Diumenge de Pasqua.
Pels creients és una data important. A alguns indrets avui acaben les vacances. A Catalunya acaben demà.
És el final de la temporada d'esquí a la majoria d'estacions del Pirineu Oriental. La neu està molt desfeta i fa dies que no neva. Això fa que les persones que depenen del turisme d'hivern vagin a l'atur: els que treballen a pistes, els que treballen en bars aprés-ski, els que treballen al sector hoteler... Espero que trobeu feina aviat Ivan, Borja i Alexandra.
D'altres comencen ara la seva primera feina. També lligada al sector terciari i comerç. Peró no de l'esqui. Encara que ara comença la temporada baixa. Molta sort, Núria!! Ara depenen del teu sou...
Jovent que busquen maneres de viure, d'entrar al món adult amb responsabilitats econòmiques, laborals, lloguers...
I també hi ha els adults. Grans. Que han tingut tot. I ara estan com aquest jovent, buscant feina. Persones molt vàlides i professionals a nivell d'experiència i de formació que ho tenen molt magre per l'edat. Molta sort, Jaume!
Tots us mereixeu el millor!
diumenge, 16 d’abril del 2017
dilluns, 10 d’abril del 2017
Enyorança
Poc a poc em vaig refent de les clatellades de fa dues setmanes. En alguna he de fer planificació econòmica. En altres, he d'aprendre a ser dura, a no caure... Peró és fotut.
Cançons aleatòries, paisatges, escrits, moments, converses amb tercers... fàcilment torno a pensar amb ell.
Havia tornat a sentir les papallones a l'estòmac. Gairebé volava i tot! Enyoro prendre quelcom al seu costat, enyoro despertar-me i poder acaronar-lo, enyoro els petons, enyoro parlar amb ell, enyoro les abraçades, enyoro les paraules boniques, ...
Cançons aleatòries, paisatges, escrits, moments, converses amb tercers... fàcilment torno a pensar amb ell.
Havia tornat a sentir les papallones a l'estòmac. Gairebé volava i tot! Enyoro prendre quelcom al seu costat, enyoro despertar-me i poder acaronar-lo, enyoro els petons, enyoro parlar amb ell, enyoro les abraçades, enyoro les paraules boniques, ...
dilluns, 26 de maig del 2014
adolescents rebels
Del diari Ara.cat, un nou reportatge sobre l'estimada adolescència!
Adolescents rebels: una guia d’ús
Ni nens, ni adults: són un volcà en erupció que demana a crits tenir límits
SELENA SORO Barcelona |
“Recordes la teva adolescència? ¿Tota aquella energia
amb la qual no sabies què fer? ¿El convenciment que ja ho sabies tot i
que els altres no entenien res? ¿L’ànsia per deixar la infància i
incorporar-te a l’anhelat món adult? Doncs aquest és el teu fill o filla
en aquests moments. Un volcà en erupció amb un cervell en construcció:
còctel Molotov a la vista!” Per guiar i orientar els pares, la psicòloga
barcelonina Sònia Cervantes, membre de l’Associación Hermano Mayor i
coordinadora de l’Escuela de Padres con Talento, ha escrit el llibre Viure amb un adolescent.
Recuperar l’autoritat
Cal acostumar-los a la idea que, al l larg de la vida, rebran molts “No”
“Tot va començar el dia que vas decidir negar-li alguna cosa i la seva
resposta va ser desmesurada. Si va veure por als teus ulls, vas perdre
tota l’autoritat”, afirma Cervantes. “A mi hi ha termes que em
produeixen una certa urticària, són autoritarisme, adoctrinament i
tirania, però beneïda sigui l’autoritat, altament beneficiosa per a
l’educació”. Segons la psicòloga, els petits demanen a crits que els
eduquem, que els diguem què poden fer i què no poden fer, perquè això
els reconforta i els dóna la seguretat necessària per decidir lliurement
en el futur. Per Cervantes, només així poden aprendre a regular la seva
frustració. “Hi haurà ocasions en què sí que aconseguiran el que
desitgen, però a la vida real hi ha massa cartells en què llegiran «No»,
i si no estan preparats per acceptar-ho, tot els serà més difícil”. De
tant en tant hauríem de repetir, com un disc ratllat, l’afirmació
següent: “Tens tot el dret del món a enfadar-te i entenc que no t’agradi
acceptar algunes normes, però no consentiré que em faltis al respecte
d’aquesta manera. Per aquest camí, et posis com et posis, no ho
aconseguiràs. És la meva última paraula”.
