DELINQÜÈNCIA JUVENIL

DELINQÜÈNCIA JUVENIL

L'índex de reincidència baixa quan els adolescents estan en llibertat vigilada controlats per un tutor

Més de la meitat dels menors internats per delinquir reincideixen

Un estudi de la conselleria de Justícia sobre delinqüència juvenil diu que el 58% dels menors internats per delictes greus tornen a delinquir quan surten. Amb tot, la xifra de reincidents va a la baixa.

DIARI ARA.CAT    ANNA PUNSÍ

BARCELONA. | Actualitzada el 13/03/2012 00:00

 

"La persona no neix als 18 anys. La gent té una història, no surt com un bolet", recorda Joan Mayoral, subdirector general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Les vides de molts dels menors que estan internats en centres de justícia juvenil per delictes greus estan carregades de tràngols, pares absents, alcohòlics, toxicòmans o amb greus problemes econòmics, sovint també de salut mental. Molts dels nois han crescut a base de cops o insults.
"Són persones molt fràgils que quan han complert la mesura imposada pel jutge normalment segueixen sent menors d'edat i han de tornar amb la família que es dedica a delinquir o amb la seva banda, i per tant la situació és difícil", admet Susana Martín, fiscal de menors a Barcelona des de fa 10 anys. És l'argument que explica els resultats d'un estudi de Justícia que analitza l'evolució dels menors condemnats des del 2007 fins ara. L'informe revela que un 58% dels joves que han passat per un centre d'internament segueixen pel mateix camí un cop al carrer.
En canvi, l'índex de reincidència baixa fins al 29,6% en els adolescents que estan en llibertat vigilada, sota el control d'un tutor. Al centre de menors de L'Alzina, a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) es podria dir que hi arriben els casos més difícils, segons la magistrada del jutjat número 1 de Menors de Barcelona, Maria Sagrario Guitart: "Allà hi ha els nois que, podríem dir, estan a l'UVI". Guitart es mostra crítica amb el sistema: "Que arribin aquests joves tan degradats significa que hi ha hagut un fracàs de la societat". Malgrat tot, jutges i fiscals prefereixen veure l'ampolla mig plena: "Que de 100 joves, 40 no continuïn amb la seva activitat és una xifra acceptable", diuen.
Menys menors immigrants
Malgrat que aquesta realitat és preocupant, les dades dels Mossos d'Esquadra revelen un descens de l'activitat delictiva dels menors.
Durant l'any passat, un total de 1.785 joves que encara no tenien 18 anys van ser detinguts per primera vegada. Són un 13% menys que al llarg del 2010. Els adolescents arrestats més d'una vegada van ser 605, cosa que representa un descens del 8%. L'inspector en cap de la Unitat Central de Menors dels Mossos, David Casanovas, atribueix aquesta disminució a dos motius: "Els jutjats han aplicat més mesures a instàncies de la fiscalia i hem fet més actuacions contra determinats grups que delinquien de manera contínua, sobretot a Barcelona".
Hi ha una altra explicació: la crisi ha frenat l'arribada dels coneguts com a MEINA (menors immigrants no acompanyats, bàsicament nens magribins, que durant anys han arribat a Espanya amagats sota la roda d'un camió o amb pastera). Un cop aquí han estat malvivint i delinquint. Per nacionalitats, els espanyols encapçalen el rànquing de detencions però, a partir de tres arrestos, els marroquins passen a liderar l'estadística policial. Els Mossos i la fiscalia han començat a notar també un increment de menors que agredeixen els seus pares.
Model perillós per a altres joves
Els experts reunits fa uns dies a l'Institut de Seguretat Pública de Mollet del Vallès en unes jornades sobre reincidència coincidien que les mesures educatives per als menors han d'arribar més ràpid.
El sotscap dels Mossos a les comarques de Girona, l'intendent Xavier Gàmez, ho il·lustra gràficament: "Cal que les mesures no triguin tant perquè el que veu l'entorn d'aquests nois és que amb impunitat es passegen pel carrer amb un iPhone, unes vambes Nike i uns Levi's. Tothom sap a què es dediquen però veuen que no els passa res", assenyala aquest policia.
Aleshores, "altres joves els idealitzen i els prenen com un mal referent", conclou l'intendent Xavier Gàmez.

