DELINQÜÈNCIA JUVENIL

DELINQÜÈNCIA JUVENIL

L'índex de reincidència baixa quan els adolescents estan en llibertat vigilada controlats per un tutor

Més de la meitat dels menors internats per delinquir reincideixen

Un estudi de la conselleria de Justícia sobre delinqüència juvenil diu que el 58% dels menors internats per delictes greus tornen a delinquir quan surten. Amb tot, la xifra de reincidents va a la baixa.

DIARI ARA.CAT    ANNA PUNSÍ

BARCELONA. | Actualitzada el 13/03/2012 00:00

 

"La persona no neix als 18 anys. La gent té una història, no surt com un bolet", recorda Joan Mayoral, subdirector general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Les vides de molts dels menors que estan internats en centres de justícia juvenil per delictes greus estan carregades de tràngols, pares absents, alcohòlics, toxicòmans o amb greus problemes econòmics, sovint també de salut mental. Molts dels nois han crescut a base de cops o insults.
"Són persones molt fràgils que quan han complert la mesura imposada pel jutge normalment segueixen sent menors d'edat i han de tornar amb la família que es dedica a delinquir o amb la seva banda, i per tant la situació és difícil", admet Susana Martín, fiscal de menors a Barcelona des de fa 10 anys. És l'argument que explica els resultats d'un estudi de Justícia que analitza l'evolució dels menors condemnats des del 2007 fins ara. L'informe revela que un 58% dels joves que han passat per un centre d'internament segueixen pel mateix camí un cop al carrer.
En canvi, l'índex de reincidència baixa fins al 29,6% en els adolescents que estan en llibertat vigilada, sota el control d'un tutor. Al centre de menors de L'Alzina, a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) es podria dir que hi arriben els casos més difícils, segons la magistrada del jutjat número 1 de Menors de Barcelona, Maria Sagrario Guitart: "Allà hi ha els nois que, podríem dir, estan a l'UVI". Guitart es mostra crítica amb el sistema: "Que arribin aquests joves tan degradats significa que hi ha hagut un fracàs de la societat". Malgrat tot, jutges i fiscals prefereixen veure l'ampolla mig plena: "Que de 100 joves, 40 no continuïn amb la seva activitat és una xifra acceptable", diuen.
Menys menors immigrants
Malgrat que aquesta realitat és preocupant, les dades dels Mossos d'Esquadra revelen un descens de l'activitat delictiva dels menors.
Durant l'any passat, un total de 1.785 joves que encara no tenien 18 anys van ser detinguts per primera vegada. Són un 13% menys que al llarg del 2010. Els adolescents arrestats més d'una vegada van ser 605, cosa que representa un descens del 8%. L'inspector en cap de la Unitat Central de Menors dels Mossos, David Casanovas, atribueix aquesta disminució a dos motius: "Els jutjats han aplicat més mesures a instàncies de la fiscalia i hem fet més actuacions contra determinats grups que delinquien de manera contínua, sobretot a Barcelona".
Hi ha una altra explicació: la crisi ha frenat l'arribada dels coneguts com a MEINA (menors immigrants no acompanyats, bàsicament nens magribins, que durant anys han arribat a Espanya amagats sota la roda d'un camió o amb pastera). Un cop aquí han estat malvivint i delinquint. Per nacionalitats, els espanyols encapçalen el rànquing de detencions però, a partir de tres arrestos, els marroquins passen a liderar l'estadística policial. Els Mossos i la fiscalia han començat a notar també un increment de menors que agredeixen els seus pares.
Model perillós per a altres joves
Els experts reunits fa uns dies a l'Institut de Seguretat Pública de Mollet del Vallès en unes jornades sobre reincidència coincidien que les mesures educatives per als menors han d'arribar més ràpid.
El sotscap dels Mossos a les comarques de Girona, l'intendent Xavier Gàmez, ho il·lustra gràficament: "Cal que les mesures no triguin tant perquè el que veu l'entorn d'aquests nois és que amb impunitat es passegen pel carrer amb un iPhone, unes vambes Nike i uns Levi's. Tothom sap a què es dediquen però veuen que no els passa res", assenyala aquest policia.
Aleshores, "altres joves els idealitzen i els prenen com un mal referent", conclou l'intendent Xavier Gàmez.