Millorar la comunicació
Les relacions es deterioren quan no se sap discutir adequadament
“Si escoltem, escoltem. El que no es pot fer és endevinar o
interpretar segons les nostres creences el que ens expliquen”, afirma
Cervantes. I de vegades, encara més greu, anticipar o donar per feta
alguna cosa que ni tan sols ens han explicat. “Com et contestarà, ell?
-es pregunta la psicòloga-. Dirà: «Doncs t’equivoques, llesta…» I aquí
ja no esperis que t’expliqui res més, perquè no ho farà. Si se sent
atacat, agredeix o calla”. A més de saber escoltar, assenyala la
psicòloga, cal saber discutir. “Les relacions interpersonals no es
deterioren perquè les persones discuteixin, es deterioren quan les
persones no saben discutir”, diu. Per discutir bé, recomana evitar
diverses coses: interrompre mentre ens parlen, acusar, criticar,
insultar, retreure conflictes passats o deixar la discussió a mitges i
abandonar l’interlocutor. Com a estratègies a seguir, enumera: abordar
sempre un problema, el que ens ocupa, i no divagar, fer un resum del que
hem escoltat del nostre interlocutor per assegurar-nos que la
informació ens ha arribat correctament, utilitzar un llenguatge positiu,
concret i específic, centrar-nos en la solució i no en el problema,
comprometre’s a canviar i arribar a acords.
Les tasques de casa
Cal ajudar-los perquè assumeixin responsabilitats per ells mateixos
Aprendre a conviure i respectar les normes d’una casa és sovint
l’origen de molts maldecaps. “L’«ara mateix» s’entona a totes hores i
l’«ara ho faig» s’eternitza”, diu Cervantes. El que cansa fins a
l’extrem, afegeix, és haver de repetir cada dia el mateix: endreça’t
l’habitació, neteja el lavabo, para taula, despara taula... I haver de
sentir que pesat i insistent que ets, segons el teu fill, quan en
realitat penses que el que demanes són els mínims necessaris perquè la
casa estigui decent.
La clau és la col·laboració. “Es tracta de
convèncer-lo perquè participi en les tasques de casa, no d’obligar o
d’exigir que les faci”. El primer que es pot fer, comenta la psicòloga,
és establir quines són les obligacions del fill a casa. “De vegades
dónes per fet que ha de fer una sèrie de coses, t’agafes al pensament
que diu que «ha de sortir d’ell», però no sempre partim d’ordres clares i
concises. Així doncs, comença per fer que tots els membres de la
família seguin a la taula, agafin paper i llapis i elaborin una llista
de les coses que cada un d’ells hauria de fer. No les imposis,
simplement planteja un «Quines tasques creus que hauries de fer?». Així
li dónes autonomia i el portes a assumir responsabilitats per ell
mateix. Elabora tu també una llista, en la qual redacteu el que
considereu que hauria de fer el vostre fill. Després les compareu”. La
consigna és pactar, negociar, arribar a un acord i adquirir un
compromís. “A canvi, no hauràs de repetir al teu fill dia sí i dia també
què és el que ha de fer, perquè ja ho sabrà. En cas que no ho faci,
aplicaràs les conseqüències que tu consideris”.
Les conseqüències
No cal recompensar les activitats obligatòries, però sí elogiar-les
“Qualsevol acte del teu fill ha de tenir sempre dues conseqüències: un
reforç si es fa i es fa bé, i un càstig o retirada de recompensa si no
es fa, i no tant si no es fa bé. Si resulta que el teu fill ha d’ordenar
la roba de l’armari però no la plega del tot bé, no et fixis només en
això”. L’important, diu la psicòloga, és que ho ha fet, per la qual cosa
serà molt més efectiu reforçar la realització de l’acció que no
recriminar-ne la mala execució. “Canvia el «Fill, l’has plegat fatal»
per un «Mira que bé que tens l’armari endreçat, i a més et quedaria
perfecte si pleguessis la roba així», i li ensenyes com es fa perquè ell
ho faci immediatament després de veure com ho fas tu”.
