9 MAIG. VAGA GENERAL A L'EDUCACIÓ

diari ARA.CAT del dimecres 8 de maig de 2013

Cinc moments clau que han portat la comunitat educativa a la #vaga9M

De les primeres retallades del departament d'Ensenyament a l'última polèmica per l'elecció dels professors, passant per les declaracions incendiàries del ministre Wert

AURI GARCIA MORERA

Barcelona | Actualitzada el 08/05/2013 19:50

Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig del 2012. / ACN

La comunitat educativa esta convocada a una vaga general aquest dijous, 9 de maig. Una crida que inclou professors, estudiants i famílies amb fills petits, des de l'ensenyament superior fins a les escoles bressol. Aquests són cinc moments clau que han portat el sector a fer aquesta vaga, que pot ser massiva:
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".

Una explicació clara i entenedora de per què a Catalunya estem fotuts - fotudes econòmicament i que cal marxar el més aviat possible de l'Espanya corrupta, malgastadora i anticatalana.

 

Almenys, independència fiscal

Publicat al diari ARA.CAT, el 19 de maig de 2012

 

NÚRIA BOSCH

| Actualitzada el 19/05/2012 00:00

Almenys, independència fiscal

El govern de Catalunya ha fet la tercera retallada en la despesa des que és al poder. La primera es va fer el 2011. De fet, un dels objectius principals d'aquest govern des que va assolir el poder ha estat reduir el dèficit pressupostari de la Generalitat. S'ha passat del 4,28% del PIB del 2010 al 3,72% del 2011. Aquest últim seria inferior, del 3,29%, si el govern central hagués pagat els 759 milions de la disposició addicional tercera que deu a la Generalitat. Per al 2012 Madrid torna a centrifugar el dèficit cap a les autonomies i els imposa un objectiu força baix, de l'1,5% del PIB. Per tant, el Govern es va veure obligat a fer una segona retallada en el pressupost d'enguany. No obstant, la delicada situació econòmica i financera d'Espanya ha portat el govern central a obligar les autonomies a fer encara un altre esforç de retallada en la despesa. Els plans de l'ajust -llevat del cas d'Astúries- es van aprovar dijous.
El govern de Catalunya és un alumne aplicat de les polítiques que imposa la UE i que, en última instància, exigeixen els mercats. Vol presentar-se com un govern responsable, que no segueix les polítiques de poca austeritat que han portat els països del sud d'Europa. Aquesta no és una política populista, sinó que té uns costos alts per la insatisfacció que crea sobre els ciutadans. Ara bé, més que aquest cost polític, al Govern li deuen pesar principalment dues qüestions.
La primera és que la Generalitat ha de fer uns ajustos en la seva despesa que no es corresponen amb el nivell d'impostos que paguem els catalans. Catalunya és un territori ric dins d'Espanya i, fins i tot, de la mateixa UE. Se situa un 21% sobre la mitjana del PIB per càpita de la UE en termes de poder de paritat de compra. Conseqüència d'això és que Catalunya genera un volum important d'ingressos impositius, però el sistema de finançament actual de la Generalitat no permet que se'n beneficiï degudament, sinó que aquests impostos pagats pels catalans van cap a altres autonomies i, per tant, els catalans es veuen sotmesos a uns sacrificis que en altres circumstàncies serien menys.
La segona qüestió que ha de pesar al govern de Catalunya és que estem navegant dins d'un vaixell que és diu Espanya. I aquest vaixell és evident que té un capità que no l'està portant a bon port. El govern estatal no genera confiança. Sembla que cada divendres en el consell de ministres es tregui de la màniga una mesura per veure si hi ha sort i s'aconsegueix un efecte positiu sobre els mercats. És un govern que fa recaure l'esforç per l'ajust bàsicament sobre les autonomies i els governs locals, sabent que molts no podran complir l'objectiu de dèficit fixat. D'aquesta manera es complirà el seu principal missatge, que la culpa de l'excés del dèficit públic el tenen els governs subcentrals, cosa que justifica poder intervenir les autonomies i recentralitzar. El pitjor de tot és que aquest missatge ja ha començat a calar a la UE i als mateixos mercats, i no sabem si aquest vaixell s'enfonsarà.
¿Podem imaginar quina seria la situació econòmica catalana si no naveguéssim dins d'aquest vaixell que es diu Espanya? Quina seria la situació econòmica si tinguéssim el nostre propi vaixell? Segurament tindríem problemes, perquè navegaríem dins d'aquest mar que es diu Europa, i estaríem sotmesos als problemes associats a l'euro com la resta de països de la UE, però crec que a aquestes altures ningú pot argumentar amb seriositat econòmica que estaríem pitjor.
Deixar el vaixell Espanya no és una tasca senzilla. No es pot fer d'avui per demà. Necessitem que una gran majoria de catalans ho vulguin. L'única solució a curt termini és que Catalunya s'independitzi d'Espanya fiscalment, cosa que té una majoria a favor. Això és el que denominem pacte fiscal, que implica tenir una Hisenda pròpia, com tenen els bascos i navarresos. Els impostos que paguem els catalans han de quedar-se a Catalunya, encara que una part es traspassin a l'Estat per contribuir a les seves despeses generals i a altres autonomies per motius de solidaritat. Tenir aquesta Hisenda pròpia és el que a curt termini pot salvar Catalunya.
Seria molt important que totes les forces polítiques catalanistes se sumessin a la demanda del pacte fiscal, però aquest objectiu no ha d'aigualir-lo. Alguns diuen que hauríem de plantejar una demanda que fos factible, en el sentit que el govern central la pogués assumir, i que se situés dins de la Lofca. Però això voldria dir no canviar res. Voldria dir uns quants milions més sobre el paper per a Catalunya, i donada la falta de lleialtat institucional del govern central es demostra que aquests acords al final resulten paper mullat.
Anar cap a aquesta Hisenda pròpia implica un camí ple d'obstacles. Primer per la negativa que s'espera del govern central, i segon perquè es farà una campanya per fer por als ciutadans advertint-los de possibles conseqüències negatives d'aquesta Hisenda pròpia. Per això és molt important fer una campanya per explicar als ciutadans amb claredat quins són els números, per explicar que cada dia cada català paga sis euros al govern central a fons perdut, i per desmentir els arguments que els contraris utilitzaran. En definitiva, davant la incertesa econòmica actual, els catalans almenys hem de poder aconseguir la independència fiscal.