DGAIA i atenció als infants

7.000 nens i adolescents viuen sota la tutela de la Generalitat

El Govern català insisteix a reclamar a la societat que augmenti el nombre de famílies d'acollida

Gairebé 3.000 dels menors s'estan amb familiars que no són els seus pares, i 2.700, en centres

Dissabte, 19 de novembre del 2011 

TONI SUST
BARCELONA La imatge inquietant d'un orfenat només pot ser cine o literatura a Catalunya. «No hi ha cap nen al carrer esperant que la Generalitat actuï», diu el director de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA), Josep Lluís Ortuño. «Hem avançat molt en l'atenció a la infància», subratlla un veterà d'aquest camp, Jaume Clupés, president de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i Adolescència (FEDAIA).

Informació publicada en la página 42 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 19 de novembre de 2011 

Actualment, la Generalitat, més concretament la DGAIA, té la tutela de 7.219 menors. D'aquests, 2.944 viuen amb familiars que no són els seus pares; 2.033, en centres residencials; i 555, en centres d'acollida, el primer lloc on va a raure un menor apartat de la seva família. 70 més viuen en pisos assistits. I, en un altre marc, 951 nens i adolescents catalans viuen amb famílies d'acollida, mentre que 666 ho fan amb famílies preadoptives, és a dir, famílies en tràmits d'aconseguir-ne l'adopció i, per tant, la tutela.
Les xifres no han variat ostensiblement, tot i que algunes previsions van apuntar que la crisi hi influiria. En realitat, hi ha hagut alguna variació a la baixa per dos motius. El primer és el descens en l'arribada d'immigrants magribins i de nens d'aquest origen. El segon respon a un canvi legislatiu recent: fins al 2010 es contemplava que menors amb la tutela assumida per la DGAIA seguissin amb les seves famílies. Aquesta opció ja no hi és: o es retira els menors de la família o aquesta en manté la tutela.
Les dades no canvien gaire i els reptes continuen sent els mateixos dels últims anys. D'entrada, anar cap a una situació en què augmenti de manera significativa el nombre de famílies d'acollida per a menors. L'Executiu català ho considera un repte prioritari i admet que les campanyes institucionals fins ara realitzades no han aconseguit l'efecte pretès. El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va anunciar setmanes enrere l'objectiu d'aconseguir que entre els zero i els sis anys tots els nens tutelats per la DGAIA visquin amb famílies. Es començarà la batalla amb especial atenció als menors d'entre zero i tres anys, precisa Ortuño. Les barreres detectades entre les famílies són la por que el menor sigui conflictiu i el temor emocional que suposa saber que l'acollida és temporal i que un s'haurà de separar tard o d'hora del nen o l'adolescent.
Un altre repte és acabar amb la mala imatge dels CRAE, els centres residencials d'atenció educativa. Un CRAE no serà mai exactament igual que una família, coincideixen les parts. També és cert, diu Clupés, que no hi ha veritats absolutes: «Hi ha joves que no voldran anar mai amb una família». El cas és aconseguir que la gent entengui que un CRAE no serà exactament una família, però pot ser una llar.

regal a la vida (Mare Teresa de Calcuta)

Carai, veient el darrer post veig que m'he posat trascendental... serà que el meu cap ho necessita!

Un altre poema , aquest cop de la Mare Teresa, que buscant una altra cosa, he trobat i , per descomptat, m'ha agradat.

Bon estiu.