Ara bé, no tot s’ha de premiar ni tot mereix una
retirada de reforç. Les activitats obligatòries no necessiten
recompensa, però sí reforç i elogi, l’activitat extra es pot
recompensar, l’incompliment voluntari comporta retirada de recompensa i
reforç, i l’incompliment forçós no se sanciona. “Marco una clara
diferència entre recompensa i reforç. No és el mateix dir de tant en
tant al teu fill que bé que fa les tasques i que content que estàs de
veure que té l’habitació endreçada, encara que sigui la seva obligació
(de la mateixa manera que t’agrada que els teus superiors o companys de
feina et diguin de tant en tant que bé que ho fas), que oferir-li cinc
euros perquè s’ha fet el llit. En el primer cas reforces el seu
comportament i promous que ho vulgui continuar fent, perquè se sent
valorat. En el segon, li recompenses una obligació. De manera que, a la
llarga, només ho farà si li pagues. Pagar-li diners perquè s’ha endreçat
l’habitació o comprar-li una moto a final de curs per haver anat cada
dia a classe… Error!”
Gestionar el WhatsApp
L’ordinador ha d’estar a la vista dels adults i el mòbil regulat
Segons Cervantes, és important educar els nostres fills en la gestió
de la intimitat i la privacitat. “Només hauria de publicar allò que
pugui ensenyar-te també a tu sense cap inconvenient”. Un altre aspecte
clau és estar al dia dels elements que utilitza. Si vols entendre el teu
fill i posar-te al seu lloc, has de saber quins són els seus codis i el
seu llenguatge: si encara no saps que hi ha un servei de WhatsApp amb
el qual pots fer desaparèixer la teva última hora de connexió o si
ignores el fet que encara que apaguis la teva connexió a internet és
possible enganxar el wifi del teu veí, el teu fill corre un gran
perill”.
Alguns dels consells que dóna Cervantes a l’hora de
gestionar internet són: establir uns horaris de connexió (“de la
mateixa manera que no es posaria a endreçar l’habitació o a fer deures a
la una de la matinada, tampoc ha d’estar connectat a aquestes hores”),
tenir l’ordinador en un lloc d’ús comú o en un punt visible de la seva
habitació (“i si pot ser, que no tingui càmera web”), conèixer les seves
contrasenyes si són menors de 16 anys i tenir coneixement de quines
amistats té a la xarxa (“que coneguis la gent amb qui es connecta és el
mateix que fas quan t’interesses pels amics que té al marge de la
xarxa”). Pel que fa als mòbils, no han d’estar encesos les 24 hores del
dia, ni a taula quan dineu o sopeu.
Fa uns mesos, recorda la psicòloga, va córrer per
les xarxes la carta d’una mare de Massachusetts, la senyora Hoffman. Era
una llista de normes per a l’ús del mòbil que havia fet firmar al seu
fill de 13 anys, i que deia coses com ara: “1. El telèfon és meu. L’he
comprat jo. L’he pagat jo. I te’l deixo. Oi que sóc meravellosa? 3. Si
sona, contesta. És un telèfon. Digues hola, sigues educat. No ignoris
mai una trucada si a la pantalla hi diu «mama» o «papa». Mai. 13. No
facis milions de fotos i vídeos. No cal documentar-ho tot. Viu les teves
experiències. 17. Tingues els ulls ben oberts. Observa el món que
t’envolta. Treu el cap per la finestra. Escolta els ocells. Surt a
passejar. Pregunta a les persones sense necessitat de buscar a Google”. I
l’últim, que avançava: “L’espifiaràs. Et confiscaré el telèfon. Seurem a
parlar-ne. Tornarem a començar. Tu i jo aprendrem sense parar. Estic de
part teva. Estem junts en aquesta aventura”.
divendres, 5 de juliol del 2013
NI-NI's CATALANS... CADA VEGADA N'HI HA MÉS!
DIARI ARA.CAT
Malauradament cada vegada hi ha més persones sense feina. i en el món del jovent, es junten els que no treballen i els que no estudien... una combinació letal!
EDUCACIÓ
La taxa de 'ni-ni' catalans ha crescut un 75% en 5 anys
Els analistes alerten que el fenomen s'està cronificant, amb la pèrdua de potencial humà que això suposa
Catalunya és el tercer país de la Unió Europea amb una taxa més alta de joves que ni estudien ni treballen (un 21% de la població d'entre 15 i 24 anys), només per darrere de Bulgària i Itàlia, i per davant fins i tot de Grècia i de la mitjana de l'estat espanyol, que està al 18,8%. La mitjana europea és del 13,2%.