Núria Bosch

1x1 segons vilaweb

L'Educat 1x1, radiografia d'un projecte

 web vilaweb i el projecte 1x1

Expliquem l'abast del programa d'introducció d'ordinadors a les aules, quin cost té, com es paga i què diuen les queixes

El programa Educat 1x1, impulsat per l'últim govern tripartit, s'aturarà. El departament vol revisar el programa de digitalització de les aules, durament críticat, sobretot per dificultats de connexió, i per més coses. Tot amb tot, la consellera Irene Rigau ha precisat que la introducció d'ordinadors portàtils a les aules continuaria als centres de secundària que ja l'hagin començada.

L'Educat 1x1 ja havia estat molt polèmic, especialment perquè no hi havia assegurada la connectivitat, però també per la compra de llicències, pel fet que només es podia usar un model d'ordinador o per la poca participació dels mestres en la definició del programa.

Heus ací els punts per a entendre què és l'Educat 1x1

A quants alumnes ha arribat l'ordinador?

Segons el programa Educat 1x1, impulsat pel govern Zapatero d'acord amb el govern català, a començament del curs 2010-2011, 98.813 alumnes d'ESO de 616 centres: públics (369) i concertats (244), del Principat tenien un ordinador. Segons el programa, a més de l'ordinador personal, el centre ha de tenir la infrastructura adequada (pissarres digitals...), la formació dels docents, bona connectivitat, un mercat de continguts digitals.

El programa continuarà però només als centres que ja l'han començat

L'Educat 1x1 ha arribat aproximadament a la meitat de centres de secundària de Catalunya. El desenvolupament del programa 1x1 implicava la incorporació, al setembre, d'uns quaranta mil alumnes més, que finalment no tindran ordinador perquè el projecte s'ha aturat, com va anunciar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El programa 1x1 continuarà als centres on ja s'havia introduït, per evitar que no tinguin ordinador els alumnes de primer d'ESO d'un institut on els alumnes de segon sí que en tindrien. Però el departament encara ha de decidir qui pagarà la continuïtat del projecte d'aquests centres i com.

L'ordinador: obligatòriament un Toshiba; el programari: Windows o Linux

L'ordinador personal és un Toshiba notebook de la sèrie 200, que, per cert, la companyia ha deixat de fabricar. Es lliura amb dos sistemes operatius, Windows i Linkat, una distribució pedagògica de Linux, i el centre pot triar l'un o l'altre. El Windows té data de caducitat i s'ha de pagar per renovar-lo.