COMO REGALO A LA VIDA TE OFREZCO ESTA POESÍA

La vida es una oportunidad, aprovéchala.
La vida es belleza, admírala.
La vida es beatitud, saboréala.
La vida es un sueño, hazlo realidad.
La vida es un reto, afróntalo.
La vida es un deber, cúmplelo.
La vida es un juego, juégalo.
La vida es preciosa, cuídala.
La vida es riqueza, consérvala.
La vida es amor, gózala.
La vida es un misterio, desvélalo.
La vida es promesa, cúmplela.
La vida es tristeza, supérala.
La vida es un himno, cántalo.
La vida es un combate, acéptalo.
La vida es una tragedia, domínala.
La vida es una aventura, disfrútala.
La vida es felicidad, merécela.
La vida es la vida, defiéndela.

Madre Teresa de Calcuta.

camins

De vegades es camina, camina, camina... i quan es gira el cap, hom se n'adona que no ha fet res, que gairebé s'està al punt de partida... que malgrat haver passat les mil i una no s'ha avançat... i això desanima i enfonsa.

Mort de Mossèn Martí

Un mossèn d'Arenys de Mar, Mossèn Martí i Amagat,  ha mort aquest cap de setmana. Li agradava escriure. M'ha arribat aquesta poesia-pregària que m'ha agradat:

SENYORA DEL MAR BLAU

Senyora del mar blau i de la pau, pregueu per tots nosaltres. Senyora del matí i del destí, pregueu per tots nosaltres. Senyora del migjorn i del retorn, pregueu per tots nosaltres. Senyora del captard, a dins la llar, pregueu per tots nosaltres. Senyora del Bon Port i de la Mort, pregueu per tots nosaltres. Senyora dels Arenys, avui almenys, pregueu per tots nosaltres.  

Adolescents i delinqüents

 

Cau una banda d'adolescents que atracaven escolars a Gràcia

Els Mossos han detingut set nois d'entre 14 i 17 anys acusats d'assaltar alumnes dels centres escolars i amenaçar-los verbalment o fins i tot utilitzant un ganivet. Els robaven el mòbil i el que duguessin al damunt

SÍLVIA BARROSO. ARA.CAT

Barcelona

Són set, tenen entre 14 i 17 anys i es dedicaven a assaltar altres nois de la seva edat o més joves a la sortida de les escoles al districte de Gràcia. Els amenaçaven verbalment o amb violència física i en alguns casos havien arribat a utilitzar un ganivet per exigir el botí, que podia ser, simplement, el telèfon mòbil de la víctima.

Així és el grup de delinqüents juvenils que els Mossos d'Esquadra ha detingut aquesta setmana, segons les dades que n'ha facilitat la policia. Els detinguts, que són de nacionalitat espanyola -excepte una noia xilena de 16 anys- han passat a disposició de la fiscalia de menors i ja són a casa amb els seus pares o tutors, mentre s'instrueix el cas judicialment i esperen el judici.

La investigació va començar quan la policia va detectar una acumulació anormal de denúncies per aquest tipus d'atracaments juvenils, que van fer saltar l'alarma entre la comunitat escolar de la zona. 

Quin deu ser el mòbil de l'actuació? Entenent mòbil com el fet que els mou, no com telèfon...

Poden ser "quillos" , com sempre hi ha hagut al llarg de la història, i que es dediquen a atracar com a modus-vivendi... i els pares potser també eren quillos;  poden ser "pijos", amb uns pares malcriadors i consentidors, com els que van assassinar una indigent farà uns anys, en un caixer automàtic... 

No parlaré d'aquest cas en concret , però si que m'ha ajudat a pensar sobre fets semblants als de la notícia, però del meu voltant.

Aquesta notícia ha sortit en diversos diaris: La Vanguardia, El Punt, l'Avui, l'Ara... i les reaccions del lectors que ho comentaven eren sobretot viscerals. I ho entenc. També eren racistes... tenint en compte que només una persona, la noia, era de fora! Només un comentari, de la Vanguardia, es posava en el lloc dels pares, dels pobres pares... i de les pobres mares. 

