Més declaracions de la Consellera

Diari ARA, 8 de març 2011

EDUCACIÓ

Rigau proposa modernitzar les sancions als alumnes

"Però si els expulses tres dies i encara te'n demanen més", diu la consellera. La titular d'Ensenyament demana als professors que facin valer la seva autoritat i diu que hi ha una gran alarma perquè treure bones notes "no està de moda"

ACN

Girona | Actualitzada el 08/03/2011 07:43

Rigau, a Tribuna de Girona TAPIA, TANIA.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha fet una crida als professors i mestres perquè facin valer la seva autoritat a les aules i retornin l'alumnat a la "cultura de l'esforç". Per Rigau, cal exigir més als alumnes i no avaluar-los per la situació personal que viuen a casa o les dificultats que tenen per aprendre sinó pels resultats que obtinguin. "S'ha de tenir en compte el punt d'arribada i no tant el punt de sortida", ha manifestat en una conferència a Tribuna de Girona. Davant la pregunta d'un oient sobre com aixecar la moral del professorat, Rigau ha respost que, en un país amb 600.000 aturats, els mestres i professors "haurien de somriure 24 hores perquè tenen la feina assegurada". La consellera d'Ensenyament ha pronunciat la conferència "Per una tercera renovació pedagògica" al cicle que Tribuna de Girona dedica a l'ensenyament. Rigau ha iniciat el discurs amb la premissa que cal "canviar insatisfacció per satisfacció" i, per tant, ha demanat als mestres i professors que facin una lectura "serena i positiva" de la professió. Moltes de les idees del discurs de Rigau han anat dirigides a l'objectiu de reduir a la meitat el fracàs escolar en els pròxims vuit anys.

Davant el moment complicat que viu la societat i que, per tant, repercuteix en l'ensenyament, Rigau ha demanat "autocrítica" i també ha incitat als professors a obrir un debat "obert i sense tabús" del paper que han de tenir els ensenyants dins les aules. "Cal un diàleg pedagògic franc, lliure de censures i d'autojustificacions", ha declarat Rigau.

Per la consellera, el debat entorn l'autoritat que han de tenir mestres i professors és un dels problemes de l'ensenyament actual. Diferenciar nítidament la frontera entre escola i família és un dels reptes que la consellera ha posat sobre la taula. "La societat no ha d'esperar tant de l'escola, l'aula no és un perllongament de la família", ha manifestat Rigau que també ha demanat a les famílies que respectin les decisions que el professorat pren sobre els seus fills. "Que cadascú es cuidi del que li toca", ha demanat.

Exigència als alumnes

Bona part del discurs de la titular d'Ensenyament ha girat entorn l'exigència que s'ha de tenir també amb els alumnes. Sobre això, Rigau ha demanat que s'ha de trobar "el punt d'equilibri entre el punt de sortida i el punt d'arribada". Segons la consellera, actualment repercuteixen aspectes de la vida privada de l'alumne -com si els pares estan en atur o la mare és soltera, ha dit- o d'altres condicionats a l'hora d'avaluar els alumnes i que fan que se l'aprovi malgrat que no hagi assolit els objectius que s'havien marcat "en el punt d'arribada".

La consellera ha dit que existeix "una gran alarma" i és que, segons Rigau, treure bones notes "no està de moda". "Alguns alumnes per no ser diferents o no perdre els companys no s'esforcen tot el que podrien", ha explicat Rigau. Per això, creu que el professorat ha d'aconseguir motivar els alumnes per tal que l'esforç, el treball i la consecució d'objectius sigui un valor positiu entre els joves. És per això que ha defensat una mesura com els exàmens de setembre que el nou Govern ha tornat a introduir. D'aquesta manera, Rigau entén que els alumnes que no s'hagin esforçat prou durant el curs passaran l'estiu condicionats per les famílies.

Entorn als càstigs que han de tenir els alumnes que no es comporten als centres, Rigau aposta per "modernitzar les sancions". Per això, la consellera no veu amb bons ulls que un alumne conflictiu sigui penalitzat amb expulsions que comporten dies sense classes. "Però si els expulses tres dies i encara te'n demanen més!", ha lamentat.

1x1 segons vilaweb

L'Educat 1x1, radiografia d'un projecte

 web vilaweb i el projecte 1x1

Expliquem l'abast del programa d'introducció d'ordinadors a les aules, quin cost té, com es paga i què diuen les queixes

El programa Educat 1x1, impulsat per l'últim govern tripartit, s'aturarà. El departament vol revisar el programa de digitalització de les aules, durament críticat, sobretot per dificultats de connexió, i per més coses. Tot amb tot, la consellera Irene Rigau ha precisat que la introducció d'ordinadors portàtils a les aules continuaria als centres de secundària que ja l'hagin començada.