Adolescents i delinqüents

 

Cau una banda d'adolescents que atracaven escolars a Gràcia

Els Mossos han detingut set nois d'entre 14 i 17 anys acusats d'assaltar alumnes dels centres escolars i amenaçar-los verbalment o fins i tot utilitzant un ganivet. Els robaven el mòbil i el que duguessin al damunt

SÍLVIA BARROSO. ARA.CAT

Barcelona

Són set, tenen entre 14 i 17 anys i es dedicaven a assaltar altres nois de la seva edat o més joves a la sortida de les escoles al districte de Gràcia. Els amenaçaven verbalment o amb violència física i en alguns casos havien arribat a utilitzar un ganivet per exigir el botí, que podia ser, simplement, el telèfon mòbil de la víctima.

Així és el grup de delinqüents juvenils que els Mossos d'Esquadra ha detingut aquesta setmana, segons les dades que n'ha facilitat la policia. Els detinguts, que són de nacionalitat espanyola -excepte una noia xilena de 16 anys- han passat a disposició de la fiscalia de menors i ja són a casa amb els seus pares o tutors, mentre s'instrueix el cas judicialment i esperen el judici.

La investigació va començar quan la policia va detectar una acumulació anormal de denúncies per aquest tipus d'atracaments juvenils, que van fer saltar l'alarma entre la comunitat escolar de la zona. 

Quin deu ser el mòbil de l'actuació? Entenent mòbil com el fet que els mou, no com telèfon...

Poden ser "quillos" , com sempre hi ha hagut al llarg de la història, i que es dediquen a atracar com a modus-vivendi... i els pares potser també eren quillos;  poden ser "pijos", amb uns pares malcriadors i consentidors, com els que van assassinar una indigent farà uns anys, en un caixer automàtic... 

No parlaré d'aquest cas en concret , però si que m'ha ajudat a pensar sobre fets semblants als de la notícia, però del meu voltant.

Aquesta notícia ha sortit en diversos diaris: La Vanguardia, El Punt, l'Avui, l'Ara... i les reaccions del lectors que ho comentaven eren sobretot viscerals. I ho entenc. També eren racistes... tenint en compte que només una persona, la noia, era de fora! Només un comentari, de la Vanguardia, es posava en el lloc dels pares, dels pobres pares... i de les pobres mares. 

Perquè pobres? Doncs, perquè , de vegades, la vida dóna moltes voltes, i els progenitors donen la millor educació en valors que poden a la seva descendència: no s'ha de pegar, robar és dolent, cal fer cas als grans, els infants han d'anar a escola, no calen tantes coses materials, cal ser responsable dels propis actes... i tot va bé fins que el fill o filla canvia, deixa de ser infant i esdevè un adolescent, i en alguns es creen aquelles crisi d'identitat, aquelles bretxes generacionals, aquelles rebeldies de dur la contrària per fotre i per autoafirmar-se, es creen aquelles necessitats de demostrar davant el grup que ells o elles també ho poden fer, es crea la necessitat de tenir diners, molts diners, per comprar el que vulguin,  per gastar-los sense el control dels adults. Es tornen materialistes,  egoistes, egocèntrics, amb sensació d'impunitat i d'immunitat, ... i poden entrar en el joc de la delinqüència: "robo un mòbil per vendre'l i tenir diners, ja que els meus vells no em donen pasta", " jo també puc ser un com vosaltres, mira li prenc la pasta a aquell niñato", "necessito peles per comprar herba". 

Evidentment, no tots (per sort), però si alguns. Qui ens diu que aquests pares no van ser d'aquells que van estimar i educar els seus fills i filles i després aquests fills s'han transformat,  com el Dr. Jeckill i Mr. Hyde? L'edat dels nois no permetrà que ingressin en cap Centre, almenys els de 14 anys. Els pares i mares hauran de pagar pels fets dels seus descendents, i els xavals podran seguir fent de les seves, ja que la potestat dels pares i mares és finita. No es tenen prou eines. A aquestes edats retenir-los a casa com a càstig encara pot ser pitjor si el nano vol sortir. Fins i tot pot arribar a agredir els pares! Hi ha molts pares i mares, demanant, suplicant ajut per evitar que els seus fillets i filletes, recent adolescents, no es tornin delinqüents. No hi ha prou recursos, ajuts, coneixements per aconseguir-ho. 

Tan sols espero que en créixer, a tots aquests nois i noies , se'ls passi la tonteria i es tornin bones persones i recuperin els valors que se'ls va ensenyar en la infància