Perquè pobres? Doncs, perquè , de vegades, la vida dóna moltes voltes, i els progenitors donen la millor educació en valors que poden a la seva descendència: no s'ha de pegar, robar és dolent, cal fer cas als grans, els infants han d'anar a escola, no calen tantes coses materials, cal ser responsable dels propis actes... i tot va bé fins que el fill o filla canvia, deixa de ser infant i esdevè un adolescent, i en alguns es creen aquelles crisi d'identitat, aquelles bretxes generacionals, aquelles rebeldies de dur la contrària per fotre i per autoafirmar-se, es creen aquelles necessitats de demostrar davant el grup que ells o elles també ho poden fer, es crea la necessitat de tenir diners, molts diners, per comprar el que vulguin,  per gastar-los sense el control dels adults. Es tornen materialistes,  egoistes, egocèntrics, amb sensació d'impunitat i d'immunitat, ... i poden entrar en el joc de la delinqüència: "robo un mòbil per vendre'l i tenir diners, ja que els meus vells no em donen pasta", " jo també puc ser un com vosaltres, mira li prenc la pasta a aquell niñato", "necessito peles per comprar herba". 

Evidentment, no tots (per sort), però si alguns. Qui ens diu que aquests pares no van ser d'aquells que van estimar i educar els seus fills i filles i després aquests fills s'han transformat,  com el Dr. Jeckill i Mr. Hyde? L'edat dels nois no permetrà que ingressin en cap Centre, almenys els de 14 anys. Els pares i mares hauran de pagar pels fets dels seus descendents, i els xavals podran seguir fent de les seves, ja que la potestat dels pares i mares és finita. No es tenen prou eines. A aquestes edats retenir-los a casa com a càstig encara pot ser pitjor si el nano vol sortir. Fins i tot pot arribar a agredir els pares! Hi ha molts pares i mares, demanant, suplicant ajut per evitar que els seus fillets i filletes, recent adolescents, no es tornin delinqüents. No hi ha prou recursos, ajuts, coneixements per aconseguir-ho. 

Tan sols espero que en créixer, a tots aquests nois i noies , se'ls passi la tonteria i es tornin bones persones i recuperin els valors que se'ls va ensenyar en la infància

la generalitat estudia suprimir la sisena hora

Quan ens la van implantar, els mestres no volíem la sisena hora. En el meu cas, em desconciliava la vida laboral i familiar, ja que tenia mitja hora de marge per anar a buscar les meves filles a l'escola, i al fer exactament el mateix horari, o anaven soles, o feien extraescolars. Poc a poc  ens la vam anar empassant, i ara ens hem acostumat. Vol dir que per anar al metge saps que tens una tarda lliure i no cal demanar permís a la feina, o per fer gestions en organismes oficials, saps que tens dues hores d'un matí. Els i les mestres som supervivents i ens adaptem a tot, i finalment, li trobem la gràcia i tot! Doncs ara que ja estem acostumades, canvia el govern i canvia l'horari: que a tots els centres, que només la treuran al Cicle Inicial, que a les escoles que vulguin... quin joc d'ous! No era tan i tan bona? No era per conciliar la vida laboral dels pares i mares dels alumnes? No era per millorar el rendiment? Aquestes "motos" són les que ens van vendre... Ara resulta que tanta meravella és cara de mantenir i que cal arrencar-la de la societat.  Un munt de mestres recol.locats (ens haurem de "col.locar" abans, hehehehe), interins a l'atur, etc. 

N 'estic fins al capdamunt de que en cada canvi de govern es canvïi el nostre Departament: ara passem d'Educació a Ensenyament, de "actituds, procediments i continguts" a "competències", d'objectius finals a referencials... El poc temps que tenim per fer una programació "com cal" és un temps perdut, sabem que en poc temps s'haurà de modificar per motius polítics, no per motius pedagògics. La nostra feina "invisible" (la visible és estar davant els alumnes) sabem que caducarà cada 4 anys i que les nostres reflexions seran en va.

Retallar en Educació i en Sanitat no pot ser bo per cap societat. 

Són les Conselleries bàsiques de serveis a les persones. 

Són la salut i el futur d'un poble.