Aventia SL, en col·laboració amb Abacus, gestiona el mercat de llibre digital

Els ordinadors es lliuren sense continguts, que s'han d'adquirir en format de llibre digital al mercat de continguts digitals que el departament ha desenvolupat específicament per a aquest programa i que s'anomena Àtria, que ofereix llibres digitals de trenta-nou editorials i de set llibreries. El centre tria els llibres que vol comprar d'aquest catàleg.

Aventia Iberia, SL, amb la col·laboració de la cooperativa Abacus, és l'empresa que ha dissenyat la plataforma –la desenvolupa i la gestiona. Aventia, una companyia poc coneguda, va obtenir una puntuació de 91/100 en el concurs d'adjudicació, més que no la UTE Corte Inglés-Telefónica, que va obtenir una puntuació de 86/100.

El pagament s'ha de fer per la Caixa

Les famílies tenen un compte personal virtual. El compte és un codi vinculat a la plataforma Àtria i el pagament es fa obligatòriament per la Caixa, amb qui Aventia té un acord: el concurs d'adjudicació requeria que l'empresa guanyadora tingués un acord amb una entitat financera. El compte personal es pot recarregar per vies diferents: mòbil, internet, transferència bancària, en efectiu a les oficines de la Caixa, via caixers automàtics o via web de l'entitat.

Cada ordinador 300 euros

La despesa en ordinadors (comprats a Toshiba) ha estat de 14.821.000 euros; i la despesa en llicències digitals, de 2.964.390 euros. El finançament ha estat de 300 euros per ordinador (que inclou les despeses de connexió), repartits a mitges entre els pares i l'administració. Els diners de l'administració provenen tant del ministeri com de la Generalitat.

La principal queixa: la connectivitat

Però hi ha hagut queixes sobre les dificultats de connexió de les aules, com les contingudes en l'informe del consell superior d'avaluació del sistema educatiu (pdf), del 2010. Les deficiències del programa van ser expressades pels directors dels centres i resumides així:

'Les infrastructures de xarxa i el funcionament dels serveis de telecomunicació concentren el gruix de les crítiques de directors dels centres públics. Setmanes senceres sense funcionament i moltes incidències han afectat l'activitat acadèmica, han perjudicat la tasca dels professors, han afeblit la imatge del projecte per als pares, han motivat les queixes dels alumnes, han originat despeses innecessàries i han implicat un desgast gratuït dels directors. De cara al futur, els directors  comparteixen la sensació d'incertesa, àdhuc d'escepticisme, sobre la possibilitat que les companyies involucrades siguin capaces de coordinar-se eficaçment, de superar la fragilitat de les solucions tècniques i de respondre als requeriments de més centres i de més alumnes participants en el projecte'.

Queixes sobre el tipus obligat d'ordinador i les llicències de Windows

També hi ha hagut crítiques sobre el fet que tots els ordinadors fossin de la mateixa marca i  que tots portessin incorporat el sistema Windows, que vol dir que els governs o les famílies pagaven a la multinacional americana una quantitat de llicències important.

Opinió Contundent de Ramon Barlam

'En el programa 1x1 ha pesat més l'aspecte de negoci'

El programa 1x1 ha estat molt mal pensat i s'ha precipitat, i no s'ha gestionat bé perquè, d'entrada, no han escoltat els experts, no han comptat amb els professors ni amb les experiències punteres. Ha pesat més l'aspecte de negoci que no el pedagògic, i han escoltat preferentment els sectors editorial i tecnològic implicats.

No pot ser que no s'hagi assegurat la connexió a internet; jo estic en un centre on s'aplica l'1x1 i hem tingut moltes dificultats. I no pot ser quan es ven un pla que no es pugui assegurar la connectivitat. Aquest programa es va fer malament perquè no van parlar amb els experts, sinó que van tirar pel dret, passant per sobre experiències professorals interessants. I es va generar l'àtria, que ha costat una fortuna; uns diners que s'haurien pogut destinar a moltes altres coses.

Aquí, el debat de com s'havia de fer la innovació i la digitalització a les aules, l'han fet les editorials i les empreses del sector. Quin paper hi han tingut els moviments de renovació pedagògica i les universitats? Les universitats ens han abandonat: no tenen res a dir sobre això, i són les germanes grans de les escoles. A mi, això em preocupa.

A més, no han incentivat els professors perquè hagin pogut preparar el material. De fet, afavorir el llibre digital tan descaradament no és innovació, sinó involució, perquè el concepte de llibre digital és obsolet des del moment que l'ànima del coneixement es basa a compartir aquest coneixement. I no dic que no hi hagi d'haver llibres, però han de ser de consulta i de lectura. No és incompatible l'ús dels ordinadors i el dels llibres.