L'analista Miquel Àngel Alegre, autor d'un estudi sobre el fenomen ni-niper a l'Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques (Ivàlua), admet que les elevades taxes a Catalunya i a l'estat espanyol "s'expliquen en bona mesura" per la bombolla immobiliària -que en esclatar va deixar al carrer tots els joves que havien abandonat els estudis prematurament per treballar en la construcció-, "però també hi intervenen problemes atribuïbles al sistema educatiu, que no aconsegueix retenir aquests joves". Això i la crisi, que ha disparat l'atur juvenil més enllà del 50%, han incrementat enormement la taxa de ni-nia casa nostra, que ha crescut un 75% des del 2007. Del 14,5% de jovesni-ni que hi havia aquell any s'ha passat al 25,4%, si es calcula la taxa entre la població de 18 a 24 anys: 132.917 catalans d'aquesta edat són ni-ni . "Abans dels 18 anys les situacions són més volàtils, però a partir dels 18 qui està en aquesta situació és que realment és ni-ni ", argumenta Alegre, que remarca que, tot i així, les dades -extretes de l'Enquesta de Població Activa (EPA)- sempre són "aproximades" perquè el fenomen és complex.
La majoria no té estudis
Tot i que la crisi ha introduït els joves amb estudis universitaris al fenomen ni-ni , la majoria d'aquests joves -68% dels ni-ni - no tenen estudis postobligatoris i, fins i tot, alguns no tenen el graduat d'ESO. Es tracta del que els analistes d'Ivàlua defineixen com a ni-ni vulnerable, ja que a més de no estudiar ni treballar han deixat els estudis massa aviat. 90.011 catalans, un 17,2% dels joves de 18 a 24 anys, estan en aquesta situació, quan fa cinc anys eren el 9,3%.
Amb tot, la crisi ha aconseguit retenir més joves a les aules. La taxa d'abandonament escolar prematur (joves que no continuen estudiant després de l'ESO o que ho deixen abans) ha passat del 32% l'any 2008 al 24% l'últim curs. Això ha fet, segons Alegre, que "la taxa de ni-nis'estabilitzi en els últims tres anys", però tot i així "es manté encara en xifres molt altes i això indica que hi ha algun problema estructural al mercat laboral" català i estatal.
La taxa que més ha crescut, fins a multiplicar-se per 9, és la dels ni-ni de vulnerabilitat severa, que són els que, a més d'haver abandonat aviat els estudis, estan a l'atur o inactius des de fa molt temps (més del 25% del temps transcorregut des que van deixar d'estudiar). En concret, són 47.721 joves: el 9,1% dels catalans de 18 a 24 anys, quan el 2007 eren l'1,2%.
L'analista d'Ivàlua adverteix que els ni-ni s'exposen a "efectes scarringde llarga durada". Això vol dir que el perjudici d'haver estat ni-ni "els marcarà tota la joventut i serà una motxilla que els costarà de treure's" al llarg de la vida, apunta. De fet, l'estudi coordinat per Alegre conclou que en molts d'ells la situació com a ni-ni "tendeix a cronificar-se i a generar efectes nocius, tant individuals com col·lectius, a mitjà i llarg termini". I és que "el fenomen ni-ni representa una pèrdua de potencial humà i capacitat productiva que compromet el creixement econòmic i la sostenibilitat de l'estat del benestar", diu l'estudi.
Una cronificació que afecta especialment els ni-ni vulnerables, perquè la falta d'estudis, que sovint va acompanyada d'una situació socioeconòmica desfavorable en l'entorn familiar i un nivell baix d'estudis dels pares, "fa que els sigui molt més difícil sortir d'aquesta situació". De fet, els fills de pares sense estudis postobligatoris tenen més risc de caure en el fenomen, com demostren les dades estatals. Entre els fills de pares sense estudis postobligatoris hi ha un 13,8% de ni-ni , mentre que entre els fills amb almenys un progenitor amb estudis postobligatoris la taxa baixa al 3,6%.