Notícia publicada avui a La Vanguardia:

Enllaça directament amb la notícia 

La Generalitat eliminará la sexta hora en Primaria

La medida fue implantada en los centros en el 2006, salvo en algunos casos muy limitados | La hora extra perderá su carácter general en la práctica totalidad de los centros, aunque se podrá mantener en casos contados en función del contexto sociocultural | Los docentes se destinarán al refuerzo de plantillas y la lucha contra el fracaso

La experiencia de la sexta hora en la escuela pública tiene los días contados. El Departament d’Ensenyament la eliminará de la mayoría de centros de primaria públicos el próximo curso. Su desaparición tendrá carácter general pero el Departament se muestra abierto a negociar y a contemplar fórmulas intermedias. Por ejemplo, suprimirla sólo en primer y segundo curso en los centros que así lo pidan; eliminarla completamente en todos los niveles, de primero a sexto; o mantenerla en todos los cursos de forma excepcional si la escuela se encuentra en un entorno sociocultural difícil y se demuestra indispensable para el éxito escolar.

La sexta hora de primaria en toda la escuela pública tendrá una vida corta. Su aplicación comenzó en el curso 2006-2007 para equiparar los horarios con los de la escuela concertada, donde se imparten seis horas de clase al día. Aquí son las familias las que pagan esta hora extra a través de las cuotas. El Pacte Nacional per l’Educació, que firmó el tripartito en el 2006 junto a 14 entidades del ámbito educativo, trajo como medida estrella la sexta hora de primaria, una iniciativa que debía acabar, según dijeron sus impulsores, con las desigualdades entre la red pública y la concertada e impulsar los resultados académicos de los alumnos. Una hora más de clase para la escuela pública y el final de las cuotas para la concertada. Ese fue el trato. La administración debía pagar a la patronal de la concertada esa hora de más a través de contratos programa, algo que finalmente nunca llegó a suceder.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, se ha mostrado en más de una ocasión partidaria de revisar la aplicación de la sexta hora. En una entrevista con este diario en enero afirmó que muchos docentes preferirían desdoblar grupos o tener dos profesores por aula para enseñar algunas materias antes que hacer seis horas al día de clase. “Se puede hacer lo mismo en cinco horas con los medios de los que disponemos”, afirmó entonces. En ese momento sólo apuntó su intención de suprimir la medida. Una intención que tomaba forma el miércoles pasado de la mano del president de la Generalitat, Artur Mas. En su discurso para valorar los primeros cien días de Govern habló de “liberar” maestros de la sexta hora para hacer frente a los cerca de 15.000 alumnos que se incorporarán al sistema educativo a partir de septiembre y para dedicarlos también al refuerzo escolar y la lucha contra el fracaso en la escuela. Pero la intención es una realidad, una decisión ya tomada, aseguraron ayer fuentes del Govern: la sexta hora desaparecerá de forma general.

El cuándo está claro –a partir del próximo curso–, pero no el cómo. Ensenyament debe establecer todavía los criterios por los cuales se considera que una escuela puede o no mantener 30 horas de clase a la semana y negociar con el sector educativo. De ahí que desconozcan aún cuántos docentes “saldrán” de la sexta hora. Según el Pacte Nacional per l’Educació y los datos del anterior Govern, la sexta hora y la reducción de docencia del profesorado han incorporado a 4.600 maestros más al sistema. Los alumnos pasaron a tener 175 horas más de clase al año, y por tanto 1.050 horas de más a lo largo de toda la primaria, lo que equivale a un curso entero. Pero, en paralelo, los maestros de infantil y primaria redujeron de 25 a 23 horas semanales las horas de docencia, siguiendo un acuerdo de la mesa sectorial del personal docente del 2005. Ahora es posible que los maestros tengan que volver a hacer más horas de docencia de nuevo. Ensenyament baraja la posibilidad de que los maestros que se obtengan de la eliminación de la sexta hora se queden en el mismo centro precisamente para reforzar la atención los grupos-clase y fomentar el aprendizaje de la lectura y escritura o trasladarlos a otras escuelas para que asuman el incremento de alumnado.

