IGOR
Ja fa uns dies que està una mica pioc... els moquets de sempre, orelletes amb mucositat... el vam dur al veterinari i va començar tractament per l'otitis... "és massa petit per tenir gairebé un any" "deu tenir un problema de la tiroides o dèficit d'hormona de creixement" . El cap de setmana es va posar amb febre: 40,3ºC... ràpid cap a urgències veterinàries!!!!  El palpen, li fan rajos X, anàlisi de sang... no els acaba d'agradar la respiració agitada, l'abdomen inflamat.... "ei, que jo només vull que li baixi la febre!-penso" , li punxen amb metacan, que és una mena d'antitèrmic i cap a casa.... L'Igor prou feines menja, i només el paté hiperproteïc, gairebé no beu, cal enxufar-li un xeringasso. Dos dies sense menjar ni beure, i a sobre, perd una mica l'equilibri, camina malament del darrere,  què fem? Tornem al veterinari . No ho veu clar. Possibilitat d'una malaltia greu: Leucèmia Felina, Inmunodeficiència felina o PIF, peritonitis infecciosa felina. Cal fer-li una ecografia. I analítiques per descartar les malalties. O citologies dels ganglis linfàtics inflamats... 
Avui l'hem portat a l'hospital per fer-li les proves. L'han anestesiat. L'anestèsia em fa por... el veig tan feble, pobret!!!! I a la poca estona ha tingut convulsions. Ràpid a sedar-lo!!!! i li han examinat. Ha donat negatiu de LF i de IDF... però no es desperta. Encara està inconscient i ja s'hauria d'haver despertat fa estona... estem amoinats. Està mig comatós. I jo ploro."puc anar-lo a veure? -pregunto a l'hospital".  Vull dir-li adéu mentres estigui viu. Les tres anem a veure'l. Un silenci feixuc, dens a dins del cotxe, durant tot el trajecte. Tristor. Impotència. "Perquè l'Igor, si és tan bo?" Quan arribem fa dos minuts que ha obert els ullets, però està grogui. L'acariciem dins de la cabineta de vidre. Té un vial de suero i la panxona peladeta. Bé, si se li pot dir panxona, perquè és un sac d'óssets. Ens expliquen els fets i esperem els resultats per demà. S'ha de quedar en observació tota la nit, per si torna a tenir convulsions (poden ser per la febrada, per quelcom neuronal -ja em veig donat-li haloperidol- o per l'anestèsia). He posat el mòbil amb el volum alt. Aquesta nit, si hi ha novetats, em trucaran. Igor, cura't. T'estimo, t'estimem, ets adorable, un encant, un tros de pà.  Ets el noi de la casa. Recupera't amor meu. La Maggie també el troba a faltar. Miola trista per tota la casa, i està més mimosa.