L'Educat 1x1 ja havia estat molt polèmic, especialment perquè no hi havia assegurada la connectivitat, però també per la compra de llicències, pel fet que només es podia usar un model d'ordinador o per la poca participació dels mestres en la definició del programa.

Heus ací els punts per a entendre què és l'Educat 1x1

A quants alumnes ha arribat l'ordinador?

Segons el programa Educat 1x1, impulsat pel govern Zapatero d'acord amb el govern català, a començament del curs 2010-2011, 98.813 alumnes d'ESO de 616 centres: públics (369) i concertats (244), del Principat tenien un ordinador. Segons el programa, a més de l'ordinador personal, el centre ha de tenir la infrastructura adequada (pissarres digitals...), la formació dels docents, bona connectivitat, un mercat de continguts digitals.

El programa continuarà però només als centres que ja l'han començat

L'Educat 1x1 ha arribat aproximadament a la meitat de centres de secundària de Catalunya. El desenvolupament del programa 1x1 implicava la incorporació, al setembre, d'uns quaranta mil alumnes més, que finalment no tindran ordinador perquè el projecte s'ha aturat, com va anunciar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El programa 1x1 continuarà als centres on ja s'havia introduït, per evitar que no tinguin ordinador els alumnes de primer d'ESO d'un institut on els alumnes de segon sí que en tindrien. Però el departament encara ha de decidir qui pagarà la continuïtat del projecte d'aquests centres i com.

L'ordinador: obligatòriament un Toshiba; el programari: Windows o Linux

L'ordinador personal és un Toshiba notebook de la sèrie 200, que, per cert, la companyia ha deixat de fabricar. Es lliura amb dos sistemes operatius, Windows i Linkat, una distribució pedagògica de Linux, i el centre pot triar l'un o l'altre. El Windows té data de caducitat i s'ha de pagar per renovar-lo.

Aventia SL, en col·laboració amb Abacus, gestiona el mercat de llibre digital

Els ordinadors es lliuren sense continguts, que s'han d'adquirir en format de llibre digital al mercat de continguts digitals que el departament ha desenvolupat específicament per a aquest programa i que s'anomena Àtria, que ofereix llibres digitals de trenta-nou editorials i de set llibreries. El centre tria els llibres que vol comprar d'aquest catàleg.

Aventia Iberia, SL, amb la col·laboració de la cooperativa Abacus, és l'empresa que ha dissenyat la plataforma –la desenvolupa i la gestiona. Aventia, una companyia poc coneguda, va obtenir una puntuació de 91/100 en el concurs d'adjudicació, més que no la UTE Corte Inglés-Telefónica, que va obtenir una puntuació de 86/100.

El pagament s'ha de fer per la Caixa

Les famílies tenen un compte personal virtual. El compte és un codi vinculat a la plataforma Àtria i el pagament es fa obligatòriament per la Caixa, amb qui Aventia té un acord: el concurs d'adjudicació requeria que l'empresa guanyadora tingués un acord amb una entitat financera. El compte personal es pot recarregar per vies diferents: mòbil, internet, transferència bancària, en efectiu a les oficines de la Caixa, via caixers automàtics o via web de l'entitat.

Cada ordinador 300 euros

La despesa en ordinadors (comprats a Toshiba) ha estat de 14.821.000 euros; i la despesa en llicències digitals, de 2.964.390 euros. El finançament ha estat de 300 euros per ordinador (que inclou les despeses de connexió), repartits a mitges entre els pares i l'administració. Els diners de l'administració provenen tant del ministeri com de la Generalitat.

La principal queixa: la connectivitat

Però hi ha hagut queixes sobre les dificultats de connexió de les aules, com les contingudes en l'informe del consell superior d'avaluació del sistema educatiu (pdf), del 2010. Les deficiències del programa van ser expressades pels directors dels centres i resumides així:

'Les infrastructures de xarxa i el funcionament dels serveis de telecomunicació concentren el gruix de les crítiques de directors dels centres públics. Setmanes senceres sense funcionament i moltes incidències han afectat l'activitat acadèmica, han perjudicat la tasca dels professors, han afeblit la imatge del projecte per als pares, han motivat les queixes dels alumnes, han originat despeses innecessàries i han implicat un desgast gratuït dels directors. De cara al futur, els directors  comparteixen la sensació d'incertesa, àdhuc d'escepticisme, sobre la possibilitat que les companyies involucrades siguin capaces de coordinar-se eficaçment, de superar la fragilitat de les solucions tècniques i de respondre als requeriments de més centres i de més alumnes participants en el projecte'.