En contra de la imatge estesa dels ni-ni com a joves sense cap interès per sortir d'aquesta situació, les dades indiquen que, del total de ni-nicatalans, el 68% són aturats, és a dir, que consten com a sol·licitants de feina, davant d'un 31,7% d'inactius. Tot i així, Alegre remarca que "inactiu tampoc no vol dir desmotivat ni estar tot el dia al sofà".
Programes que no funcionen
Per a tots aquests joves, les administracions públiques, també la catalana, porten a terme programes anomenats de segona oportunitat . Ivàlua ha avaluat específicament dos dels impulsats pel Govern: Suma't i Noves Cases per a Nous Oficis (NCNO). La conclusió que n'extreuen és que "per als joves d'entre 16 i 19 anys els programes d'inserció laboral no són efectius i cal centrar-se en la tornada als estudis", diu Alegre. Només per als majors de 22 anys s'aconsegueix alguna reinserció. El pla NCNO, diu l'estudi, "té impactes laborals negatius o nuls sobre tots els que l'inicien, que són encara més desfavorables entre els que l'acaben". El programa aquest any ja no s'ha renovat, abans i tot de conèixer els resultats d'aquest estudi.
dimecres, 8 de maig del 2013
9 MAIG. VAGA GENERAL A L'EDUCACIÓ
diari ARA.CAT del dimecres 8 de maig de 2013
Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig del 2012. / ACN
Cinc moments clau que han portat la comunitat educativa a la #vaga9M
De les primeres retallades del departament d'Ensenyament a l'última
polèmica per l'elecció dels professors, passant per les declaracions
incendiàries del ministre Wert
Marea groga als carrers de Barcelona, el 22 de maig del 2012. / ACN
La comunitat educativa esta convocada a una vaga general aquest
dijous, 9 de maig. Una crida que inclou professors, estudiants i
famílies amb fills petits, des de l'ensenyament superior fins a les
escoles bressol. Aquests són cinc moments clau que han portat el sector a
fer aquesta vaga, que pot ser massiva:
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".
1. A principis de l'any 2011, poques setmanes després d'arribar el càrrec, Irene Rigau va anunciar les primeres retallades del departament d'Ensenyament, que van provocar que els sindicats de mestres es comencessin a plantejar mobilitzacions. A partir de llavors, vindrien moltes més mesures amb els membres d'aquest col·lectiu com a damnificats, incloses les que afectaven tots els treballadors públics, i moltes protestes al carrer.
2. Un any més tard van arribar mesures que perjudicaven directament els estudiants universitaris i les famílies amb fills petits. La Generalitat va proposar un increment en el preu de les matrícules universitàries que va ser acceptat pel govern espanyol, i va propiciar també l'encariment de les escoles bressol públiques després de reduir la seva aportació econòmica.
3. La idea d'utilitzar les samarretes grogues com a símbol de la protesta va anar sumant adeptes en els diferents col·lectius de la comunitat educativa, amb un moment àlgid, el 22 de maig del 2012, quan una autèntica marea groga va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats del país. Aquest moviment de protesta també va ser el gran protagonista del dia d'inici de les classes d'aquest curs 2012-2013.
4. El ministre José Ignacio Wert ja s'havia guanyat crítiques amb un paquet de retallades que incloïa un augment del nombre d'alumnes per classe. A la tardor, la Lomce es va convertir en un altre motiu d'indignació, per la imposició en els continguts i pels atacs a la llengua. El ministre va encendre els ànims quan va dir explícitament: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" (ÀUDIO). Tot això, acompanyat de més clatellades judicials contra la immersió.
5. L'últim fet que ha encès les alarmes dels professors ha estat la intenció del departament d'Ensenyament que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors. Els sindicats creuen que es vol posar fi a "la democràcia als centres i amb la provisió de llocs de treball de manera objectiva i transparent", però Rigau ha assegurat aquesta mateixa setmana que "els nomenaments no seran mai a dit".
diumenge, 24 de març del 2013
la gallina dels ous d'or
Comencen a tenir por de perdre la gallina dels ous d'or. Veuen que anem de debó amb voler la independència i que n'estem fins els nassos de pagar i rebre patades a canvi. Això va bé.
