

- “A partir d’ara ens ho haurem de mirar tot amb lupa.”

- “Aquesta setmana ho tancarem, procurarem deixar-ho tancat perquè [la setmana blanca] no és el tema del sistema.”

- Sobre la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística: “Podem complir la llei i la complirem. La Llei d’Educació consagra que el català és la llengua vehicular i la immersió és una metodologia a fer servir quan els entorns lingüístics ho recomanen.”

- “Ens hem trobat una posició favorable a unes queixes de tres famílies [...] que qüestionaven si la proporció d’hores de català i castellà era adequada en el seu centre.”

- “La sentència del Suprem demostra que vol anar més enllà del que li pertocava anar.”

- “El nivell de la llengua ha de millorar aquí i a Burgos.”

- “Hi ha una qüestió molt perillosa: donar per fet que això [la immersió] pot canviar.”

- “Tindrem problemes [judicials], però els superarem.”

- “[La Llei d'Immersió Lingüística] no perilla.”

- “L’Estatut deixa clar que no es poden separar per raó de llengua els infants.”

- “Evident [la sentència del Tribunal Suprem era una sentència política].”

- “Sé que la batalla és als tribunals, sé que és una qüestió política, però hem de procurar donar missatges com el del professor Lecua. El fan president de la RAE i avala la immersió.”

- “La normativa s’ha de respectar, lògicament, però [...] no ha d’envair les competències.”

- “[Als alumnes], no els podem separar per aules ni per centres [per qüestió de llengua]. Si ho fas per aules, al pati juguen uns contra d’altres. Si ho fas per centres, no et vull dir com va la preinscripció, oi?”

- Sobre la setmana blanca: “Crec que hem de mirar quin és el problema que tenim a les famílies i en la societat amb els seus horaris. Fent-ho pagar tot a l’escola [...] ens equivocaríem.”

- “[Amb els ordinadors a les escoles], hi ha centres que els ha anat molt bé i centres que no. [...] Els centres que han començat [amb els ordinadors], hem de mirar quins problemes han tingut, i reforçar-los. I els altres, fer-ho amb més calma i amb progressivitat.”

- Sobre el canvi de nom a la Conselleria: “[El missatge és:] no ens delegueu a l’escola, l’educació dels vostres fills. Compartim-la, corresponsabilitzem-nos.”

- “Reforçar l’autoritat dels mestres a les escoles és reforçar l’autoritat de l’adult.”

- “Per anar a la disco et vesteixes igual que per anar a l’institut i per a anar a l’institut et vesteixes igual que per anar a la disco. Això no lliga.”

- Sobre les oposicions a secundària: “Ens haurem de sotmetre a les restriccions que, en el camp de la funció pública, quedin marcades en els pressupostos generals de l’estat.”

- “És possible que [la quantitat de places] vingui rebaixada la previsió [de secundària] perquè estarem afectats per les línies de previsió de l’estat.”

- Sobre eliminar la sisena hora: “N’estudiarem l’efectivitat i, en tot cas, l’eliminarem. Perquè no és una hora lectiva i perquè cal saber si la gran despesa que ha comportat s’ha traduït en millores reals.”

- “Si de la sisena hora se’n deriva que, un nen de primer ha de tenir de quatre a set mestres per setmana per complir les expectatives horàries, segurament, s’ha de canviar.”

- “El mandat que he rebut d’Artur Mas és procurar que amb dues legislatures poguem rebaixar a la meitat el fracàs escolar.”

- Sobre la concertació de les escoles que separin nens i nenes: “Si garanteix l’èxit escolar, és estatutari i constitucional, no veig per què no s’ha de concertar.”

- “El debat que tenim i que hem d’analitzar és per què a casa nostra els nois tenen un fracàs superior a les noies? No [tinc resposta]. Per això, el que faig és, arribar, i encarregar un estudi sobre això.”

- “Hi ha un altre element molt important que haurem de debatre, que és l’impacte del porro en el rendiment [escolar]. [...] L’aprenentatge és una funció neurològica.”

- “Vostè creu que no afecta en el rendiment dels joves que al cap de setmana beguin litres de cervesa? Si el cos és un!”

dimarts, 9 de novembre del 2010

Desencís

Una sèrie de problemes familiars, directament relacionats amb l'adolescència, m'estan fent reflexionar aquestes darreres setmanes.

A les mares i pares ens fa pànic pensar que algun dia les nostres dolces criatures esdevindran adolescents. Que aniran a l'institut i potser estaran en contacte amb les drogues.