El objetivo principal de la sexta hora estaba claro: mejorar el aprendizaje. Sin embargo, los resultados de las pruebas de competencias básicas señalan que su introducción no ha tenido demasiada incidencia. La evaluación de sexto curso, que se introdujo en Catalunya hace tres cursos, indica que casi un tercio de los estudiantes pasan a la ESO sin saber lo mínimo. El curso 2008-2009, el primero en el que se realizaron las pruebas, un 24,2% de los estudiantes estaban por debajo del nivel mínimo en catalán y un 27,4% en castellano. Un año más tarde, el curso 2009-2010, la situación empeoraba ligeramente. Un 28,4% suspendía en catalán y un 29,8% en castellano. En matemáticas los resultados fueron prácticamente iguales –24% suspendía en el 2009 y el 23% en el 2003–.

La idea que dio a entender Rigau en enero es que incrementar las horas lectivas no tiene una incidencia directa en la mejora de los resultados académicos. Precisamente, el debate sobre cuántas horas deben pasar los alumnos en la escuela está abierto en varios países europeos, entre ellos Francia, y una de las medidas que proponía la Junta central de directores en su documento al Departament era precisamente la de introducir la jornada intensiva tanto en primaria como en secundaria, reducir el currículo y también el horario lectivo. Rendir más en menos tiempo.

Queda abierta la cuestión de si el Govern incumplirá el Pacte Nacional per l’Educació de suprimir la sexta hora con carácter general. CiU no firmó el Pacte y la LEC, en el artículo 54, no fija que la sexta hora sea obligatoria, sino que deja abierta la posibilidad a que cada Govern decida si aplicarla o no.

Pros y contras de la sexta hora

A favor

Más maestros y refuerzo del contenido

La mayoría de los centros aprovecha la sexta hora en primaria para reforzar contenidos ya aprendidos en clase, crear dinámicas de grupo alternativas o más participativas o hacer tutorías. Parte de los maestros defiende que ha contribuido a asentar contenidos. Una encuesta realizada tras el primer año de aplicación de la medida indicaba que el 88,7% de los centros utilizaba la sexta hora para desarrollar hábitos de lectura, mejorar en matemáticas y potenciar la sensibilidad artística. Un 45,5% aplicaba además contenidos para desarrollar métodos de aprendizaje transversales, un 34,6% realizaba tareas de refuerzo de las materias curriculares y un 25% la aplicaba con grupos reducidos o desdoblamientos.

Además del ámbito estrictamente educativo, la sexta hora en la escuela pública también ha tenido repercusiones a nivel laboral. Para ponerla en marcha se ha tenido que incrementar la plantilla docente de forma considerable. En total, se ha contratado a más de 5.000 maestros nuevos para cubrir el aumento de horas lectivas, 175 al año.

En contra

Efectos dudosos

Con la ampliación del horario escolar llegaron muchos más maestros a los centros y se redujeron las horas de docencia. Esto provocó problemas organizativos al principio, pero sobre todo hizo que los alumnos de primaria pasaran a tener hasta cuatro o cinco maestros diferentes a lo largo de la semana. Parte de los docentes afirma que esto ha tenido efectos negativos sobre el aprendizaje de los alumnos. La excesiva variedad de maestros a edades tempranas puede provocar una falta de referentes que acaba repercutiendo en el rendimiento académico, dicen. Un estudio del sindicato Ustec-Stes que comparaba escuelas rurales donde se había implantado la sexta hora con otras donde aún se impartían sólo cinco horas de clase constataba que los resultados académicos del primer grupo habían empeorado. Con todo, aún no se ha hecho ninguna evaluación oficial de si los efectos de la sexta hora han sido positivos o negativos. Muchos maestros afirman que tener una hora más al día “no aporta nada” porque los resultados académicos no han mejorado estos años.

La histórica reivindicación de igualar la escuela pública y la concertada cristalizó con la medida estrella del Pacte Nacional per l’Educació: la sexta hora en primaria. Esa es al menos la idea que se esforzaron por señalar sus impulsores. El énfasis se puso en que, con la ampliación de una hora más de clase en la escuela pública y la supuesta desaparición de las cuotas en la concertada, gran parte de la discriminación que una y otra denunciaban desaparecería.