Diari ara.cat FINANCES PÚBLIQUES
Montoro canvia d'estratègia amb Catalunya
El ministre d'Hisenda creu ara que un gran ajust de la Generalitat aprofundiria la recessió a tot Espanya
DISCURS MÉS CONCILIADOR. El ministre Montoro ha arribat a la conclusió que castigar econòmicament Catalunya és castigar Espanya. JUANJO MARTIN /EFE
"Catalunya és el 20% de l'economia espanyola; si fa un ajust molt
gran això repercuteix en el conjunt d'Espanya". La frase pronunciada
aquesta setmana per un alt funcionari del ministeri d'Hisenda sintetitza
perfectament el canvi de discurs del departament que dirigeix Cristóbal
Montoro a favor d'una relaxació de l'aposta per l'austeritat a
ultrança.
Després que fa tres setmanes anunciés la xifra de dèficit públic del 2012, Montoro ha anat advocant per no adoptar noves mesures que "aguditzin" la recessió econòmica. El ministre considera que després de la reducció significativa del dèficit l'any passat -va disminuir en 2,2 punts del PIB (1,6 de les comunitats autònomes)- fins al 6,7% del PIB (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca), Espanya ja ha recuperat credibilitat exterior i, per tant, es pot permetre aixecar una mica el peu de l'accelerador. "Els mercats volen veure també que pots créixer", comenten a Hisenda.
Dèficits asimètrics
Un viratge de discurs i d'estratègia que en clau espanyola es tradueix a descartar nous ajustos i pujades d'impostos -més enllà dels aprovats l'any passat i que continuen en vigor-, i que en el vessant autonòmic suposarà establir objectius de dèficits asimètrics segons les comunitats. Els detalls d'aquest repartiment no es coneixeran fins al maig, un cop la Comissió Europea hagi donat més temps a Espanya per abaixar els seus números vermells per sota del 3% del PIB. Una flexibilització que, com va avançar l'ARA el 31 de gener, Hisenda compartirà amb les autonomies.
Però no amb totes. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous, Montoro va apostar perquè les onze comunitats que van rebaixar el 2012 el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% no tinguin un objectiu superior al seu dèficit de l'any passat, mentre que alguns dels sis territoris que no van fer prou els deures tinguin límits més alts que la resta. Segons els compromisos actuals, Espanya ha de rebaixar el 2013 el seu saldo negatiu fins al 4,5% del PIB (un 0,7% per a les autonomies). Per exemple, amb un nou objectiu del 5,7% -que és el que espera la Moncloa- s'establiria un nou límit per a les comunitats, que fos, posem per cas, de l'1,2%. La mitjana del dèficit autonòmic s'hauria de situar a finals d'any en aquell límit, però per primer cop els territoris tindrien metes individuals. És a dir, per exemple, Extremadura difícilment tindria un objectiu superior al 0,69% de dèficit que va registrar el 2012, el més baix de totes les comunitats. Mentre que a l'altre extrem, el País Valencià -amb el més alt del 2012 (3,45%)- tindria una meta per sobre de la hipotètica mitjana autonòmica de l'1,2%. El mateix passaria amb Catalunya, que va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,96% i que en el CPFF va demanar que l'objectiu suposi un terç del límit de tot Espanya, tenint en compte el pes de la despesa regional.
¿I què justifica aquest tracte diferenciat que ha enfurismat les comunitats complidores? Montoro al·lega que s'ha de traslladar a Espanya la filosofia europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012.
"Si les comunitats més grans pateixen, òbviament afecta la globalitat. És coherent buscar un equilibri entre ajust i creixement per no enfonsar l'economia", afirma Núria Álvarez, analista de Renta 4. Precisament, Castella-la Manxa, la comunitat que més va abaixar el seu dèficit el 2012, és la que va patir una caiguda més gran del seu PIB (-3%).
En canvi, Daniel Pingarrón, d'IG Markets, hi veu una raó "més política que tècnica", per acostar posicions entre la Moncloa i la Generalitat en ple debat sobiranista, cosa que Hisenda no nega: "Cal tenir mà esquerra, hi ha temes polítics de fons", comentava el mateix alt funcionari del ministeri.
Després que fa tres setmanes anunciés la xifra de dèficit públic del 2012, Montoro ha anat advocant per no adoptar noves mesures que "aguditzin" la recessió econòmica. El ministre considera que després de la reducció significativa del dèficit l'any passat -va disminuir en 2,2 punts del PIB (1,6 de les comunitats autònomes)- fins al 6,7% del PIB (si s'exclou l'impacte de les ajudes a la banca), Espanya ja ha recuperat credibilitat exterior i, per tant, es pot permetre aixecar una mica el peu de l'accelerador. "Els mercats volen veure també que pots créixer", comenten a Hisenda.