I tenim raons de pes.
  • Canvis en la manera d'aprendre, d'ensenyar, d'estudiar...i una difíccil adaptació a aquests canvis: -professors i professores! a primer d'ESO esteu treballant encara amb petits!!!! No els feu créixer tan ràpid, si us plau....
  • Canvis en el centre: menys vigilància en els patis, però més banys tancats. Més llibertat però menys sistemes físics de control, la tanca no es pot pujar ni vigilar en la seva totalitat. Si un alumne s'escapa, la responsabilitat és dels pares i de l'infant. Mai del centre. Comunicats de disciplina per qulsevol cosa! Mare meva, si jo fes fora qui s'aixeca a classe... aniria de colònies amb el meu cotxe! Els alumnes conductuals, catalanets, de família estructurada no existeixen.
  • El grup classe, que més o menys coneixiem, varia. I entren en acció altres elements: repetidors i repetidores experts en l'art de saltar-se les normes, canalla canalles, que trafiquen, profes desmotivats que volien ser filòlegs o científics i es guanyen les garrofes fent de mainaderes (o de pastors de cabres, o de policies antiavalots, tot això és fer de mestre...), noies viatjades, que han patit sitacions familiars desfavorables i ho comparteixen amb les companyes de taula.
  • L'atracció pel"costat fosc", juntament amb el fet de dur la contrària als pares, els porta al desig de"ser dolents", provar amb el tabac, la cànnabis, els tripis...
  • Baixar la guàrdia com a mares i pares. Tot anava tan bé! Ara caldrà agafar el toro per les banyes i tornar a "lluitar" per tornar les coses al seu lloc.
  • Nens i nenes que passen drogues als companys, que els en vénen, nens i nenes amb nom i cognoms. No aquell adult anònim que dóna caramels a la sortida de l'escola en la nostra infantesa...
I entra en joc la violència física, per part de les dues parts, i els cossos de seguretat (policia local, mossos...). Mal rotllo. I entren en escena els Serveis Socials.
I ja que han entrat a la quotidianeïtat de la vida, se'ls demana ajut. I de vegades funciona. I localitzen la nostra estimada criatura, ara dormint en altres llits, ara caminant pels carrers a altes hores de la nit... Gràcies!!!!!
Però altres vegades les lleis els frenen: tenir cànnabis per consum propi és legal. Tinguis 45 anys o 13. No es pot"perseguir" o vigilar un menor per tràfic si no es tenen proves físiques (converses telefòniques o facebooks no ho són). I com a mare, no pots fer res per aturar a un petit traficant. La nostra criatura ens pot denunciar per una cleca al cul, però millor que nosaltres no ho fem fer queixalades o patades... és el pa de cada dia. Si se'ns escapoleix sovint, al final els esbroncats som els pares i mares, anem a buscar ajut i rebem una bronca per part dels Mossos, per no vigilar els nostres cadells (però tancar-los amb clau, lligar-los al radiador o implantar un xip és prohibit). Si s'escapen de l'escola, la Policia local només els recollirà si els veu.... no els aniran a buscar (segons quin poli toqui) tot i ser feina seva la detecció i control dels absentistes.

I aquí rau el meu desencís. La meva sensació d'impotència. La sensació de ser imbècil, de no saber fer les coses, de no saber controlar la meva filla, de no trobar la resposta que necessito, de no poder o voler actuar amb contundència per no ferir-me ni ferir-la. La por en criar una ni-ni. Un desencís que em treu energies, alegria i em frena per moltes tasques quotidianes. Una por a l'escapoliment, a la fugida de la meva filla. Una por a no trobar un ajut real, no només retrets per part dels familiars o dels Mossos. Em trobo, sovint, lligada de mans. I això fa mal al cor.

Els nostres menors tenen moooooolts drets. Massa. I poques obligacions. I poques o cap responsabilitat davant d'actes il.legals.

divendres, 12 de març del 2010

L'escola fantasma. Article publicat a El Periodico, 12-3-2010

  1. Quan els valors públics contradiuen les polítiques educatives, aquestes només serveixen per perdre temps i recursos
ARNAL BALLESTER
ARNAL BALLESTER
TONI MOLLÀ

Vaig ser mestre d’escola abans que se’n digués professors d’EGB i comencessin les reformes progressistes de l’ensenyament. El punter, el guix i alguna diapositiva van ser les úniques tecnologies en què vaig recolzar la meva activitat docent durant anys. Amb poca cosa més, vaig ensenyar a llegir i a escriure unes quantes desenes de xavals que, segons m’expliquen, encara recorden aquelles habilitats. En aquella escola, és clar, ens dedicàvem modestament a aquestes pràctiques elementals sense preocupar-nos de l’educació de la ciutadania –que els alumnes solien portar de casa–, del correcte ús del condó –que aprenien amb mètodes empírics homologats per les generacions anteriors–, ni de la metafísica religiosa, que, sense demanar permís a ningú, els reservàvem per a l’horari extraescolar. Tendeixo a pensar que va ser la meva etapa professional més gratificant. Però, és clar, a partir d’una certa edat i també d’un cert nivell de desencant biogràfic, la melancolia s’imposa sobre altres sentiments. En qualsevol cas, no sé si aquella escola ha mort, com ja assegurava llavors Everett Reimer, o si té alguna possibilitat de subsistència entre cables, xips i satèl·lits geoestacionaris.