Queixes sobre el tipus obligat d'ordinador i les llicències de Windows

També hi ha hagut crítiques sobre el fet que tots els ordinadors fossin de la mateixa marca i  que tots portessin incorporat el sistema Windows, que vol dir que els governs o les famílies pagaven a la multinacional americana una quantitat de llicències important.

Opinió Contundent de Ramon Barlam

'En el programa 1x1 ha pesat més l'aspecte de negoci'

El programa 1x1 ha estat molt mal pensat i s'ha precipitat, i no s'ha gestionat bé perquè, d'entrada, no han escoltat els experts, no han comptat amb els professors ni amb les experiències punteres. Ha pesat més l'aspecte de negoci que no el pedagògic, i han escoltat preferentment els sectors editorial i tecnològic implicats.

No pot ser que no s'hagi assegurat la connexió a internet; jo estic en un centre on s'aplica l'1x1 i hem tingut moltes dificultats. I no pot ser quan es ven un pla que no es pugui assegurar la connectivitat. Aquest programa es va fer malament perquè no van parlar amb els experts, sinó que van tirar pel dret, passant per sobre experiències professorals interessants. I es va generar l'àtria, que ha costat una fortuna; uns diners que s'haurien pogut destinar a moltes altres coses.

Aquí, el debat de com s'havia de fer la innovació i la digitalització a les aules, l'han fet les editorials i les empreses del sector. Quin paper hi han tingut els moviments de renovació pedagògica i les universitats? Les universitats ens han abandonat: no tenen res a dir sobre això, i són les germanes grans de les escoles. A mi, això em preocupa.

A més, no han incentivat els professors perquè hagin pogut preparar el material. De fet, afavorir el llibre digital tan descaradament no és innovació, sinó involució, perquè el concepte de llibre digital és obsolet des del moment que l'ànima del coneixement es basa a compartir aquest coneixement. I no dic que no hi hagi d'haver llibres, però han de ser de consulta i de lectura. No és incompatible l'ús dels ordinadors i el dels llibres.

Ara, la frenada del projecte no és gaire bona notícia per al sector educatiu, perquè és font de confusió, no tan solament dels professors, sinó també dels pares. Entenc que el nou govern fa poc que hi és, però hauria de parlar amb gent que fa molt que treballa en experiències d'aquesta mena. La gent de l'institut està decebuda, preocupada i desconcertada. Tenim la sensació d'abandonament i estem cansats de canvis constants. O hi ha un debat seriós sobre l'educació o no ens en sortirem.

Ramon Barlam

(Opinió recollida per la redacció de VilaWeb en una conversa telefònica.)

Avui la notícia és del diari ARA.cat

Sembla ser que el programa 1x1 perilla. El curs vinent la meva petita entra a 1r ESO i ja m'està demanant el portàtil! El director del seu IES no es va mullar sobre els netbooks... o sigui no ho tenen clar

Ensenyament frena la implantació dels portàtils a l'aula

La consellera Rigau anuncia que el curs que ve no s'incorporaran els 40.000 alumnes previstos. Des que es va crear, l'eduCat 1x1 arrossega molts problemes de connexió

ISAAC SALVATIERRA

Barcelona | Actualitzada el 14/02/2011 14:50

La crisi obliga a aturar la digitalització de les escoles. El departament d'Ensenyament ha anunciat que el proper curs no s'incorporaran al programa d'ús del portàtil a l'aula els 40.000 alumnes previstos. La consellera Irene Rigau no ha deixat clar fins a quin punt la retallada serà total o si hi haurà part d'aquests 40.000 alumnes que sí que podran arrencar el curs amb el portàtil.

Aquells instituts que ja estiguin implantant aquesta iniciativa ho continuaran fent, però els que s'hi hagin d'incorporar de nou potser no ho faran. Rigau també ha assegurat que estan estudiant, des del vessant pedagògic i econòmic, els resultats d'aquest programa. El sistema EduCat 1x1 està funcionant a uns 600 instituts catalans. El projecte, que va néixer el curs passat, arrossega molts problemes, especialment per la mala connexió d'internet dels centres educatius. El programa està finançat a parts iguals per la Generalitat i pel govern espanyol.

Rigau ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa de presentació del procés de preinscripció escolar, que arrenca aquest dilluns.