Dèficits asimètrics
Un viratge de discurs i d'estratègia que en clau espanyola es tradueix a descartar nous ajustos i pujades d'impostos -més enllà dels aprovats l'any passat i que continuen en vigor-, i que en el vessant autonòmic suposarà establir objectius de dèficits asimètrics segons les comunitats. Els detalls d'aquest repartiment no es coneixeran fins al maig, un cop la Comissió Europea hagi donat més temps a Espanya per abaixar els seus números vermells per sota del 3% del PIB. Una flexibilització que, com va avançar l'ARA el 31 de gener, Hisenda compartirà amb les autonomies.
Però no amb totes. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous, Montoro va apostar perquè les onze comunitats que van rebaixar el 2012 el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% no tinguin un objectiu superior al seu dèficit de l'any passat, mentre que alguns dels sis territoris que no van fer prou els deures tinguin límits més alts que la resta. Segons els compromisos actuals, Espanya ha de rebaixar el 2013 el seu saldo negatiu fins al 4,5% del PIB (un 0,7% per a les autonomies). Per exemple, amb un nou objectiu del 5,7% -que és el que espera la Moncloa- s'establiria un nou límit per a les comunitats, que fos, posem per cas, de l'1,2%. La mitjana del dèficit autonòmic s'hauria de situar a finals d'any en aquell límit, però per primer cop els territoris tindrien metes individuals. És a dir, per exemple, Extremadura difícilment tindria un objectiu superior al 0,69% de dèficit que va registrar el 2012, el més baix de totes les comunitats. Mentre que a l'altre extrem, el País Valencià -amb el més alt del 2012 (3,45%)- tindria una meta per sobre de la hipotètica mitjana autonòmica de l'1,2%. El mateix passaria amb Catalunya, que va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,96% i que en el CPFF va demanar que l'objectiu suposi un terç del límit de tot Espanya, tenint en compte el pes de la despesa regional.
¿I què justifica aquest tracte diferenciat que ha enfurismat les comunitats complidores? Montoro al·lega que s'ha de traslladar a Espanya la filosofia europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012.
"Si les comunitats més grans pateixen, òbviament afecta la globalitat. És coherent buscar un equilibri entre ajust i creixement per no enfonsar l'economia", afirma Núria Álvarez, analista de Renta 4. Precisament, Castella-la Manxa, la comunitat que més va abaixar el seu dèficit el 2012, és la que va patir una caiguda més gran del seu PIB (-3%).
En canvi, Daniel Pingarrón, d'IG Markets, hi veu una raó "més política que tècnica", per acostar posicions entre la Moncloa i la Generalitat en ple debat sobiranista, cosa que Hisenda no nega: "Cal tenir mà esquerra, hi ha temes polítics de fons", comentava el mateix alt funcionari del ministeri.
diumenge, 9 de desembre del 2012
Millorar l'educació per millorar la societat
EDUCACIÓ A FINLÀNDIA
S'ha parlat i es parla molt de com a Finlàndia s'assoleixen uns nivells excel.lents en Educació. Que són capdavanters en competències lectores, matemàtiques i científiques...
La clau: "Els infants són el tresor d'una nació. Són els bons a 20 anys" "Ser mestre és un honor" Cal cuidar-los, ajudar-los a créixer.
Una societat implicada en el creixement dels seus infants, un Estat conscienciat amb educació, cultura, família, mitjans per poder conciliar vida laboral i familiar, xarxa de bibilioteques, un 6% del PIB ( en front del nostre 3,9%) destinat a educació, un control desde Benestar social i salut per comprovar el benestar dels infants i les famílies, valorar les llengües com un tresor , com un bé que cal cuidar i aprendre, promoure la lectura, fins i tot subtitulant els programes de TV, unaescola amb servei d'orientació pedagògica, logopedes, psicòlegs, metges i dentistes!, una exigència fortíssima al cos de mestres, la la seva formació inicial, contínua, un equip directiu excel.lent...
En aquest programa de TV3 ho deixen molt clar. Com, per què?
SINGULARS: millorar l'educació per millorar la societat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)