Els resultats escolars actuals indiquen que la vella institució escolar fa més aigües que el Titanic. Davant d’aquest oceànic enfonsament, els polítics professionals no tenen cap altra ocurrència que promoure l’enèsima reforma legislativa sobre el tema, a diferència de França, per exemple, on el sistema educatiu s’assenta sobre objectius pedagògics i mètodes contrastats i inqüestionats Govern rere Govern. La necessitat hispànica de canvis permanents arriba fins a la mateixa universitat, on sense avís previ se’ns ha colat el discurs de la renovació pedagògica que ja vam patir a les escoles els que vam ser abans mestres que professors. Crec que la reforma inacabable en què naveguem sense rumb parteix d’un error de diagnòstic previ. Em refereixo, simplement, a l’establiment d’un estricte catàleg de les tasques que s’han d’encomanar als centres educatius i als seus professionals i quines han d’escometre altres
–velles o noves– institucions socials. Al mateix temps, per descomptat, que s’estableixen les imprescindibles sinergies entre elles en un món interdependent la màxima expressió i metàfora del qual és internet. Les famílies dels nois tampoc són les mateixes i els agents de la socialització extraescolar i extrafamiliar
–des del carrer fins al club esportiu o el grup escorta– no poden substituir els dèficits comunitaris que s’observen a les societats postmodernes i líquides. Li dono la raó a Ulrich Beck quan afirma que la institució escolar, entesa com fins ara, és una estació fantasma per on ja no para el tren.
La proposta d’un pacte transversal per l’educació és una solució recurrent. El ministre Ángel Gabilondo ha llançat una última croada en aquest sentit. S’acosten, doncs, més canvis normatius i organitzatius. Per una vegada, convindria treure’ns les ulleres dels (pre)judicis i establir un diagnòstic compartit sobre què entenem per escola, ensenyament i educació al segle XXI. Fa molt, per exemple, que sabem que els efectes pedagògics s’acceleren quan el mitjà social confirma i reforça l’activitat escolar. És el que Wallace Lambert va anomenar mitjà additiu. I al revés. Quan els valors públics contradiuen les polítiques escolars, aquestes només serveixen per perdre el temps i els recursos emprats. Seria desitjable que el legislador no ho oblidés encara que fos per desculpabilitzar l’esforçat exèrcit de professionals que sucumbeixen avui en les aigües tempestuoses de les aules. La pel·lícula Ça commence aujourd’hui, de Bertrand Tavernier, narra, precisament, el fracàs de l’escola pública –¡francesa!– com a únic element de l’educació i cohesió social en el món actual, tan fragmentat, complex i inestable. Certament, a Espanya com a França, l’escola del segle XXI ja no és l’escut de la República a què es referia Manuel Azaña. Els canvis estructurals de les últimes dècades l’han deixat en gran mesura fora de joc pel que fa al seu potencial educatiu i socialitzador. No ens enganyem amb discursos de bona voluntat. L’escola avui és una institució subsidiària respecte d’altres de molt més determinants, com el mercat, les corporacions empresarials o els fluxos digitals, que actuen sobre la ciutadania per terra, mar i aire. Deixem, doncs, d’utilitzar la vella institució com a antídot d’una societat que no li dedica els recursos –materials i de capital humà– que necessitaria per reinventar-se en el nou context econòmic, tecnològic i sociocultural.

Deixem també de sobrecarregar els seus professionals amb exigències tan diverses com les que assenyalàvem més amunt. No es tracta només de repensar l’escola, sinó de trencar la falsa dicotomia entre escola i entorn. El debat exigeix més complexitat en l’anàlisi que el fet de treure una setmana de més o de menys al calendari oficial. L’èxit de l’escola, com les altres institucions socials, depèn, en realitat, de l’«arrelament al medi» del qual ens parlava en la nostra joventut l’enyoradaMarta Mata. De l’adaptació al medi, deia, no a les versions idealistes de la societat, d’una certa pedagogia bleda i, finalment, d’un país més imaginat que viscut.

* Periodista.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Les i els mestres fem de tot


En Forges és genial. Sap trobar el què de qualsevol tema.