Ara, la frenada del projecte no és gaire bona notícia per al sector educatiu, perquè és font de confusió, no tan solament dels professors, sinó també dels pares. Entenc que el nou govern fa poc que hi és, però hauria de parlar amb gent que fa molt que treballa en experiències d'aquesta mena. La gent de l'institut està decebuda, preocupada i desconcertada. Tenim la sensació d'abandonament i estem cansats de canvis constants. O hi ha un debat seriós sobre l'educació o no ens en sortirem.

Ramon Barlam

(Opinió recollida per la redacció de VilaWeb en una conversa telefònica.)

La consellera Rigau qüestiona els mètodes educatius "suaus" i anuncia canvis

Quina por!

Semblava que sortir de l'Ernest Maragall aniria bé per a l'ensenyament, però en plena època de retallades, realment retallem en Educació: pressupostos més baixos als IES, anul.lar el projecte 1x1, adéu a l'ortografia natural... I si es plantegen d'una vegada per totes els senyors polítics que cobren uns bons sous, que l'educació dels ciutadans és vital per un país, i que retallar-la és retallar el futur? Volen excel.lència? Doncs apuntin: més atenció dels EAPs als centres, no una hora setmanal! reducció de les ràtios o afavorir els desdoblaments a les aules, mantenir una estabilitat en legislació educativa... perquè em jugo algo que d'aquí poc ens canviaran la llei i les programacions, les graelles...

 

COMPAREIXENÇA PARLAMENTÀRIA

 web El Periódico

La consellera Rigau qüestiona els mètodes educatius "suaus" i anuncia canvis

La titular d'Ensenyament aposta per potenciar els valors de l'"esforç i el treball ben fet"

L'oposició l'acusa de "voler tornar a la llista dels reis gots"

Dijous, 17 de febrer del 2011  

RAFA JULVE / Barcelona

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha remarcat aquesta tarda a la Comissió d'Ensenyament i Universitats del Parlament que la millora de l'èxit escolar serà el principal objectiu del seu departament durant aquesta legislatura. Per a això, Rigau ha insistit que "s'ha de recuperar la confiança en l'escola", cosa que haurà d'anar acompanyada "del respecte a la funció educadora".
La consellera també ha advocat per recuperar amb força "els valors cabdals de l'esforç i del treball bé fet", i ha posat en dubte els "mètodes suaus" d'ensenyament, i per això no ha dubtat a manifestar la seva intenció de canviar certs postulats. Per exemple, ha apostat per desterrar "mites" com l'ortografia natural perquè aquesta "no ho és".  S'ha d'acabar amb això de no corregir-li les faltes a un alumne "perquè està en la fase d'ortografia natural", ha vingut a dir. "Hem de reflexionar sobre alguns mètodes", ha afegit.
La màxima responsable d'Ensenyament ha advocat per acostar el nivell educatiu de Catalunya a la mitjana de la UE a partir de tres mesures, que són les següents:
Mesures de prevenció:
"¿Com podem tenir carències en la detecció precoç dels problemes d'aprenentatge?", s'ha preguntat Rigau. "(En l'etapa) de 0 a 6 anys hem de posar tots els esforços per detectar i prevenir possibles problemes. Necessitem un diagnòstic gratuït dels trastorns d'aprenentatge per evitar que es facin crònics. No es pot confiar sempre que el nen maduri, Hi ha molta feina feta però molta per fer", ha afegit.
També ha situat la competència lectora com a punt central de la lluita contra el fracàs escolar, potenciant la lectura "sistemàtica" al llarg de primària i d'ESO, sense oblidar els mecanismes de prelectura i preescriptura en segon cicle d'educació infantil la prelectura i la prelectura. A més, la consellera, que ha anunciat un pla conjunt amb el Departament de Cultura per reforçar la comprensió lectora dels joves, ha apostat per promoure "una participació més gran de les famílies", no només als consells escolars o les ampas.
Mesures d'intervenció:
Una de les primeres actuacions en aquest sentit és la d'ampliar els programes de qualificació professional inicial. "Volem que el ni-ni (joves que ni estudien ni treballen) desaparegui del nostre paisatge futur".
Implantar mesures de reforç escolar serà una altra prioritat, amb la recuperació dels exàmens de setembre en secundària i les mesures de diversificació curricular en l'última etapa d'aquest cicle.
Mesures compensatòries:
"La família té una importància capital en la formació però no podem exigir-los res si no els hem facilitat la informació pertinent", ha argumentat Rigau. "Reprendrem el programa Temps de Família amb l'ajuda dels mestres i crearem un espai a la web del departament Espai Família perquè puguin conèixer tot el que té que a veure amb l'escolarització dels seus fills.
Reforçar l'ajuda a les escoles amb més dificultats i efectuar un seguiment específic dels alumnes amb més problemes són altres de les anomenades "mesures compensatòries". El replantejament de les tutories i la intensificació de la lluita contra la droga en els entorns dels col·legis seran dues accions previstes més.
Respostes de l'oposició
En el seu torn d'intervenció, el diputat del PSC Daniel Font ha acusat a la consellera de "voler tornar a les Cartilles Palau i a la llista dels reis gots" i de no explicar cap mesura "concreta ni tangible". Per la seva part, Dolors Camats (ICV) també ha lamentat l'"aire d'antigalla" de parts del discurs i li ha recriminat que, en ple inici de la preinscripció escolar, hagi anunciat que alguns centres educatius es quedaran en barracons, el fre a la digitalització de les aules i altres mesures de retallada pressupostària.