Tras meses de negociación, la entonces Conselleria d’Educació, que dirigía Marta Cid (ERC), llegó a un acuerdo con 14 entidades del ámbito educativo el 13 de marzo del 2006. A partir de ese septiembre la sexta hora se empezó a desplegar progresivamente en Catalunya. Primero en las capitales de comarca y en los municipios de más de 10.000 habitantes, hasta llegar a los más pequeños. En realidad la sexta hora no se ha acabado de implantar en todas las escuelas hasta este curso –la mayoría, escuelas rurales–. El Pacte también contemplaba que los centros concertados que deseasen ser gratuitos se acogiesen a contratos programa que les permitiesen cubrir esa hora extra de primaria que siempre han impartido. Se supone que el curso que viene muchos centros concertados deberían ser ya gratuitos. Sin embargo, la administración no ha llegado a pagar esta hora a la escuela concertada.

Pese a la defensa política de la medida, el sindicato Ustec- Stes, precisamente el más cercano a ERC, cuestionó en su día que la sexta hora promueva la igualdad entre la red pública y la concertada. Para ellos, más que igualar horarios se debería reducir ratios, dotar de más recursos para hacer una atención individualizada y distribuir equitativamente al alumnado extranjero.

I SEGONS EL DIARI "ARA.CAT" 

Enllaç directe amb la notícia 

La Generalitat eliminarà la sisena hora de classe a les escoles públiques

La supressió permetria recol·locar 4.600 mestres. Evitaria haver de contractar més docents per fer front a l'augment d'alumnat. La mesura la va implantar el tripartit el 2006 per equiparar l'horari de l'escola pública amb el de la concertada. Els sindicats s'hi van oposar

REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 08/04/2011 07:47

 

La sisena hora es va implantar el 2006 als centres públics de primària FRANCESC MELCION

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, eliminarà la sisena hora. Així ho avança aquest matí La Vanguardia. La mesura la va implantar el tripartit el curs 2006-2007 a les escoles públiques per equiparar l'horari escolar amb el dels centres concertats. La iniciativa va comptar amb l'oposició del professorat, que va arribar a convocar fins a sis vagues per protestar contra l'acció de l'aleshores conseller, Ernest Maragall. Rigau ja es va mostrat molt escèptica amb la sisena hora només entrar al Govern i ja va apuntar que la seva supressió podria ser una de les mesures per fer front a la crisi. Els mestres de més que van entrar al sistema arran de la sisena hora es podrien aprofitar per fer front a l'augment d'alumnat previst encara pels propers anys a l'última etapa de primària. L'eliminació, per tant, permetria afrontar millor aquest context de crisi.

Segons explica La Vanguardia, aquesta hora extra no lectiva perdrà el seu caràcter general en la pràctica totalitat de centres. Ensenyament estaria d'acord, però, a arribar a una fórmula intermitja. Per exemple, suprimir-la a primer i segon de primària en els centres que així ho demanin, eliminar-la completament a tots els nivells, de primer a sisè, o mantenir-la en tots els cursos de manera excepcional si l'escola es troba en un entorn sociocultural difícil i es demostra indispensable per a l'èxit escolar.

La sisena hora era una de les mesures estrella del Pacte Nacional per l'Educació, impulsat pel tripartit el 2006. La mesura unificava els horaris escolars de la pública i la privada. A la llarga, la Generalitat preveia pagar a la patronal de la concertada els diners d'aquesta hora de més que ara paguen els pares a través de diverses fórmules, sovint de manera encoberta. Aquest pagament no es va arribar a fer.

La sisena hora ha obligat a ampliar la plantilla de mestres. Fins a 4.600 docents més, per fer front a les 175 hores de classe de més per curs. La supressió suposarà un estalvi important i permetrà a Rigau afrontar amb millors condicions l'escenari de retallades pressupostàries.