La representant de ERC, Anna Simó, també ha insistit a demanar-li "que no canviï cada dia de polítiques educatives". "El senyor Mas va dir que l'educació seria una prioritat, però sembla que és una prioritat en les retallades", ha afirmat.

Avui la notícia és del diari ARA.cat

Sembla ser que el programa 1x1 perilla. El curs vinent la meva petita entra a 1r ESO i ja m'està demanant el portàtil! El director del seu IES no es va mullar sobre els netbooks... o sigui no ho tenen clar

Ensenyament frena la implantació dels portàtils a l'aula

La consellera Rigau anuncia que el curs que ve no s'incorporaran els 40.000 alumnes previstos. Des que es va crear, l'eduCat 1x1 arrossega molts problemes de connexió

ISAAC SALVATIERRA

Barcelona | Actualitzada el 14/02/2011 14:50

La crisi obliga a aturar la digitalització de les escoles. El departament d'Ensenyament ha anunciat que el proper curs no s'incorporaran al programa d'ús del portàtil a l'aula els 40.000 alumnes previstos. La consellera Irene Rigau no ha deixat clar fins a quin punt la retallada serà total o si hi haurà part d'aquests 40.000 alumnes que sí que podran arrencar el curs amb el portàtil.

Aquells instituts que ja estiguin implantant aquesta iniciativa ho continuaran fent, però els que s'hi hagin d'incorporar de nou potser no ho faran. Rigau també ha assegurat que estan estudiant, des del vessant pedagògic i econòmic, els resultats d'aquest programa. El sistema EduCat 1x1 està funcionant a uns 600 instituts catalans. El projecte, que va néixer el curs passat, arrossega molts problemes, especialment per la mala connexió d'internet dels centres educatius. El programa està finançat a parts iguals per la Generalitat i pel govern espanyol.

Rigau ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa de presentació del procés de preinscripció escolar, que arrenca aquest dilluns.

Eduard Punset i l'educació

http://www.eduardpunset.es/2225/general/la-crisis-de-fondo-esta-en-la-educacion

Tot enllaçant amb l'entrevista de la Vanguardia... veig que altres blocaires també la segueixen.
Ara toca en Punset. Llegir les seves paraules m'animen en la meva professió. Ho llegeixen a l'escola de Magisteri? Ho coneixen els opositors i opositores a mestre?

Un correu que m'ha arribat... m'he quedat gelada!!

CARTA DE UN EMPLEADO PÚBLICO A SU BANCO:

Muy señores míos:

Por la presente lamento comunicarles que he decidido pagar un 5% menos en el recibo mensual de la hipoteca que tengo con su banco. Ha sido una decisión difícil pero me es imprescindible recortar gastos para salvar mi economía particular y reducir mi déficit.

En situaciones como ésta es cuando todos debemos arrimar el hombro por lo que les pido comprensión y solidaridad.

Al fin y al cabo yo, como el resto de ciudadanos, colaboré en su día en la inyección de liquidez que recibieron ustedes para salvar el sistema financiero.

En realidad me he visto forzado a tomar esta decisión porque mis padres, al ver el saldo de mi cuenta corriente, temen verse en la obligación de dejarme dinero y ustedes, como banqueros que son, saben mejor que nadie que no tiene sentido poner capital si no es para conseguir pingües beneficios.

Me he informado y sé que es lícito tomar este tipo de decisiones de forma unilateral y sin previa negociación (Hay precedentes, ver declaraciones del Presidente del Gobierno en el parlamento el pasado 12 de mayo).

Aprovecho la ocasión para comunicarles que ya dispongo de suficientes sartenes y no necesito que me regalen ninguna más.

Atentamente,

Un funcionario hipotecado.